Vallclara

Vallclara
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 22′ 38″ N, 0° 58′ 53″ E / 41.377092°N,0.981526°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Vallclara
Població humana
Població	95 (2023) (6,99 hab./km²)
Llars	31 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	13,6 km²
Banyat per	riu de Milans
Altitud	625 m
Limita amb	Vinaixa ; Vilanova de Prades ; Prades ; Vimbodí i Poblet ; el Vilosell
Identificador descriptiu
Codi postal	43439
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43158
Codi IDESCAT	431589
Bé cultural d'interès local
Data	1982
Id. IPAC	13153
Lloc web	vallclara.cat

Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. És un poble situat a la banda sud-occidental de la Conca de Barberà, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. El nucli és a 600 metres d'altitud i es desenvolupa a redós de l'antic castell i s'estén al llarg de la carretera de Vimbodí a Vilanova de Prades.^[1] El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Vallclara (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Nucli antic

El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local. De l'antic castell sols en resta la portada. Es conserven construccions dels segles XVII i XVIII, encara que molt refetes, i l'església de Sant Joan Baptista, de principis del XIX.^[1]

Història

Encara que no existeix cap document històric que ho sustenti, es creu que el nom procedeix d'una desviació de Bíclarum.^[2] Joan de Bíclarum va ser el fundador d'un monestir visigot que més tard va passar a les mans del monestir de Poblet. Aquesta teoria és refusada categòricament per Agustí Altisent, que fou monjo de Poblet, i il·lustre historiador i escriptor.

La primera referència documental de Vallclara és de l'any 1152. Quan el comte Ramon Berenguer IV confirmà als homes de Tàrrega la donació de Vinaixa, hom esmenta Vallem Claram. El llinatge dels Vallclara, tal vegada senyors o castlans del castell, és conegut des de l'any 1195 quan en Guerau de Vallclara, amb el seu germà Bernat de Conesa, autoritzaren una ampliació del dret de recollir aigua per als molins de la Guàrdia dels Prats. El 1234 apareix un altre Guerau de Vallclara com a marmessor del testament de Ramon de la Guàrdia Lada, fill de Ramon de Cervera. El 1260 Guerau de Vallclara fou beneficiat amb una tercera part de la lleuda corresponent al mercat setmanal de la vila de Conesa. El 1264 és documentat un Arnau de Vallclara com un dels castlans de Conesa.

El 1220, el castell i lloc de Vallclara fou cedit per Pere Sassala al monestir de Poblet. La comunitat gaudí d'aquesta propietat al llarg de tot el segle xiii i a l'inici del segle xiv sense entrebancs, fins que el 1349 Berenguer de Jorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels homes de Berenguer de Jorba, els quals incendiaren la granja de Riudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el rei Pere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000 sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III.^[1]

Història: Senyoria de Vallclara de 1130 a 1349

Data inicial			Senyors		Obtenció del dret
1130	?	(ant.)	GUILLEM DALMAU DE CERVERA	SOLESTÉN	Conquesta als sarrains ?.
1133	?	(post.)	LAURETA DALMAU DE CERVERA	GUILLEM DE PUJALT	Herència del seu pare Guillem Dalmau, 1133.
1150	?		GUERAU DE JORBA	SAURINA DE TORROJA	Herència de la seva mare Laureta.
1187			GUERAULA DE JORBA	PERE II DE PUIGVERD	Herència del seu pare Guerau, 18-02-1185
06-10-1204			BERENGUER DE PUIGVERD	ELVIRA D'URGELL	Herència del Pare Pere
04-06-1216			PERE SASALA (al seu cavaller GERALT DE VALLCLARA?)		Donació de Berenguer
			GERALT DE VALLCLARA		Donació de Pere Sasala ?
10-10-1240			GUILLEM DE RIVER	BERNARDA	Compra a Geralt per 2600 Ducats d'or
06-08-1258			GUILLEM DE VALLCLARA	BERNARDA	Herència del seu pare Guillem
07-08-1295			BERENGUER DE JORBA		Compra a Guillem per 3500 Morabatins Alfonsins d'or
03-12-1349			Monestir de Poblet		Compra a Berenguer per 80000 sous barcelonesos.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	31	95	295	411	433	448	375	386

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
332	295	244	209	172	129	80	95	100	100

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
112	105	117	111	114	108	126	117	125	116

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
110	98	88	88	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Centre històric de Vallclara». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].
↑ Coromines, Joan. Onomaticon Cataloniae [Consulta: 19 setembre 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallclara

Pàgina web de l'Ajuntament
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
«Vallclara». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.

[patmapa-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Centre històric de Vallclara». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].

[coromines-2] Coromines, Joan. Onomaticon Cataloniae [Consulta: 19 setembre 2022].

[1]

[2]