Vogul

Vogul

маньси/моаньсь
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	2.746 (2002)[1]
Parlants nadius	938  (2010 )
Oficial a	Khàntia-Mànsia
Autòcton de	Sibèria
Estat	Khàntia-Mànsia, Iamàlia
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües úgriques llengües obi-úgriques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i alfabet mansi
Codis
ISO 639-3	mns
Ethnologue	mns
IETF	mns

El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia). Segons Karjalainen i Ahlquist, es dividien en quatre dialectes que comprenien els següents territoris:

• Septentrional (regió de Lozva superior i Sosva)
• Oriental (al riu Konda i afluents)
• Occidental (als marges de Pelymka i Vasgilsk i curs inferior i mitjà del Lozva)
• Meridional (regió de Iavda).

La llengua es caracteritza, segons Karjalainen, per:

• Forta harmonia vocàlica de l'ugrofinès *s > t, com tän, del finès suone, i *sh > t, com tengaer (talp).
• Declinació rica en posposicions, i amb el dual.
• Conjugació subjectiva i objectiva, com rati (batre) – ratilem (jo el bato).

Exemple de vogul amb la traducció al català:

Man ault olep jegov! tak jälpenlachte nag namen...

Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom...

• Nyelvrokonaink. Teleki László Alapítvány, Budapest, 2000.
• A világ nyelvei. Akadémiai Kiadó, Budapest
• Riese, Timothy. Vogul: Languages of the World/Materials 158. Lincom Europa, 2001. ISBN 3-89586-231-2