Tapayúna

Tapayúna

Tipus	llengua
Ús
Parlants nadius	97  (2011 )
Estat	Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macrogê llengües jê Northern Jê (en) Tapajós (en)
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	cap valor
Glottolog	beic1238
UNESCO	656

Tapayúna (Kajkwakhrattxi o Kajkwakhratxi,^[1] també pronunciat Tapajúna, Tapayúna: Kajkwakhrattxi kawẽrẽ [kajkʰwakʰʀ̥atˈtʃi kaˈw̃ẽɾẽ]) és una llengua del grup gê septentrional (família gê, tronc macro-gê) és parlada al Mato Grosso, Brasil pels Tapayúna (Kajkwakhrattxi).

El Tapayuna va viure històricament al riu Arinos, a la conca del Tapajós, entre Juruena i Aripuanã.^[1]:34–5 Van ser delmats a mitjans del segle XX a conseqüència de nombrosos conflictes amb colons brasilers, seringueiros i ramaders; s'estima que la seva població va disminuir un 90% fins a arribar a 41 individus el 1969,^{[1]:36–40[2][3]:9} cosa que s'ha caracteritzat com a etnocidi.^[1]:37–38 Els tapayúna supervivents foren llavors traslladat al Parc indígena del Xingu en algun moment entre el 1969 i el 1970, resultant en deu morts més.^[2] Al principi, es van quedar amb els kisêdjê, parlants d'un idioma estretament relacionat.^{[1] :41–2} Més tard, molts tapayúna es van traslladar a la Terra Indígena Capoto-Jarina, on van anar a viure amb el subgrup Mẽtyktire dels kayapó, parlants d’una altra llengua gê septentrional, mẽbêngôkre.^[1]:42–3 Se suposa que la llengua tapayúna ha estat influïda tant pel kĩsêdjê com pel mẽbêngôkre.^[1]:51–5 El 2010 s'havia informat de 97 parlants a la vila Kawêrêtxikô (Capoto-Jarina). En contrast, només uns pocs ancians parlaven la llengua a la vila Ngôsôkô (Wawi), on els Kĩsêdjê eren majoria ètnica. El nombre de parlants a la vila Ngôjhwêrê (Wawi) és desconegut.^[2]

El tapayúna és estretament relacionat amb el Kĩsêdjê;^[4][5] plegats formen la branca Tapajós del gê septentrional.^[3]:7 El passat comú al riu Tapajós, compartit pels tapayúna i els kĩsêdjê, encara forma part de la seva història oral.^[3]:9 Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos del proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en aspiracions), *ñ (en codes), and *b (en síl·labes tòniques). En tapayúna, aquestes consonants són reflectides com w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]), respectivament, mentre que el kĩsêdjê té m/mb, mr/mbr, s, n, i p a les mateixes paraules.^{[3]:85, 91}

El tapayúna va innovar respecte al Proto-Tapajós mitjançant els canvis de so següents:

• fusió de *t̪ʰ and *t̪ as t /t̪ʰ/;^[6]:560
• *p > w /w/;^[6]:560
• *m(b), *m(b)r > w /w̃/, nr /ɾ̃/;^[3]:85
• *kʰj, *mbj > x /tʃ/, j /j/;^[3]:85
• *-m, *-n, -ñ > /-p/, /-t/, /-j/.^[3]:91

A continuació es mostra l'inventari de vocals del tapayuna (la representació ortogràfica es dona en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors IPA de cada vocal)..^[1]:64

Tapayúna té un fenomen pel qual s'insereix una viocal sinharmònica en paraules la forma subjacent de les quals acaba en consonant.^[7]:100 Les vocals epentetitzades són àtones, com a rowo [ˈɾɔwɔ] ‘jaguar’, tàgà [ˈtʌgʌ] ‘bird’, khôgô [ˈkʰogo] ‘wind’.

• Lapierre, Myriam. 2018. Kajkwakhrattxi Field Materials. Survey of California and Other Indian Languages. doi:10.7297/X2RF5SH0