Tafureria

El terme tafureria pot designar un local físic, indicant una sala de joc (de jocs d’atzar).^[1] També pot referir-se a una acció o activitat fraudulenta practicada per tafurs (jugadors tramposos i deshonestos). Hi ha tafureries improvisades aprofitant qualsevol racó que permeti jugar de forma físicament acceptable. Amb condicions de llum, visibilitat i confort.

Història

Des de ben antic hi ha referències als jocs i les juguesques. I la influència, sovint nefasta en la societat.

Els tafurs i les tafureries podien ser tolerats o vedats. De forma estricta i radical o només en dies i indrets determinats.

Exemples documentats

1227. Tafureries a Navarra.^[2]
1276. Ordinacions d'Alfons X de Castella sobre les tafureries.^[3]
1280. Tafureria de València.^[4]
1302. Tafureria a Santa Coloma de Queralt.^[5]
1315. Avaluació del rendiment anual de la tafureria de la ciutat d'Elx.^[6]
1643. Normes religioses sobre la tafureria a Barcelona.^[7]

Referències

↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tafureria». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Miranda, J.M.Y.. Diccionario de antigüedades del reino de Navarra (en castellà). J. Goyeneche, 1840, p. 365 (Diccionario de antigüedades del reino de Navarra).
↑ Espanya. Los Códigos españoles concordados y anotados, 6 (en castellà). Imprenta de la Publicidad, á cargo de D.M. Rivadeneyra, 1849, p. 237.
↑ Seguí, M.À.D.. Llibre de la Cort del Justícia de València: (1280-1282). Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 22 (Llibre de la Cort del Justícia de València). ISBN 978-84-370-8719-1.
↑ Jochs Florals de Barcelona. Estampa de la Renaxensa, 1885, p. 247.
↑ Archivo de la Corona de Aragón; de Bofarull y Mascaró, P. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Censo de Cataluña ordenado en el tiempo del Rey Don Pedro el Cereminioso custodiado en el Archivo General de la Corona de Aragón y publicado de Real Órden por D. Próspero de Bofarrull y Mascaró (en castellà). En la Imprenta del Archivo, 1856, p. 280.
↑ BARCELONA. Concell de Cent. Politica Christiana novament instituida en la insigne ciutat de Barcelona. En actio de gracias, de las moltas ... victorias que goza lo Principat de Catalunya. [A proclamation announcing the establishment of a “Junta de Politica Christiana.”] (en castellà). S. de Cormellas, 1643, p. 13.

[1] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tafureria». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[f382-2] Miranda, J.M.Y.. Diccionario de antigüedades del reino de Navarra (en castellà). J. Goyeneche, 1840, p. 365 (Diccionario de antigüedades del reino de Navarra).

[r020-3] Espanya. Los Códigos españoles concordados y anotados, 6 (en castellà). Imprenta de la Publicidad, á cargo de D.M. Rivadeneyra, 1849, p. 237.

[y831-4] Seguí, M.À.D.. Llibre de la Cort del Justícia de València: (1280-1282). Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 22 (Llibre de la Cort del Justícia de València). ISBN 978-84-370-8719-1.

[i220-5] Jochs Florals de Barcelona. Estampa de la Renaxensa, 1885, p. 247.

[c445-6] Archivo de la Corona de Aragón; de Bofarull y Mascaró, P. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Censo de Cataluña ordenado en el tiempo del Rey Don Pedro el Cereminioso custodiado en el Archivo General de la Corona de Aragón y publicado de Real Órden por D. Próspero de Bofarrull y Mascaró (en castellà). En la Imprenta del Archivo, 1856, p. 280.

[l228-7] BARCELONA. Concell de Cent. Politica Christiana novament instituida en la insigne ciutat de Barcelona. En actio de gracias, de las moltas ... victorias que goza lo Principat de Catalunya. [A proclamation announcing the establishment of a “Junta de Politica Christiana.”] (en castellà). S. de Cormellas, 1643, p. 13.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]