Tafureria
Aparença
El terme tafureria pot designar un local físic, indicant una sala de joc (de jocs d’atzar).[1] També pot referir-se a una acció o activitat fraudulenta practicada per tafurs (jugadors tramposos i deshonestos). Hi ha tafureries improvisades aprofitant qualsevol racó que permeti jugar de forma físicament acceptable. Amb condicions de llum, visibilitat i confort.
Història
[modifica]Des de ben antic hi ha referències als jocs i les juguesques. I la influència, sovint nefasta en la societat.
Els tafurs i les tafureries podien ser tolerats o vedats. De forma estricta i radical o només en dies i indrets determinats.
Exemples documentats
[modifica]- 1227. Tafureries a Navarra.[2]
- 1276. Ordinacions d'Alfons X de Castella sobre les tafureries.[3]
- 1280. Tafureria de València.[4]
- 1302. Tafureria a Santa Coloma de Queralt.[5]
- 1315. Avaluació del rendiment anual de la tafureria de la ciutat d'Elx.[6]
- 1643. Normes religioses sobre la tafureria a Barcelona.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tafureria». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Miranda, J.M.Y.. Diccionario de antigüedades del reino de Navarra (en castellà). J. Goyeneche, 1840, p. 365 (Diccionario de antigüedades del reino de Navarra).
- ↑ Espanya. Los Códigos españoles concordados y anotados, 6 (en castellà). Imprenta de la Publicidad, á cargo de D.M. Rivadeneyra, 1849, p. 237.
- ↑ Seguí, M.À.D.. Llibre de la Cort del Justícia de València: (1280-1282). Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 22 (Llibre de la Cort del Justícia de València). ISBN 978-84-370-8719-1.
- ↑ Jochs Florals de Barcelona. Estampa de la Renaxensa, 1885, p. 247.
- ↑ Archivo de la Corona de Aragón; de Bofarull y Mascaró, P. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Censo de Cataluña ordenado en el tiempo del Rey Don Pedro el Cereminioso custodiado en el Archivo General de la Corona de Aragón y publicado de Real Órden por D. Próspero de Bofarrull y Mascaró (en castellà). En la Imprenta del Archivo, 1856, p. 280.
- ↑ BARCELONA. Concell de Cent. Politica Christiana novament instituida en la insigne ciutat de Barcelona. En actio de gracias, de las moltas ... victorias que goza lo Principat de Catalunya. [A proclamation announcing the establishment of a “Junta de Politica Christiana.”] (en castellà). S. de Cormellas, 1643, p. 13.