Tofin

Tofin

Altres noms	Gbe, Tofin, Tofi, Tofingbe
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	66.000 (ethnologue)[1] 91.000 (joshuaproject)[2]
Autòcton de	sud-est del departament Atlantique
Estat	Benín
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües gbe
Codis
ISO 639-3	tfi
SIL	tfi
Glottolog	tofi1235
Ethnologue	tfi
IETF	tfi

El tofin (o tofingbe, o gbe, tofin) és una llengua gbe que parlen els tofins del sud-est del departament Atlantique de Benín.^[1][2] El seu codi ISO 639-3 és tfi i el seu codi al glottolog és tofi1235.^[3]

El 2006 hi havia 66.000 tofins^[1] (segons el joshuaproject n'hi ha 91.000^[2]).

El seu territori està situat al municipi de Sô-Ava, al sud-est del departament Atlantique.^[1] Concretament es parla als pobles de Ganvié, Sô-Ava, So-Tchanhoué, So-Zounko, Ahome-Gblen i Ahome-Lokpo. També es parla als pobles d'Ahouansoli-Agué, d'Ahounasoli-Toweta i Jesuko de Cotonou al departament de Littoral.

Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue el territori tofin està situat al nord del llac Nokoué pocs quilòmetres a l'oest de Porto Novo. Té com a veïns els ayizos a l'oest, els wemes al nord i nord-est i els guns a l'est.^[4]

El defi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.^[5] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.^[5] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.^[3]

El tofin es té el lèxic al del gun (88%), del fon (87%), el xwla oriental (82%), l'ayizo (75%) i el gen (66%).^[1]

El tofin és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada és utilitzada per persones de totes les generacions tant a la llar com en l'àmbit social en tots els dominis i la seva situació és sostenible.^[6] Els tofins també parlen el fon, el gun i el francès.^[1]

• Bourgoignie, Georges Edouard, 1972 : Etno-écologie d'une collectivité régionale : les cités lacustres du Dahomey, a: Revue Canadienne d'Etudes Africaines, Vol 6 No 3 (403-431)
• De Medeiros, F (éditeur), 1985 : Peuples du Golfe du Bénin Aja-Evé, París, Editions Karthala.
• Hounkpatin B Christophe Capo, 1982 : « Le Gbe est une langue unique », Africa, journal of the International African Institute; Londres.
• Commission Nationale de Linguistique du Bénin, 1982 : Atlas et étude sociolinguistique du Bénin, Institut de Linguistique Appliquée d'Abidjan, Universitat Nacional de Costa d'Ivori, ACCT.
• Commission Nationale de Linguistique du Bénin, 1983 : Listes lexicales du Bénin, Abidjan, Institut de Linguistique Appliquée, Université d'Abidjan; ACCT; 69 pàgines
• Hazoumè Marc Laurent, 1981 : Une esquisse phonologique du "tɔfingbè", Cotonou, Commission Nationale de Linguistique, Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche scientifique, 48 pàgines.
• Gbéto, Flavien (2004). Tonologie synchronique du Tofingbe du village lacustre de Ganvié, dialecte Gbe du Sud-Bénin, a: Journal of West African Languages 31-2., pp. 27-40.
• Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview. SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21.
• Schoch, Gabi. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo, Volume 9: Tofin language area. (SIL Electronic Survey Reports 2011-021.) SIL International. Sociolingüísica
• PHOIBLE. Online inventories for Tofin Gbe Fonologia

• Tofin a ikuska.com