Tour de França de 2008

Tour de França de 2008
Detalls de la cursa
Cursa	95. Tour de França
Etapes	21
Dates	5 – 27 de juliol de 2008
Distància	3.558,5 km
Països	França Itàlia
Sortida	Brest
Arribada	París
Equips	20
Inscrits	180
Finalitzen	145
Velocitat mitjana	40,492 km/h
Palmarès
Vencedor	Carlos Sastre Candil (CSC Saxo Bank)
Segon	Cadel Evans (Silence-Lotto)
Tercer	Denís Ménxov (Rabobank)
Punts	Óscar Freire Gómez (Rabobank)
Muntanya	Carlos Sastre Candil (CSC Saxo Bank)
Joves	Andy Schleck (CSC Saxo Bank)
Combativitat	Sylvain Chavanel (Cofidis-Le Crédit par Téléphone)
Equip	CSC Saxo Bank
◀2007	2009▶
	Documentació

La 95a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2008. Amb un recorregut repartit en 21 etapes i 3.554 km, aquesta edició es caracteritzà per l'absència del pròleg com a etapa inicial i la supressió de les bonificacions a l'arribada de cada etapa.

Les 21 etapes es repartiren de la següent manera: 2 contrarellotges individuals, 10 etapes planes, 4 etapes de mitja muntanya i 5 etapes de muntanya, sent la 17a etapa, amb final a l'Aup d'Uès, l'etapa reina d'aquesta edició.

La sortida es feu a Brest, a la Bretanya, i l'arribada tingué lloc als tradicionals Camps Elisis de París.

L'espanyol Carlos Sastre (CSC Saxo Bank) fou el vencedor final d'una edició molt oberta i igualada, en què cap ciclista sobresortí per damunt dels altres i en què la regularitat fou primordial a l'hora d'obtenir el triomf final. Sastre superà per poc menys d'un minut a un dels grans favorits pel triomf final, l'australià Cadel Evans (Silence-Lotto), segon classificat també en l'edició del 2007. El tercer classificat fou en un principi i per sorpresa, ja que en cap de les travesses entrava que l'austríac Bernhard Kohl (Gerolsteiner) acabés en aquesta plaça d'honor. A banda d'aquest 3r lloc també aconseguí el mallot de la muntanya. Mesos més tard es demostrà que s'havia dopat i va perdre aquestes places.^[1][2] El tercer lloc va anar a parar al rus Denís Ménxov i la classificació de la muntanya per al mateix Sastre.

Óscar Freire (Rabobank ProTeam), triple campió del món aconseguí la victòria final en la classificació per punts, sent la primera vegada en les 95 edicions celebrades del Tour de França que aquest mallot queda en poder d'un ciclista espanyol.

El luxemburguès Andy Schleck (CSC Saxo Bank) fou el primer dels joves i l'equip CSC Saxo Bank fou el clar dominador de la classificació per equips.

Un altre ciclista revelació d'aquesta edició fou el britànic Mark Cavendish (Columbia), vencedor de quatre etapes a l'esprint.

Com a aspectes negatius d'aquesta edició cal destacar els diferents casos de dòping que s'han detectat, sent el més sonat el de l'italià Riccardo Riccò i la important lesió patida per Óscar Pereiro com a conseqüència d'una caiguda patida durant el descens del Coll de l'Agnello, a la 15a etapa.

La societat Amaury Sport Organisation (ASO), organitzadora del Tour de França i altres proves de renom internacional, com la París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja, o la París-Niça), va decidir, el 2008, retirar les seves proves de l'UCI ProTour.^[3] Les curses afectades s'han integrat sigui dins el calendari de l'UCI Europa Tour (Fletxa Valona), sigui dins el calendari històric^[4] proposat per la Unió Ciclista Internacional el gener^[5] (París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja). L'ASO ha decidit organitzat les seves curses sota el paraigua de la Federació Francesa de ciclisme.^[6] Com a reacció a aquest fet, l'UCI va suspendre la FFC de les seves instàncies.^[7]

El Tour de França 2008 no figura en cap calendari de l'UCI i els ciclistes i equips que en prenen part no sumen cap punt pel calendari ProTour 2008. Aquesta retirada té igualment conseqüències sobre la selecció dels equips i els controls antidopatge.

En haver-se retirat del calendari ProTour l'ASO s'ha vist alliberada de l'obligació de convidar tots els equips ProTour a aquesta edició. Durant l'edició del 2007 l'ASO ja s'havia pres unes certes llibertats, en no convidar l'equip Unibet.com. El 2008 ha estat l'equip Astana el que no ha estat acceptat per l'ASO. El febrer, l'ASO vas anunciar la llista d'equips convidats a les seves proves, i la no acceptació de l'Astana per motius « dels danys causats per aquest equip al Tour de França i al ciclisme en general, tant el 2006 com el 2007 ». L'equip havia abandonat el Tour de França 2007 en resposta a un control antidopatge positiu efectuat al seu cap de files, Aleksandr Vinokúrov. A més a més l'Astana era la continuació de l'equip Liberty Seguros, dirigit per Manolo Saiz i implicat en l'operació Port.

Aquesta decisió suposà apartar tres potencials vencedors finals de la cursa: el vencedor i el tercer de l'edició anterior Alberto Contador i Levi Leipheimer, a banda d'Andreas Klöden, segon el 2004 i 2006.^[8] El nou director de l'Astana, Johan Bruyneel, lamenta aquesta decisió i considera que amb aquesta decisió el Tour «perdria molta de la seva credibilitat deixant de costat alguns dels millors corredors del món, que mai no han estat implicats en assumptes de dopatge». A banda informà que l'Astana es gastaria fins a 460.000 € durant el 2008 per lluitar contra el dopatge.^[9]

La tria completa d'equips pel Tour fou anunciada el març. Els escollits foren 17 equips del ProTour i 3 equips continentals: Agritubel i Barloworld, ja presents el 2007, i l'Slipstream Chipotle, que finalment canvia el nom pel de Garmin Chipotle durant el mes de juny.

Una altra conseqüència de la sortida del Tour del paraigua de l'UCI és que els controls antidopatge no seran efectuats per aquesta darrera, sinó per l'Agència francesa de lluita contra el dopatge. A més a més, aquesta no es beneficia de les dades del passaport biològic establert acomençament de temporada, ja que l'UCI es nega a comunicar les dades.^[10][11]

En els controls previs a l'inici de la cursa tots els ciclistes són considerats aptes, així com en els controls efectuats a 36 ciclistes moments abans de la segona etapa.

Durant la disputa de la 7a etapa es va conèixer el primer cas de dopatge de l'edició del Tour de França 2008. L'espanyol Manuel Beltrán va donar positiu per EPO^[12] en un control antidopatge realitzat durant la disputa de la 1a etapa d'aquesta edició. De resultes d'aquest positiu Beltrán ha estat expulsat del Tour pel seu equip,^[13] el Liquigas, cosa que ha permès a l'equip poder continuar en cursa.

El segon cas de dòping fou el protagonitzat per l'espanyol Moisés Dueñas Nevado de l'equip Barloworld. El control en el qual va donar positiu per EPO es va realitzar en finalitzar la 4a etapa. De bon matí la policia es va presentar a l'hotel en què estava hostatjat el seu equip per informar-lo del fet, sent arrestat i dut a comissari per a l'interrogatori. En el posterior registre de l'habitació es van trobar substàncies dopants que no havien estat receptades pels metges de l'equip.^[14] L'equip Barloworld va reaccionar expulsant el ciclista de l'equip i de la competició, amb la qual cosa se'l permeté continuar en cursa.

El tercer cas de dòping, i el més sonat fins al moment, ha estat el positiu per EPO de l'italià Riccardo Riccò, detectat en un control antidòping durant la 4a etapa.^[15] De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, va abandonar la cursa.^[16]

Una vegada finalitzada aquesta edició es va fer públic un nou cas de dopatge. El kazakh Dmitri Fofónov, de l'equip Crédit Agricole, va donar positiu per un estimulant en un control efectuat a la 18a etapa.^[17]

Al 6 d'octubre es van anunciar els positius de Leonardo Piepoli i Stefan Schumacher per EPO de 3a generació^[18] i al 13 del mateix mes, també es confirma el dopatge de Bernhard Kohl^[19]

Degut a tots els casos de dopatge, finalment l'UCI va emetre unes noves classificacions finals del Tour.^[20] Així, a la 4a etapa Kim Kirchen va ser el guanyador en lloc de Stefan Schumacher, a la 6a i a la 9a Alejandro Valverde i Vladímir Iefimkin en lloc de Riccardo Riccò, a la 10a Juan José Cobo en lloc de Leonardo Piepoli i a la 20a, Fabian Cancellara en lloc de Schumacher. També es van desqualificar aquells ciclistes que van aconseguir acabar la cursa, perdent Bernhard Kohl la 3a plaça final.

La classificació per punts s'estableix en funció dels següents barems:

• Arribades de les etapes planes: 35, 30, 26, 24, 22, 20, 19, ... fins a 1 punt pel 25è classificat.
• Arribades de les etapes de mitjna muntanya: 25, 22, 20, 18, 16, 15, ... fins a 1 punt pel 20è classificat.
• Arribades de les etapes de muntanya: 20, 17, 15, 13, 12, 10, 9, ... fins a 1 punt pel 15è classificat.
• Arribades de les etapes contra-rellotge individual: 15, 12, 10, 8, 6, 5, 4, 3, 2 i 1 punt pels 10 primers classificats.
• Esprints intermedis (dos o tres per etapa en línia): 6, 4 i 2 punts pels 3 primers.

La classificació de la muntanya s'estableix en funció dels següents barems:

• Ports de categoria especial: 20, 18, 16, 14, 12, 10, 8, 7, 6 i 5 punts pels 10 primers classificats.
• Ports de 1a categoria : 15, 13, 11, 9, 8, 7, 6 i 5 punts pels 8 primers classificats.
• Ports de 2a categoria : 10, 9, 8, 7, 6 i 5 punts pels 6 primers classificats.
• Ports de 3a categoria : 4, 3, 2 i 1 punt pels 4 primers classificats.
• Ports de 4a categoria : 3, 2 i 1 punt pels 3 primers classificats.

Els punts atribuïts als ports de categoria especial, primera i segona són doblats quan és el darrer port de l'etapa.

Els equips que prenen part al Tour de França 2008 són els següents:

País	Codi UCI	Nom de l'equip	Cap de files
	ALM	Ag2r-La Mondiale	Cyril Dessel
	AGR	Agritubel	Christophe Moreau
	BAR	Barloworld	Mauricio Soler
	BTL	Bouygues Télécom	Pierrick Fédrigo
	GCE	Caisse d'Epargne	Alejandro Valverde
	COF	Cofidis, Le Crédit par Téléphone	Sylvain Chavanel
	C.A	Crédit Agricole	Thor Hushovd
	EUS	Euskaltel-Euskadi	Haimar Zubeldia
	FDJ	Française des Jeux	Sandy Casar
	GST	Gerolsteiner	Stefan Schumacher
	LAM	Lampre	Damiano Cunego
	LIQ	Liquigas	Filippo Pozzato
	QST	Quick Step	Stijn Devolder
	RAB	Rabobank	Denís Ménxov
	SDV	Saunier Duval-Scott	Riccardo Riccò
	SIL	Silence-Lotto	Cadel Evans
	TSL	Team Garmin-Chipotle	Christian Vande Velde
	CSC	Team CSC Saxo Bank	Carlos Sastre
	COL	Team Columbia	Kim Kirchen
	MRM	Team Milram	Erik Zabel

Els ciclistes dels Països Catalans que prenen part al Tour de França 2008 són els següents:

Nom	Dorsal	Nom de l'equip	Codi UCI	Classificació individual
Joan Antoni Flecha	132	Rabobank	RAB	Fora de control
Xavier Florencio	143	Bouygues Telecom	BTL	101è
Eduard Gonzalo	125	Agritubel	AGR	39è
Josep Jufré	177	Saunier Duval-Scott	SDV	Abandonament

Etapa	Data	Recorregut	km	Guanyador	Líder
1a etapa	5 de juliol	Brest – Plumelec	195	Alejandro Valverde	Alejandro Valverde
2a etapa	6 de juliol	Auray – Saint-Brieuc	165	Thor Hushovd	Alejandro Valverde
3a etapa	7 de juliol	Saint-Malo – Nantes	195	Samuel Dumoulin	Romain Feillu
4a etapa	8 de juliol	Cholet – Cholet	29 (CRI)	Stefan Schumacher[1] Kim Kirchen[2]	Stefan Schumacher[1] Kim Kirchen[2]
5a etapa	9 de juliol	Cholet – Châteauroux	230	Mark Cavendish	Stefan Schumacher[1] Kim Kirchen[2]
6a etapa	10 de juliol	Aigurande – Super-Besse	195	Riccardo Riccò[1] Alejandro Valverde[2]	Kim Kirchen
7a etapa	11 de juliol	Brioude – Orlhac	158	Luis León Sánchez	Kim Kirchen
8a etapa	12 de juliol	Fijac – Tolosa	174	Mark Cavendish	Kim Kirchen
9a etapa	13 de juliol	Tolosa – Banhèras de Bigòrra	222	Riccardo Riccò[1] Vladímir Iefimkin[2]	Kim Kirchen
10a etapa	14 de juliol	Pau – Hautacam	154	Leonardo Piepoli[1] Juan José Cobo[2]	Cadel Evans
	15 de juliol	(jornada de descans)
11a etapa	16 de juliol	Lannemezan – Foix	166	Kurt Asle Arvesen	Cadel Evans
12a etapa	17 de juliol	L'Avelanet – Narbona	168	Mark Cavendish	Cadel Evans
13a etapa	18 de juliol	Narbona – Nimes	182	Mark Cavendish	Cadel Evans
14a etapa	19 de juliol	Nimes – Dinha	182	Óscar Freire	Cadel Evans
15a etapa	20 de juliol	Dinha – Prato Nevoso	216	Simon Gerrans	Fränk Schleck
	21 de juliol	(jornada de descans)
16a etapa	22 de juliol	Cuneo – Jausiers	157	Cyril Dessel	Fränk Schleck
17a etapa	23 de juliol	Ambrun – Aup d'Uès	210	Carlos Sastre	Carlos Sastre
18a etapa	24 de juliol	Bourg-d'Oisans – Saint-Étienne	197	Marcus Burghardt	Carlos Sastre
19a etapa	25 de juliol	Roanne – Montluçon	163	Sylvain Chavanel	Carlos Sastre
20a etapa	26 de juliol	Cérilly – Saint-Amand-Montrond	53 (CRI)	Stefan Schumacher[1] Fabian Cancellara[2]	Carlos Sastre
21a etapa	27 de juliol	Étampes – París (Camps Elisis)	143	Gert Steegmans	Carlos Sastre

	Ciclista	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	21
1	Carlos Sastre	14	27	31	23	23	12	12	12	10	6	6	6	6	6	6	4	1	1	1	1	1
2	Cadel Evans	6	5	9	4	4	2	2	2	2	1	1	1	1	1	3	3	4	4	4	2	2
DSQ	Bernhard Kohl[1][2]	41	127	37	24	24	19	15	15	13	4	4	4	4	4	2	2	3	3	3	3	3
4	Denís Ménxov	26	25	52	11	11	7	5	5	5	5	5	5	5	5	4	5	5	5	5	4	4
5	Christian Vande Velde	18	21	25	6	6	4	4	4	3	3	3	3	3	3	5	6	6	6	6	5	5
6	Fränk Schleck	7	9	11	28	28	17	13	13	11	2	2	2	2	2	1	1	2	2	2	6	6
7	Samuel Sánchez	19	16	18	19	19	11	11	11	9	13	13	11	11	11	10	9	8	8	8	7	7
8	Kim Kirchen	4	2	5	2	2	1	1	1	1	7	7	7	7	7	7	7	11	11	11	8	8
9	Alejandro Valverde	1	1	4	17	17	8	6	6	6	14	14	12	12	12	9	8	7	7	7	9	9
10	Tadej Valjavec	32	22	26	30	30	22	19	19	17	15	15	13	13	13	13	10	9	9	9	10	10

^[21]

Pos. Ciclista Equip Temps 1. Carlos Sastre CSC-Saxo Bank 87h 52' 52" 2 Cadel Evans Silence-Lotto + 58" DSQ Bernhard Kohl[1][2] Gerolsteiner + 01' 13" 3 Denís Ménxov Rabobank ProTeam + 02' 10" 4 Christian Vande Velde Garmin Chipotle + 03' 05" 5 Fränk Schleck CSC-Saxo Bank + 04' 28" 6 Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 06' 25" 7 Kim Kirchen Columbia + 06' 55" 8 Alejandro Valverde Caisse d'Epargne + 07' 12" 9 Tadej Valjavec AG2R Prévoyance + 09' 05" 10 Vladímir Iefimkin AG2R Prévoyance + 9' 55″ 11 Andy Schleck Team CSC Saxo Bank + 11' 32″ 12 Roman Kreuziger Liquigas + 12' 59″ 13 Sandy Casar FDJ + 19' 23″ 14 Amaël Moinard Cofidis + 23' 31″ 15 Mikel Astarloza Euskaltel–Euskadi + 23' 40″ 16 Kanstantsín Siutsou Columbia + 24' 55″ 17 Aleksandr Botxarov Crédit Agricole + 27' 11″ DSQ Dmitri Fofónov[1][2] Crédit Agricole + 28' 31″ 18 Vincenzo Nibali Liquigas + 28' 33″

Pos. Ciclista Equip Temps 19 Stephane Goubert AG2R Prévoyance + 31' 50″ 20 Laurens Ten Dam Rabobank ProTeam + 32' 59″ 21 Maxime Monfort Cofidis + 35' 41″ 22 Iaroslav Popòvitx Silence-Lotto + 36' 24″ DSQ Stefan Schumacher[1][2] Gerolsteiner + 37' 20″ 23 Sylwester Szmyd Lampre + 44' 43″ 24 Marzio Bruseghin Lampre + 45' 19″ 25 Cyril Dessel AG2R Prévoyance + 46' 31″ 26 Christian Knees Team Milram + 47' 43″ 27 David Arroyo Caisse d'Epargne + 48' 23″ 28 Mario Aerts Silence-Lotto + 48' 58″ 29 Pierrick Fédrigo Bouygues Telecom + 50' 19″ 30 Markus Fothen Gerolsteiner + 1h 01' 04″ 31 Koos Moerenhout Rabobank ProTeam + 1h 05' 38″ 32 George Hincapie Columbia + 1h 08' 15″ 33 Matteo Carrara Quick Step + 1h 09' 25″ 34 Jens Voigt Team CSC Saxo Bank + 1h 11' 55″ 35 Jérôme Pineau Bouygues Telecom + 1h 12' 58″ 36 Eduard Gonzalo Agritubel + 1h 20' 06″ 37 Christophe Le Mével Crédit Agricole + 1h 20' 24″

Classificació dels punts [modifica] [21] Pos. Ciclista Equip Punts 1 Óscar Freire Rabobank ProTeam 270 2 Thor Hushovd Crédit Agricole 220 3 Erik Zabel Team Milram 217 4 Leonardo Duque Cofidis 181 5 Kim Kirchen Columbia 155 6 Alejandro Valverde Caisse d'Epargne 136 7 Robert Hunter Barloworld 131 8 Robbie McEwen Silence-Lotto 129 9 Julian Dean Garmin-Chipotle 119 10 Gerald Ciolek Columbia 116

Classificació de la muntanya [modifica] [21] Pos. Ciclista Equip Punts DSQ Bernhard Kohl[1][2] Gerolsteiner 128 1 Carlos Sastre Team CSC Saxo Bank 80 2 Fränk Schleck Team CSC Saxo Bank 80 3 Thomas Voeckler Bouygues Telecom 65 4 Sebastian Lang Gerolsteiner 62 DSQ Stefan Schumacher[1][2] Gerolsteiner 61 5 John-Lee Augustyn Barloworld 61 6 Alejandro Valverde Caisse d'Epargne 58 7 Rémy Di Gregorio FDJ 52 8 Egoi Martinez Euskaltel–Euskadi 51

Classificació dels joves [modifica] [21] Pos. Ciclista Equip Temps 1 Andy Schleck Team CSC Saxo Bank 88h 04' 24″ 2 Roman Kreuziger Liquigas + 1' 27″ 3 Vincenzo Nibali Liquigas + 17' 01″ 4 Maxime Monfort Cofidis + 24' 09″ 5 Eduard Gonzalo Agritubel + 1h 08' 34″ 6 Thomas Lövkvist Columbia + 1h 13' 55″ 7 John-Lee Augustyn Barloworld + 1h 24' 49″ 8 Peter Velits Team Milram + 1h 38' 17″ 9 Rémy di Gregorio FDJ + 1h 38' 22″ 10 Luis León Sánchez Caisse d'Epargne + 1h 44' 07"

Classificació per equips [modifica] [21] Pos. Equip Temps 1 Team CSC Saxo Bank 263h 29' 57" 2 AG2R Prévoyance + 15' 35" 3 Rabobank ProTeam + 1h 05' 26" 4 Euskaltel–Euskadi + 1h 16' 26" 5 Silence-Lotto + 1h 17' 15" 6 Caisse d'Epargne + 1h 20' 28" 7 Columbia + 1h 23' 00" 8 Lampre + 1h 26' 24" 9 Gerolsteiner + 1h 27' 40" 10 Crédit Agricole + 1h 37' 16"

Etapa (Vencedor)	Classificació general	Classificació per punts	Classificació de la muntanya	Classificació dels joves	Classificació per equips
1a etapa Alejandro Valverde	Alejandro Valverde	Alejandro Valverde	Thomas Voeckler	Riccardo Riccò	Caisse d'Epargne
2a etapa Thor Hushovd		Kim Kirchen
3a etapa Samuel Dumoulin	Romain Feillu			Romain Feillu	Garmin Chipotle
4a etapa Kim Kirchen[2]	Stefan Schumacher			Thomas Lövkvist
5a etapa Mark Cavendish		Thor Hushovd
6a etapa Alejandro Valverde	Kim Kirchen	Kim Kirchen	Sylvain Chavanel
7a etapa Luis León Sánchez Gil			David de la Fuente		Team CSC-Saxo Bank
8a etapa Mark Cavendish		Óscar Freire
9a etapa Vladímir Iefimkin		Kim Kirchen		Andy Schleck
10a etapa Juan José Cobo	Cadel Evans	Óscar Freire	Riccardo Riccò	Riccardo Riccò	Saunier Duval-Scott
11a etapa Kurt Asle Arvesen					Team CSC-Saxo Bank
12a etapa Mark Cavendish			Sebastian Lang	Vincenzo Nibali
13a etapa Mark Cavendish
14a etapa Óscar Freire
15a etapa Simon Gerrans	Fränk Schleck		Bernhard Kohl
16a etapa Cyril Dessel				Andy Schleck
17a etapa Carlos Sastre	Carlos Sastre
18a etapa Marcus Burghardt
19a etapa Sylvain Chavanel
20a etapa Fabian Cancellara
21a etapa Gert Steegmans
Vencedor final	Carlos Sastre	Óscar Freire	Bernhard Kohl[1][2]	Andy Schleck	Team CSC-Saxo Bank

Maillots vestits per altres ciclistes quan un mateix lidera diferents classificacions

• a l'etapa 2, Philippe Gilbert duu el mallot dels punts
• a l'etapa 4, Andy Schleck duu el mallot dels joves
• a l'etapa 7, Thor Hushovd duu el mallot dels punts
• a les etapes 8 i 10, Óscar Freire duu el mallot dels punts
• a les etapes 11 i 12, Vincenzo Nibali duu el mallot dels joves
• a l'etapa 12, ningú porta el mallot de la muntanya perquè Riccardo Riccò fou desqualificat per dòping

• Web oficial