Tèages
Aparença
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Tèages és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, amb Demòdoc, Sòcrates i Tèages. Existeix un debat sobre la seva autenticitat.[1] W. R. M. Lamb assenyala que arriba a aquesta conclusió a partir de la seva opinió que el treball és inferior i no socràtic, però reconeix que s'havia considerat universalment com a autèntic en l'antiguitat.[2]
Tèages (125e8, 126a4) és citat per Nietzsche en La voluntat de poder (§ 958): "Al Tèages de Plató és escrit: "A cada un de nosaltres, ens agradaria ser l'amo sobre tots els humans, si és possible; i el millor de tot Déu. Aquesta actitud ha de tornar a existir". (trad. Walter Kaufmann.)
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- HTML Greek text available via Greco interattivo Arxivat 2009-11-29 a Wayback Machine..
- Loeb Classical Library Greek-English edition by W.R.M. Lamb via archive.org.