Táltos

El taltos (en hongarès també «tátos») és una figura de la mitologia hongaresa, un fetiller amb el poder sobrenatural similar al d'un xaman.

La definició més acurada de taltos la va fer un sacerdot catòlic i romà, Arnold Ipolyi, en la seva col·lecció de creences folklòriques, Magyar mitológia (mitologia hongaresa) el 1854. Un taltos és triat pels déus o pels esperits abans del naixement o durant la infantesa. Els infants que tenien dents en néixer, un sisè dit, altres ossos de més a més, o que neixen amb una membrana amniòtica al cap eren sovint considerats possibles escollits per a ser xamans.^[1]

Si l'os extraordinari del nounat es trencava o el robaven abans que el taltos fes 7 anys, aquest perdria totes les seves habilitats. El xaman no pot aprendre l'ofici ni ensenyar-lo, només es traspassa a través d'una crida o fet sobrenatural. Algunes creences diuen que un taltos ha d'alimentar-se de llet materna fins als set anys, cosa que li donaria una immensa força física. Un exemple d'aquest fet passa en el conte tradicional hongarès Fehérlofia.

L'habilitat més important d'un taltos és la meditació o el trànsit espiritual anomennat révülés (del verb révül). En aquest estat pot guarir ferides i malalties a més d'esbrinar veritats amagades a conseqüència d'«enviar l'ànima cap a les estrelles». El taltos ha estat triat pels déus o pels esperits amb una missió específica a la vida i té el deure de comunicar-se amb tota la nació hongaresa quan hi ha algun perill, quan cal advertir d'invasions d'exèrcits estrangers o quan hi ha un esfondrament cultural imminent.

En general els taltos són considerats com a part de la religió pagana. Es diu que varen existir fins a l'era dels Habsburg, que fou quan aquesta tradició pagana va acabar-se.

En el sostre pintat de l'església de Székelyderzsi hi havia una figura amb sis dits, cosa que va «corregir-se» posteriorment restaurant la pintura amb només cinc dits.^[2]

Posteriorment, en el cristianisme, algunes vegades el mateix Jesucrist seria anomenat com l'égi taltos (o el xaman celestial).^[3]

La paraula taltos té un origen incert, però probablement té relació amb la paraula hongaresa tált, que es refereix a «obert de bat a bat» en el sentit que son ments obertes al món. Altres teories diuen que ve de les llengües uralianes en què taitaa vol dir «per saber-ne, cal entendre-ho» o que és una paraula derivada del mot turc talt que vol dir «inconscient».

En llegendes i contes tradicionals hongaresos el taltos hi acostuma a sortir, per exemple a Göncöl i Kampó.

En Kampó tenia el cos de gel (jégtestű) i era baixet i amb les cames gruixudes. Va viure a Temesvár (avui dia, Timișoara), menjava, a la ciutat de Buda, a la mateixa taula que el rei Maties Corví i sempre anava malgirbat. El rei Maties va ser qüestionat diverses vegades sobre el perquè un pobre de cal penja i despenja menjava a la mateixa taula que ell, però el rei va insistir a mantenir aquesta tradició. Quan l'exèrcit turc va atacar el Regne d'Hongria, Kampó va treure foc pels queixals i va lluitar amb el seu cos contra el metall turc.

En Göncöl, (també Döncöl, Güncü) d'altra banda, tenia una enorme saviesa. Parlava amb els animals, entenia llenguatge dels estels, i a més va inventar l'ensinistrament de cavalls tal com el coneixem. Segons es diu, la seva perxa fou estirada per tants cavalls que es va trencar i doblegar diverses vegades. Ningú no va veure'l morir, es diu que senzillament es va esvanir cap a les estrelles. Göncöl, l'entrenador, es pot veure de nit. És l'Ossa major, i la cua de l'ossa és la perxa de l'entrenador.

En la Crònica del Hungaresos de Johannes de Thurocz, Àtila, rei del Huns va preguntar a diversos taltos per preveure el resultat de batalla dels Camps Catalàunics, els quals van pronosticar que es perdria la guerra. Van basar les seves prediccions en l'observació d'intestins d'animals. En canvi la manera com es fan prediccions avui dia no se sap del cert.

El patrimoni dels reis taltos es pot trobar a diverses parts d'Hongria i es lliga principalment a reis de la dinastia Árpád. El més important és en Ladislau I d'Hongria; el cavall del qual es deia Szög.

Una llegenda diu que sant Esteve va anar a caçar, quan se sentia cansat va fer una becaina sota un arbre i va somniar que parlava amb el cap de l'exèrcit del Pecheneg. Quan va despertar-se, va saber que l'enemic es preparava per a atacar i va poder fer quelcom per a protegir el país. Segons aquesta llegenda, sant Esteve mateix era un taltos. Segurament, aquestes llegendes han sorgit més tard i no en el temps d'aquests reis cristians pietosos.

Del temps en què regnava Maties Corví, en Galeotto Marzio diu: «hi havia un home amb sis dits a la cort del vostre pare». El cavall del rei Maties era llunàtic i s'hi referia com al cavall taltos.

El 1725 hi ha constància d'una demanda judicial, a Debrecen, en què l'Erzsébet Balázsi, un conegut taltos d'aquell temps, va ser acusat de ser una fetiller. El tribunal li va demanar que expliqués la funció dels taltos. Els va respondre que els sacerdots taltos «veuen tresors enterrats a ull nu», i «els taltos llluiten per Hongria al cel».

Hi ha la creença estesa que el rei Esteve I d'Hongria va empaitar els taltos durant la cristianització d'Hongria, però això no està contrastat ni documentat. Quan les revoltes paganes varen començar l'any 1046 i 1061 hi havia prou taltos per aconsellar els dirigents.

El cavall de taltos «taltos paripa» és una muntanya, i a part també és un personatge d'acció en les llegendes hongareses. En aquestes llegendes el mot taltos es refereix al poder del cavall i no s'associa necessàriament amb la figura del xaman, encara que en alguna llegenda els herois són identificats com a taltos.

El cavall taltos, típicament apareixeria al principi de la rondalla davant del protagonista: normalment fill d'un camperol, un príncep aventurer o el fill petit d'una família. Aquest cavall vell i lleig demana menjar calent a l'heroi per alimentar-se, en cas de ser ben tractat es transforma en un cavall amb un abric daurat, selles daurades i cinc o sis cames. D'aquesta manera el cavall podrà volar més de pressa que un ocell, més lleuger que el vent i més ràpidament que un pensament amb el protagonista a sobre.

(Com a les llegendes hongareses de dracs, el nombre de caps i de cames pot tenir a veure amb números mítics, com més caps i cames més poder tindrà la bèstia. En l'abric del cavall i en l'aparició d'altres metalls nobles (en l'ordre habitual de coure, plata i or), com més preuat és el metall més poder té.

Segons alguns experts, el cavall taltos és un símbol del timbal del taltos. El van escalfar amb foc per fer-lo adequat per tocar-lo i va es va fer servir de tambor per a meditar (anar més enllà).^[4]

• Ortovay, Gyula. Ősi magyar hitvilág (en hongarès). Budapest: Gondolat, 1978. 
• Pàgines de l'MCSE sobre història de l'astronomia.