[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Wilhelm Lehmbruck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilhelm Lehmbruck

Autoretrat (1902) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1881 Modifica el valor a Wikidata
Duisburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1919 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
FormacióKunstakademie de Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, il·lustrador, artista gràfic, pintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
28 juny 1964documenta 3
16 juliol 1955documenta 1 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Home nu (1909), Dona agenollada (1911), Home abatut (1915/1916), Bust de Fritz von Unruh (1918)...
Família
FillsManfred Lehmbruck Modifica el valor a Wikidata
Home abatut (1915-1916, Museu Lehmbruck, Duisburg, Alemanya)
Armory Show del 1913
Bust de Fritz von Unruh (1918, Museu Lehmbruck, Duisburg, Alemanya)

Wilhelm Lehmbruck (1881-1919) fou un escultor, gravador i pintor alemany, conegut per les seues escultures de nus allargats i melancòlics.[1]

Biografia

[modifica]

Primers anys i formació

[modifica]

Fou el quart fill d'una família de minaires[2] i va estudiar art a Düsseldorf (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), primer a l'Escola d'Arts i Oficis (1895-1901), gràcies a una beca que va rebre de les autoritats municipals[3] i després a l'Acadèmia de Belles Arts (1901-1907),[1] on va obtindre el mestratge sota la tutela de Karl Janssen.[2] Es guanya la vida il·lustrant llibres i treballant en decoració,[2] alhora que fa viatges per Itàlia, els Països Baixos i Anglaterra.[4] El 1906, després d'acabar els seus estudis, es va associar a la Unió d'Artistes de Düsseldorf i a la Société Nationale de Beaux-Arts de París, la qual va organitzar una gran exposició el 1907 al Grand Palais de París per presentar les obres de Lehmbruck a un públic internacional per primera vegada[2] i amb un gran èxit.[4]

París

[modifica]

El 1908 es va casar amb Anita Kaufmann i un any més tard va néixer el seu fill Gustav.[2] Amb l'ajut del col·leccionista d'art Carl Nolden, el 1910 s'instal·la a París amb la seua família i coneix Henri Matisse,[3] Brancusi, Archipenko, Derain, Modigliani i Picasso.[4] La seua obra de joventut tenia un aire força acadèmic i conservador, però mentre va viure a París (del 1910 al 1914) va trobar un estil més personal, influït per la simplificació formal d'Alexander Archipenko, Brancusi i Modigliani, malgrat que continuà en essència en la tradició d'Maillol i Auguste Rodin. Això és exemplificat en les formes extremadament atenuades, el posat angular i l'expressió melangiosa de la seua Dona agenollada (1911, Museu d'Art Modern de Nova York, Nova York), que va rebre grans elogis quan va ésser exposada a la mostra de la Sonderbund de Colònia el 1912.[5] El 1913 el seu treball comença a ésser conegut als Estats Units gràcies a les exposicions fetes a Nova York (Armory Show[4] amb Dona agenollada),[3] Chicago i Boston,[2] i neix a París el seu segon fill, Manfred Lehmbruck. Un any més tard es va organitzar una gran exposició a la Galerie Paul Levesque de París dedicada exclusivament a la seua obra.[6][2]

Depressió i mort en temps de guerra

[modifica]

En esclatar la Primera Guerra Mundial, tornà a Alemanya, és exclòs de l'exèrcit i assignat com a infermer en un hospital militar[4] de Berlín:[2] els patiments que hi presencià es van veure reflectits en el patetisme de les seues darreres obres. Tot i que la guerra el va sumir en un estat de pregona depressió, es considera que aquests anys foren la cúspide de la seua carrera.[2] A causa de la crueltat de la guerra, decideix instal·lar-se a Zúric el 1916,[4] on munta un taller.[2]

El 1917 coneix l'actriu Elisabeth Bergner, les representacions teatrals de la qual va veure sovint (a Lehmbruck sempre li va interessar la literatura i el teatre). Bergner fou model de l'escultor i nombrosos dibuixos mostren la fascinació de l'artista per aquesta dona (tot i que ella no corresponia a l'afecte que ell li tenia).[2] L'alienació de la seua muller, l'amor no correspost per Elisabeth Bergner i la guerra reforcen la seua depressió, però, tot i així, encara participa en exposicions (com ara, la que li va organitzar la Kunsthalle Basel a Basilea el setembre del 1917).[2]

En acabar la guerra, el 1918, es va tornar a mudar a Berlín, on fou escollit soci de l'Acadèmia de les Arts.[2] El 25 de maig del 1919, afectat per una greu depressió,[2] es va suïcidar al seu estudi.[4]

Estil

[modifica]

Malgrat la seua relativament curta carrera, juntament amb Ernst Barlach, és el més destacat dels escultors expressionistes alemanys.[7] Sempre es va esforçar per connectar la tradició acadèmica (que ell havia après) amb un estil modern[8] i la seua obra escultòrica gira principalment al voltant del tema del cos humà (mostrant l'agonia, la misèria i l'absència de trets facials) i està influïda tant pel naturalisme com per l'expressionisme.[9] En les seues obres va emprar distorsions (particularment, allargaments de caràcter gòtic) i nus angulars, els quals expressaven tant dignitat com desesperació. Un d'aquestes obres (considerada per la crítica com una obra mestra) és Dona agenollada, la qual mostra notables contrastos verticals i horitzontals, i la característica distorsió gòtica per mitjà d'allargaments.[10] Només durant els vuit darrers anys de la seua breu i turmentada vida va produir la sèrie d'obres mestres en què combinava un classicisme derivat d'Aristides Maillol amb un allargament que recorda el de les figures gòtiques del pòrtic real de la catedral de Chartres. Aquesta estranya combinació era el resultat de l'escultura renaixentista que havia vist a Itàlia. La seua gairebé demacrada Dona agenollada (1911) i el seu Home de peu (1913) mostren menys interès per la massa del que havia mostrat Maillol i més per l'espai. La direcció de les cansades mirades d'aquestes figures i l'enorme projecció dels seus ossuts membres prolonguen el moviment, real i implícit, per l'atmosfera circumdant. Encara que mai va tallar directament (tenia més aviat caràcter de modelador que no pas d'escultor),[11] Lehmbruck sentia interès per la superfície de la pedra: per a produir un efecte petri, va emprar pedra emmotllada -una amalgama de pedra polvoritzada i ciment-, la qual produeix una textura vellutada que té la consistència de la pedra i la plasticitat de l'argila.[12][11]

Lehmbruck també va fer aiguaforts i litografies, pintà i va escriure poesia.[5] El 1937 el seu art va ésser qualificat pels nazis de degenerat i foren confiscades cent setze de les seues obres.[4]

Obres destacades

[modifica]

Col·leccions

[modifica]

La més gran col·lecció de les seues obres es pot veure al Museu Lehmbruck (Duisburg, Alemanya), que fou dissenyat pel seu fill Manfred Lehmbruck (1913-1992). Conté al voltant de 100 escultures, juntament amb 900 dibuixos, 200 obres gràfiques i 40 pintures. Alguns dels millors museus d'art i jardins escultòrics del món també tenen escultures seues, incloent-hi l'Institut Städel de Frankfurt del Main, el Museu d'Art Modern de Nova York, la National Gallery of Art de Washington DC i la Tate de Londres. A més, el seu amic Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) va incloure escultures de Lehmbruck en els seus edificis i dissenys arquitectònics durant gran part de la seua carrera.[3]

Exposicions

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica (anglès)
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Forma es vacío, vacío es forma: Wilhelm Lehmbruck (castellà)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Visual-Arts-Cork.com (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Enciclonet (castellà)
  5. ↑ 5,0 5,1 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 452.
  6. ↑ Price, Renée, ed., et al., 2001. New Worlds: German and Austrian Art, 1890-1940. Nova York: Neue Galerie. ISBN 9781931794015. [1]
  7. ↑ [21745=21745&search_set_offset=0 National Galleries of Scotland, Edimburg] (anglès)
  8. ↑ Art in Review - The New York Times (anglès)
  9. ↑ Ciudad de la Pintura (castellà)
  10. ↑ El poder de la palabra (castellà)
  11. ↑ 11,0 11,1 Diccionario del Arte - Arts4X Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
  12. ↑ Hartt, Frederick, 2012. Arte. Historia de la pintura, escultura i arquitectura. Madrid: Ediciones Akal. ISBN 9788476004111. Pàg. 1037. [2]
  13. ↑ Prussian Cultural Heritage Foundation announces acquisition of two watercolours by Wilhelm Lehmbruck (anglès)
  14. ↑ Wilhelm Lehmbruck (Artworks) - MutualArt Services (anglès)
  15. ↑ Preckler, Ana María, 2003. Historia del arte universal de los siglos XIX y XX. Vol. II. Editorial Complutense. ISBN 9788474917062. Pàg. 581. [3]
  16. ↑ Michael Werner Gallery (anglès)
  17. ↑ Wilhelm Lehmbruck (Exhibitions) - MutualArt Services (anglès)
  18. ↑ Tate Gallery, Londres (anglès)
  19. ↑ Artnet (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Lehmbruck
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wilhelm_Lehmbruck&oldid=34079002»