Wels

Wels

Tipus	municipi d'Àustria, lloc amb drets i privilegis, Statutarstadt d'Àustria, districte d'Àustria i ciutat
Localització
48° 09′ N, 14° 01′ E / 48.15°N,14.02°E / 48.15; 14.02
Estat	Àustria
Estat federat	Alta Àustria
Capital de	Wels-Land District (en)
Població humana
Població	65.303 (2024) (1.422,1 hab./km²)
Geografia
Superfície	45,92 km²
Altitud	317 m
Limita amb	Krenglbach Thalheim bei Wels Steinhaus Gunskirchen Schleißheim Buchkirchen Marchtrenk Wels-Land District (en)
Organització política
• Cap de govern	Andreas Rabl
Consell municipal
• (36 regidors)	SPÖ 21 ÖVP 8 FPÖ 4 Die Grünen 3
Membre de	Aliança per el medi ambient (2011–)
Pressupost	239.324.600 € (2021)
Identificador descriptiu
Codi postal	4600
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	07242
Codi municipal austríac	40301
Altres
Agermanament amb	Varna Straubing (1972–) Chichigalpa (en) (1988–) Tàbor (2005–) Bistrița (2014–) Krasnodar (2018–)
Lloc web	wels.at

Wels és la segona ciutat més gran de l'Alta Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària. Durant l'Imperi Romà i l'Edat Mitjana va ser la ciutat més important de la regió. Actualment, és un focus industrial, comercial i cultural.

Wels en el Hausruckviertel, a 317 metres sobre el nivell del mar, a la riba esquerra del riu Traun.

La ciutat està formada per 5 barris: Innenstadt, Lichtenegg, Vogelweide, Neustadt i Pernau.

El 17% de la població de Wels té menys de 15 anys, el 63% entre 15 i 60 anys, i el 20% és major de 60 anys.

evolució de la població[1]
any	habitants
1869	11.704
1880	13.175
1890	14.735
1900	17.308
1910	22.015
1923	24.248
1934	25.956
1939	29.533
1951	38.120
1961	41.060
1971	47.527
1981	51.060
1991	52.594
2001	56.478
2005	58.146

El 16% de la població és estrangera, dels quals, 1% dels països de la UE. Els principals països d'origen, per ordre decreixent, són Bòsnia i Hercegovina, Turquia, Croàcia, Sèrbia i Montenegro.

El 63% de la població és catòlica, el 14% es declara atea, el 10% practica la religió islàmica, i el 7% pertany a l'església evangèlica. La resta es reparteix entre ortodoxos i altres comunitats religioses.

La regió de Wels va estar poblada des del Neolític (cap al 3.500aC), encara que es desconeix de quin poble es tractava. En el 1000aC, els Ilyre van ocupar la regió al voltant de Wels, i posteriorment va formar part del regne cèltic de Noricum.

El 15 aC, Wels va ser colonitzada pels romans, sota l'emperador August el 15aC. L'any 120 va rebre el fur municipal romà, amb el nom Municipium Ovilava. Cap al 215 el césar Carcalla va anomenar la ciutat Colonia Aurelia Antoniana Ovilabis. La ciutat tenia 18.000 habitants, estava protegida per una muralla de 4 km i 50 torres, i hi havia cases de maons, termes, un circ i un sistema de reg. Amb la fi de l'Imperi Romà, Wels va perdre importància.

El nom de Wels prové del nom Ovilava, creat pels romans.

Durant l'Edat Mitjana, Wels va patir diversos canvis polítics. L'any 1222, durant el règim dels Babenberger, Wels va recuperar el fur municipal i va esdevenir una de les ciutats més importants de la regió per la seva situació cèntrica, a prop del riu Traun i pels seus privilegis econòmics.

En el segle xiv, amb els Habsburg, Wels recupera l'estabilitat política. Durant el segle xvi, va ser elegit el primer alcalde de Wels i es va fundar el monestir de Minoritenkloster. L'emperador Maximilià I va morir al castell de Wels el 12 de gener de 1519.

La industrialització comença al segle xix i es construeix unes vies, per cavalls, actualment visitat pels turistes.

Durant la Segona Guerra Mundial, es varen destruir forces edificis de Wels. Posteriorment, l'economia de la ciutat es recupera i el 18 de gener de 1964, Wels obté l'estatut de ciutat.

Wels és una ciutat important de comerç i indústria, sobretot en maquinària agrícola. També hi trobem nombrosos centres educatius Actualment, el 63% dels 36.000 treballadors de Wels es troben en el sector serveis. La fira Welser Messe que té lloc cada dos anys.

Els edificis i estructura de la plaça Major de Wels daten del segle xviii i són, en la seva majoria, d'estil barroc. Ubicada en el centre de la ciutat, hi trobem la majoria d'edificis i llocs d'interès de Wels, o a prop.

En el segle xiii, la ciutat estava protegida per una muralla amb quatre torres. Actualment només resta el Ledereturm que podem trobar al començament de l'Stadtplatz. El seu nom prové de l'antic barri dels curtidors (en alemany, Viertel unter den Lederern)

L'Ajuntament (Rathaus) és un dels edificis més importants de la plaça Major de Wels. La seva façana és d'estil barroc i presenta unes finestres amb unes reixes molt grans, unes gerres de pedra i els escuts de diferents províncies d'Àustria.

A l'Stadtplatz trobem una rèplica del Metzen, una unitat de mesura antiga per a cereals, equivalent a 75 litres i que només era vàlida a Wels. El Metzen original està situat en el museu del Castell.

Molt a prop de l'Statdplatz, hi trobem un dels patis més bonics de Wels, del segle xvi. És d'estil renaixentista i ens permet observar les antigues relacions econòmiques i culturals amb Itàlia.

L'emperador Maximilià I, l'últim cavaller morí aquí en 1519. Des del 1983, el castell és el centre cultural de Wels. Una part de les col·leccions de la ciutat es troba aquí i en el jardí del castell es fan concerts i representacions de teatre durant l'estiu.

Statdplatz

A l'altra riba del riu Traum, trobem el parc de Reinberg. El parc i la Marienwarte van ser aprobades per l'alcalde de Wels, a finals del segle xix. Des d'aquí tenim una bonica vista sobre tota la ciutat.

• Julius Wagner-Jauregg (1857-1940), neuròleg i psiquiatre, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1927.