Ryder Cup
Tipus | torneig de golf |
---|---|
Epònim | Samuel Ryder |
Organitzador | Professional Golfers' Association of America |
Localització i dates | |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Vigència | 1927 – |
Freqüència | biennal |
Competició | |
Primer lloc | Europa (2023) |
Dades estadístiques | |
Guanyador | Estats Units d'Amèrica (27), 2023 |
La Copa Ryder o Ryder Cup és un torneig biennal de golf que, actualment, enfronta als equips d'Europa i dels Estats Units. És el tercer esdeveniment esportiu amb més repercussió mediàtica després dels Jocs Olímpics i la Copa del Món de futbol.[1]
Història
[modifica]La Ryder Cup va néixer el 1928, quan hi competiren els equips d'EUA i el de Gran Bretanya[2] al East Course del Wentworth Club a Virginia Water, Surrey, Gran Bretanya. Després de més de 45 anys de domini estatunidenc (els britànics només van guanyar el torneig una vegada entre el 1935 i el 1973), a l'equip britànic se li van unir jugadors d'Irlanda el 1973, i posteriorment també jugadors de la resta d'Europa (a partir del 1979). Aquesta inclusió de jugadors va fer que el torneig fos considerablement més competitiu.[3]
Històricament s'ha celebrat en terres anglosaxones (EUA o les Illes Britàniques), tot i que en tres ocasions s'ha celebrat en altres països: Club de Golf Valderrama (Cadis, 1997), Versalles (París, 2018) i al Marco Simone Golf club de Guido Montecelio (Roma, 2023). Per acollir l'edició del 2031 es va començar a preparar la candidatura de PGA Catalunya (Caldes de Malavella), que va comptar amb el suport de nombrosos sectors econòmics del país.[2]
Fins 2024, l'equip europeu de la Ryder Cup havia tingut dos capitans espanyols: Severiano Ballesteros (1997) i José María Olazábal (2012). El danès Thomas Bjørn ho fou el 2018, mentre que en totes les altres edicions ho van ser golfistes de les Illes Britàniques.[4] L'únic golfista de l'àmbit catalanoparlant que hi ha participat és el valencià Sergio García, que ostenta alguns rècords com el de més puntuació (28½) i més participacions (un total de 10 entre 1999 i 2020), entre altres.[5]
Actualment, els partits són dirigits conjuntament per la USPGA i la PGA European Tour.
Resultats
[modifica]Any | Seu | Equip guanyador | Resultat | Equip perdedor | |
---|---|---|---|---|---|
1927 | Worcester CC, Worcester, Massachusetts | Estats Units | 9½ | 2½ | Gran Bretanya |
1929 | Moortown GC, Leeds | Gran Bretanya | 7 | 5 | Estats Units |
1931 | Scioto CC, Columbus, Ohio | Estats Units | 9 | 3 | Gran Bretanya |
1933 | Southport & Ainsdale GC, Southport | Gran Bretanya | 6½ | 5½ | Estats Units |
1935 | Ridgewood CC, Paramus, Nova Jersey | Estats Units | 9 | 3 | Gran Bretanya |
1937 | Southport & Ainsdale GC, Southport | Estats Units | 8 | 4 | Gran Bretanya |
1947 | Portland GC, Portland, Oregon | Estats Units | 11 | 1 | Gran Bretanya |
1949 | Ganton GC, Scarborough | Estats Units | 7 | 5 | Gran Bretanya |
1951 | Pinehurst Resort, Pinehurst, Carolina del Nord | Estats Units | 9½ | 2½ | Gran Bretanya |
1953 | Wentworth Club, Virginia Water, Surrey | Estats Units | 6½ | 5½ | Gran Bretanya |
1955 | Thunderbird CC, Rancho Mirage, Califòrnia | Estats Units | 8 | 4 | Gran Bretanya |
1957 | Lindrick GC, Rotherham | Gran Bretanya | 7½ | 4½ | Estats Units |
1959 | Eldorado CC, Indian Wells, Califòrnia | Estats Units | 8½ | 3½ | Gran Bretanya |
1961 | Royal Lytham & St Annes, Lytham St Annes | Estats Units | 14½ | 9½ | Gran Bretanya |
1963 | East Lake GC, Atlanta, Geòrgia | Estats Units | 23 | 9 | Gran Bretanya |
1965 | Royal Birkdale, Southport | Estats Units | 19½ | 12½ | Gran Bretanya |
1967 | Champions GC, Houston, Texas | Estats Units | 23½ | 8½ | Gran Bretanya |
1969 | Royal Birkdale, Southport | Estats Units | 16 | 16 | Gran Bretanya |
1971 | Old Warson CC, St. Louis, Missouri | Estats Units | 18½ | 13½ | Gran Bretanya |
1973 | Muirfield Links, Gullane, East Lothian | Estats Units | 19 | 13 | Gran Bretanya Irlanda |
1975 | Laurel Valley GC, Ligonier, Pennsilvània | Estats Units | 21 | 11 | Gran Bretanya Irlanda |
1977 | Royal Lytham & St Annes, Lytham St Annes | Estats Units | 12½ | 7½ | Gran Bretanya Irlanda |
1979 | The Greenbrier, White Sulphur Springs, Virgínia de l'Oest | Estats Units | 17 | 11 | Europa |
1981 | Walton Health GC, Walton-on-the-Hill, Surrey | Estats Units | 18½ | 9½ | Europa |
1983 | PGA National GC, Palm Beach Gardens, Florida | Estats Units | 14½ | 13½ | Europa |
1985 | The Belfry, Sutton Coldfield | Europa | 16½ | 11½ | Estats Units |
1987 | Muirfield Village GC, Dublin, Ohio | Europa | 15 | 13 | Estats Units |
1989 | The Belfry, Sutton Coldfield | Europa | 14 | 14 | Estats Units |
1991 | Kiawah Island Golf Resort, Kiawah Island, Carolina del Sud | Estats Units | 14½ | 13½ | Europa |
1993 | The Belfry, Sutton Coldfield | Estats Units | 15 | 13 | Europa |
1995 | Oak Hill CC, Rochester, Nova York | Europa | 14½ | 13½ | Estats Units |
1997 | Valderrama GC, Sotogrande, Andalusia | Europa | 14½ | 13½ | Estats Units |
1999 | The Country Club, Chestnut Hill, Massachusetts | Estats Units | 14½ | 13½ | Europa |
2002 | The Belfry, Sutton Coldfield | Europa | 15½ | 12½ | Estats Units |
2004 | Oakland Hills Country Club, Bloomfield Hills, Michigan | Europa | 18½ | 9½ | Estats Units |
2006 | The K Club, Straffan, Kildare, Irlanda | Europa | 18½ | 9½ | Estats Units |
2008 | Valhalla GC, Louisville, Kentucky | Estats Units | 16½ | 11½ | Europa |
2010 | Celtic Manor Resort, Newport | Europa | 14½ | 13½ | Estats Units |
2012 | Medinah CC, Medinah, Illinois | Europa | 14½ | 13½ | Estats Units |
2014 | Gleneagles, Auchterarder | Europa | 16½ | 11½ | Estats Units |
2016 | Hazeltine National GC, Chaska, Minnesota | Estats Units | 17 | 11 | Europa |
2018 | Le Golf National, Saint-Quentin-en-Yvelines, França | Europa | 17½ | 10½ | Estats Units |
2021 | Whistling Straits, Sheboygan, Wisconsin | Estats Units | 19 | 9 | Europa |
2023[6] | Marco Simone Golf and Country Club, Guidonia Montecelio, Itàlia | Europa | 16½ | 11½ | Estats Units |
Nota: Les edicions de 1969 i 1989 van acabar en empat, pel que els guanyadors de les edicions anteriors retingueren el trofeu.
Victòries
[modifica]Equip | Guanyats | Perduts | Empats |
---|---|---|---|
Estats Units | 27 | 15 | 2 |
Europa | 12 | 9 | 1 |
Gran Bretanya i Irlanda |
0 | 3 | 0 |
Gran Bretanya | 3 | 15 | 1 |
Victòries parcials
[modifica]Anys | Empats | ||||
---|---|---|---|---|---|
1927-1971 | Estats Units | 15 | 3 | Gran Bretanya | 1 |
1973-1977 | Estats Units | 3 | 0 | Gran Bretanya Irlanda |
0 |
1979-2023[6] | Estats Units | 10 | 12 | Europa | 1 |
Referències
[modifica]- ↑ «El PGA de Caldes de Malavella podria acollir la Ryder Cup el 2031». Diari de Girona, 19-05-2022. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Sala, Agustí. «Foment i diverses organitzacions pressionen el Govern perquè recolzi la Ryder Cup de golf del 2031». El Periódico, 08-06-2023. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Europa reconquereix la Ryder Cup (16,5-11,5)». Esport3, 30-09-2023. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Ryder Cup Captains: The Full List» (en anglès). Golf Compendium. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Sergio Garcia» (en anglès). Ryder Cup, 16-08-2022. Arxivat de l'original el 16-08-2022. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Europa venç els Estats Units per 16,5 a 11,5 i guanya la Ryder Cup». L'Esportiu de Catalunya, 01-10-2023. [Consulta: 2 octubre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Portal Oficial