Rubiol pudent
Agaricus xanthodermus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus xanthodermus Genev., 1876 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus pseudocretaceus Agaricus xanthoderma Agaricus xanthodermus var. macrosporus Agaricus meleagris var. grisea Psalliota xanthoderma var. grisea Psalliota xanthoderma var. lepiotoides Psalliota xanthoderma var. meleagrioides
| ||||||||
El rubiol pudent (Agaricus xanthodermus, del grec modern xantós -groc- i dérma -pell- pel seu color groc) o bola de neu pudent[1] és el rubiol més corrent d'entre els del grup dels rubiols pudents. Es pot considerar l'espècie tòxica més coneguda dins de l'ordre dels agaricals.
Morfologia
[modifica]Capell: pot arribar als 10 cm de. De primer, és campanulat i finalment aplanat, de color blanc bru amb el centre més fosc.
Làmines: són de color blanc, després rosades i finalment marrons i violàcies.
Peu: és cilíndric, blanc, amb un anell poc consistent de base bulbosa, i es taca amb el tacte.
Hàbitat
[modifica]A l'estiu i a la tardor creix en grups als prats i als marges dels camins.
Es troba àmpliament distribuït per Nord-amèrica, Europa i el nord d'Àfrica i, darrerament, ha estat introduït a Austràlia.[2]
Comestibilitat
[modifica]És un bolet tòxic i la seua intoxicació és benigna, ja que es limita a lleugers trastorns estomacals.
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]Es reconeix fàcilment per la seua desagradable olor (que recorda la tinta o el iode) al revés de les espècies mengívoles d'aquest mateix ordre, que sovint fan olor d'anís. A més, quan es trenca o es talla, es taca immediatament de groc, sobretot a la base del peu.
Referències
[modifica]- ↑ «REDFORESTA Red Social de los Profesionales del Medio Natural» (en castellà). Asociación de Ingeniería Forestal y del Medio Natural, 22-11-2024. [Consulta: Asociación Ingeniería Forestal y Medio Natural,].
- ↑ Courtecuisse, R. & Duhem, B. (1994) Guide des champignons de France et d'Europe, Delachaux et Niestlé, ISBN 2-603-00953-2
Bibliografia
[modifica]- Collins Gem Guide: Mushrooms and Toadstools, Stefan Buckzacki (1982).
