Ruteniridosmina
 Ruteniridosmina | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ir,Os,Ru) |
| Epònim | composició química, ruteni, iridi i osmi |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AF.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AF.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.05a |
| Dana | 1.2.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Color | blanc-plata |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Pt, Pd, Rh, Fe, Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1973 s.p. |
| Any d'aprovació | 1936 |
| Símbol | Rir |
| Referències | [1] |
La ruteniridosmina és un mineral de la classe dels elements natius. El seu nom és degut a la seva composició, formada per ruteni, iridi i osmi.
Característiques
[modifica]La ruteniridosmina és un aliatge de fórmula química (Ir,Os,Ru). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6 i 7. Va ser definida com una nova espècie per l'Associació Mineralògica Internacional dins dels aliatges naturals d'Os-Ir-Ru.[2] El camp de composició de la ruteniridosmina va ser restringit quan es va revisar la nomenclatura als aliatges en què l'iridi és l'element dominant.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ruteniridosmina pertany a «01.AF: Metalls i aliatges de metalls, elements del grup del platí» juntament amb els següents minerals: osmi, ruteni, iridi, pal·ladi, platí, rodi.
Formació i jaciments
[modifica]L'ocurrència natural d'aquest mineral es va confirmar a partir de troballes a diverses localitats del Canadà, del Japó i d'una localitat desconeguda a Nova Guinea.[3] Va ser descoberta l'any 1936, i té quatre localitats tipus diferents, tres a la Colúmbia Britànica (Canadà) i una altra a Hokkaido (Japó).
Referències
[modifica]
- ↑ «Rutheniridosmine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ Harris, D.C.; L.J. Cabri «The nomenclature of the natural alloys of osmium, iridium and ruthenium based on new compositional data of alloys from world-wide occurrences». Canadian Mineralogist, 12, 1974, pàg. 104-112.
- ↑ 3,0 3,1 Harris, D.C.; L.J. Cabri «Nomenclature of platinum-group element alloys: review and revision.». Canadian Mineralogist, 29, 1991, pàg. 231-237.