Reparacions de guerra

Les reparacions de guerra són un cas particular del principi del dret civil de reparació, que obliga la persona que ha comès un dany de restablir l'equilibri patrimonial trencat.^[1] En cas de guerres són pagaments imposats pel vencedor al vençut per cobrir els danys i perjudicis causats durant una guerra. Es tracta generalment, d'un traspàs de béns o de diners i no a l'annexió de territoris.

L'Antiga Roma va imposar grans indemnitzacions a Cartago després de la Primera i Segona Guerres Púniques.

Els anomenats «Tractats desiguals» signats per la dinastia Qing a la Xina, Japó, Corea, Siam, Pèrsia, l'Imperi Otomà, Afganistan i altres països al segle xix van incloure pagaments a les potències occidentals victorioses, principalment el Regne Unit, França i Rússia, i més tard al Japó.

Després de la guerra francoprussiana, segons les condicions del Tractat de Frankfurt del 10 de maig de 1871, França va ser obligada a pagar a Alemanya una indemnització de guerra de 5 mil milions de francs d'or en cinc anys. Tropes alemanyes van romandre estacionades en parts de França fins que es va realitzar l'últim pagament el setembre de 1873.

El 27 d'agost de 1918, gairebé cinc mesos després que Rússia sortís del conflicte mitjançant la signatura del Tractat de Brest-Litovsk, Alemanya va imposar al govern bolxevic el pagament de sis mil milions de marcs en concepte de reparacions. Entre agost i setembre d'aquest any, abans de la fi de la guerra, Rússia havia pagat en or uns 120 milions de rubles, equivalents a 240 milions de marcs.

El 1919 es van imposar a Alemanya 132 mil milions de marcs d'or a la Triple Entesa en el Tractat de Versalles.^[2] Van ser abaixats a 112.000 milions el 1929.^[3] Segons molts historiadors, la indemnització imposada pels aliats als perdedors del conflicte va afavorir l'auge del nazisme en els anys posteriors.^[3] Bulgària va pagar reparacions de 2,25 mil milions de francs d'or a l'Entente, segons l'acordat en el Tractat de Neuilly-sur-Seine.