Real (Capcir)

Real

Tipus	comuna de França
Localització
42° 37′ 50″ N, 2° 08′ 02″ E / 42.6306°N,2.1339°E / 42.6306; 2.1339
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Entitat territorial	Catalunya del Nord
Comarca	Capcir
Població humana
Població	69 (2021) (6,6 hab./km²)
Geografia
Superfície	10,45 km²
Banyat per	riu Aude
Altitud	1.379 m-2.340 m
Limita amb	El Bosquet Formiguera Puigbalador Censà
Organització política
• Batlle	Jean-Luc Seguy (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66210
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	mairiereal.fr

Real, o Ral^[1][2][3] (['ral], estàndard [rə'al], oficialment en francès Réal)) és una comuna nord-catalana de la comarca del Capcir. El terme de Real comprèn dos pobles: Real, cap de la comuna, i Odelló de Real, antigament Odelló de Querramat o de Capcir. Joan Coromines explica^[4] el topònim Real, o Ral a partir de la forma Mont-real (muntanya reial), apocopada tardanament en el popular Ral i el culte Real, procedent del ètims llatins de montem i regales.

El terme comunal de Real, de 104.500 hectàrees d'extensió és situat a prop de l'extrem nord-est d'aquesta comarca. És^[5][6] al límit, pel nord-est amb el parçan^[7] del País de Salt, comunes d'Escolobre i El Bosquet (País de Salt), mentre que la resta de termenals, nord, oest i sud són amb dues altres comunes capcineses, Formiguera i Puigbalador. A l'est limita amb la comuna conflentina de Censà. És el terme de menys extensió i població del Capcir.

La franja occidental del terme és a la plana que s'estén a la dreta de l'Aude, bona part coincidint amb la riba oriental de l'Embassament de Puigbalador. Els altres dos terços de territori són els costers occidentals de la serra que separa el Capcir del Conflent, que inclou, de nord a sud, al sud-est del Coll dels Gavatxos, el Serrat de l'Ós, de 2.290 m alt, el Roc del Cosconer, el Puig de l'Esquena d'Ase, de 2.004,9, i la carena que en davalla a tocar del Coll de Censà, a 1.771. Són els contraforts occidentals i sud-occidentals del Madres. El punt més alt del terme és a l'extrem nord-est, al trifini amb Censà i El Bosquet, que és a 2.349,9 m alt.

El límit nord de la comuna, termenal amb Puigbalador, és el curs del Rec del Roc Marí, fins que, en el tros final, el termenal se'n separa i va a cercar el darrer tram de la carena que davalla del Serrat Gros de les Clotes. El límit meridional, amb Formiguera, és el curs del Rec de l'Oriola, i l'occidental, el curs de l'Aude, llevat de l'extrem sud-occidental del terme és un apèndix sense límits naturals que s'endinsa com una falca en el terme de Formiguera. El punt més baix de tot el terme és al nord-oest, al Pont de la Farga, a la llera de l'Aude, que fa 1.382,6 m alt. El poble de Real és a 1.428,6, i el d'Odelló, a 1.502,6.

Termes municipals limítrofs:

	Puigbalador	Escolobre i El Bosquet (País de Salt)
		Censà (Conflent)
Formiguera

Real és a la dreta de l'Aude, a la riba dreta de la cua de l'Embassament de Puigbalador, a l'extrem sud-occidental de la seva comuna. És un poble agrupat situat a banda i banda del Rec de Torrentell, just a ponent de la confluència en aquest rec del Rec de la Faguera. L'església de Sant Romà de Real, amb el cementiri al seu costat nord, és a poca distància al nord del nucli de població, una vintena de metres més enlairada.

El poble d'Odelló de Real, o de Querramat, o de Capcir, és a 1,5 km al nord del de Real, a la dreta de l'Embassament. És sensiblement més petit que Real, pràcticament organitzat en tres carrers, un d'ells la carretera mateixa. No té església pròpia.

L'antic territori de Querramat es troba repartit a banda i banda de l'Aude al nord del poble de Real. Actualment és migpartit entre les comunes de Real (el sector sud-est, a la dreta del riu) i Puigbalador (el sector nord-oest, a la seva esquerra). En aquest sector hi ha actualment, ocupant la vall del riu, l'Embassament de Puigbalador.

Pel terme de Real tan sols passen dues carreteres departamentals, a més d'una tercera que només frega el terme comunal en el seu extrem nord-oest. Aquesta darrera és la D - 118, que en el Pont de la Farga passa pel termenal entre Puigbalador i Real. D'altra banda, hi ha la D - 32e (D - 32, a Formiguera - Odelló, que en un breu recorregut de 2,3 quilòmetres des de la D - 32 mena en 500 metres a Real i en 1,8 més a Odelló.

Finalment, la carretera D - 4g (Formiguera - Real) uneix la capital del Capcir amb Vilanova de Formiguera i Real en poc menys de quatre quilòmetres uneix les tres poblacions esmentades. La ruta de Puigbalador, que passa per la resclosa de l'Embassament de Puigbalador, no és una carretera departamental.

Ni Real ni Odelló no tenen cap mena de transport públic regular, llevat del transport a la demanda (TAD), que permet enllaçar amb Formiguera, per on passa la línia 261, la qual enllaça amb la 260 per tal d'anar cap a Perpinyà, i fa el traçat de Montlluís a Formiguera passant per la Llaguna, els Angles i Matamala. Cobreix tres serveis diaris en cada direcció, i un de sol el diumenge i dies de festa.

Real és la tretzena entitat municipal amb menys població dels Països Catalans, la desena de la Catalunya del Nord.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[8]

Evolució demogràfica de Real entre 1378 i 1789
1378	1515	1709	1720	1767	1774	1788	1789
11 f	8 f	48 f	38 f	326 h	337 h	337 h	64 f

(Font: Pélissier, 1986^[8]

Notes:

• 1378: dels quals, 9 f per a Real i 2 f per a Odelló de Capcir;
• 1515: dels quals, 8 f per a Real I 1 f per a Odelló;
• 1553: comptat amb Puigbalador;
• 1709: per a Real i Odelló;
• 1720: dels quals, 9 f per a Odelló;
• 1788: per a Real i Odelló;
• 1789: per a Real i Odelló.

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 250 356 374 314 345 358 339 335 348 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 313 311 280 286 248 257 276 253 254 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 241 247 258 230 208 182 160 173 128 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014 99 71 53 44 25 31 41 42 61 2016 65

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004^[10]

Batlles

Alcalde	Període
Claudie Barnole	Març del 2001 - Març del 2008
Jacques Galtie	Març del 2008 - Març del 2014
Jean-Luc Seguy	Març del 2014 - Moment actual

Batlle

• Jean-Luc Seguy.

Adjunts al batlle

^[11]

• 1r: Jean-Claude Bey
• 2a: Stéphanie Prudentos.

Consellers municipals

• Patrick Llense
• Michaël Rey
• Marie Roquelaure
• Gilbert Villarem.

´

A les eleccions cantonals del 2015 Puigbalador ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Real, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Real forma part de la Comunitat de comunes dels Pirineus Catalans, amb capitalitat a la Llaguna, juntament amb Aiguatèbia i Talau, els Angles, Bolquera, la Cabanassa, Caudiers de Conflent, Censà, Eina, Font-romeu, Odelló i Vià, Font-rabiosa, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Montlluís, Planès, Puigbalador, Ralleu, Sant Pere dels Forcats i Sautó.

Ni Real ni Odelló no disposen actualment d'escola pública, atesa la poca població que hi resideix. Els infants d'aquesta comuna poden anar a l'escola maternal als Angles, Bolquera, la Cabanassa, Fontpedrosa, Oleta, Matamala, Montlluís o Rosa; pel que fa a l'escola primària, les poblacions on poden anar són els Angles, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Montlluís o Queragut. Els col·legis per a cursar la secundària i els liceus per al batxillerat són els de Font-romeu.

• Becat, Joan. «150 - Real». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 

• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Real». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
• Mirailles, Lydie. «Approche d'un symbolique de la casa : les linteaux sculptés de Rieutort (Capcir, P.-O.)». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1. 
• Nègre, Ernest. «Volum III : Formations dialectales (suite) ; formations françaises. Notices 26388-90». A: Toponymie générale de la France : étymologie de 35 000 noms de lieux. Ginebra: Librairie Droz, 1990, p. 1.447-1.448. 

• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Real». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

• El terme de Real en els mapes topogràfics de l'IGN
• Pàgina web del Comú de Real
• nha.today

Viccionari