Rosina de Pèira
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Rosine Saurine 3 març 1933 13è districte de París (França) |
Mort | 16 juny 2019 (86 anys) Havars (França) |
Activitat | |
Camp de treball | Cultura occitana |
Ocupació | cantant |
Activitat | 1972 - 2010 |
Gènere | Cançó occitana |
Instrument | Veu |
Rosina de Pèira (Havars, 3 de març de 1933 - 16 de juny de 2019)[1] va ser una cantant de cançons tradicionals en occità. El seu nom real era Rosina Saurina, però prengué el nom de la seva casa pairal, Pèira, a Havars, una vila dels voltants de Tolosa de Llenguadoc, on tingué una casa on acollia hostes.[2] És coneguda com l’Umm-Kulthum occitana. Durant els anys setanta va recórrer Occitània amb la seva filla Martina cantant les reivindicacions occitanistes a Larzac, Avinyó o Montsegur, i fou una de les fundadores de la casa discogràfica occitana Revolum. Va viatjar al Marroc i al Japó amb les seves filles, Martina i Clara. Va rebre dos cops el gran premi internacional del disc de l'Académie Charles-Cros.
Obres
[modifica]- Los dus filhets del rei (197?). Amb la seva filla Martina
- Rosina de Pèira e Martina (1974)
- Se io sabiai volar (1975)
- Cançons de femnas (1979). Premiat per l'Acadèmia Carles Cròs
- Same (198?)
- Ié (1981). Amb les seves filles Martina i Clara
- Trobadors (1983)
- Nadal encara (1985). Amb les seves filles Martina i Clara i Francesca Daga. Premiat per l'Acadèmia Carles Cròs
- Arièja o mon país (1990)
- Anuèit (1992)
- Occitans (1999)
- Gospel d'Oc Sul viu (2003)
- Sul viu (2004). Gospel occità
Enllaços externs
[modifica]- Chanson d'Òc - Pàgina de Rosina de Pèira Arxivat 2010-01-11 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Rosina de Pèira, icona de la nova cançó occitana». Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. [Consulta: 17 juny 2019].
- ↑ «Nos a quitats Rosina de Pèira» (en occità). Jornalet, 18-06-2019.