Rosa Maria Massegosa i Perxés
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1974 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
Mort | 2006 (31/32 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, política |
Partit | Convergència Democràtica de Catalunya |
Rosa Maria Massegosa i Perxés[1] (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1974-2006),[2] filla de Maria Teresa i Perxés i de Rafel Massegosa. Escriptora guixolenca que va estar afiliada a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) des dels 14 anys. Va estudiar primer cicle d'història de l'art a la Universitat de Girona des del 1992 fins al 1995 i es llicencià en filologia catalana el 1997 i cursà el doctorat amb el programa “Llengua, Literatura i Edició de Textos”.[3]
Va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, tant de premsa com de ràdio. Entre d'altres, va ser la responsable d'informació cultural a Ràdio Girona-Cadena Ser, corresponsal del Punt Diari (1990-1991), col·laboradora del setmanari Àncora (1989-2005) i del Suplement Punt Universitari (1996). També va participar en multitud de seminaris, cursos d'estiu i conferències, entre ells el XVIII Cursos de Filologia Francesc de B. Moll a Mallorca el 1995 o el VIII Encontre d'Escriptors dels XXIV Premis Octubre a València el 1995.
Va formar part de la llista de Convergència i Unió (CIU)[4] el 1995 a les eleccions municipals i va ser nomenada delegada de l'Escola Pública de la Generalitat de Catalunya (1998-1999); esdevingué cap comarcal de la JNC[5] i membre de l'executiva de federació i del secretariat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al Baix Empordà. Va ser responsable de Països Catalans a l'executiu Nacional i va participar activament en l'Associació de Dones de Catalunya. El 1999 va ser nomenada com a número dos de Pere Esteve en les eleccions europees, tasca que no va poder dur a terme per la greu malaltia que la va apartar de la política als 25 anys.
Retirada de la política, Rosa Maria va continuar fent recerca literària i escrivint. L'any 2000 va guanyar els premis literaris Àncora[6] en l'apartat de recerca amb el treball del romancer popular “La presó de Lleida: tres variants recollides a Sant Feliu de Guíxols”.
Referències
[modifica]- ↑ Bussot, Gerard. Gent d'un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 (401 apunts biogràfic). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament Sant Feliu de Guíxols, 2011, p. 264-265.
- ↑ «Tants caps tants barrets». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 29 gener 2015].
- ↑ «Manifest del Col·lectiu Cívico-Universitari (signants a l'adhesió)». Arxivat de l'original el 2014-05-30. [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ «BOE (llista de CIU)».
- ↑ «JNC (llista)».
- ↑ «Permis literaris Àncora».