[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Roger Corman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoger Corman

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Roger William Corman Modifica el valor a Wikidata
5 abril 1926 Modifica el valor a Wikidata
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Stanford - enginyeria industrial (–1947)
Beverly Hills High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor de televisió, productor de cinema, guionista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata - 2024 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulie Corman (1970–2024), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
GermansGene Corman Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000339 Allocine: 7127 Rottentomatoes: celebrity/roger_corman Allmovie: an9534 TCM: 39233 TV.com: people/roger-corman IBDB: 112488 AFI: 133985 TMDB.org: 102429
Musicbrainz: 86ac3ba4-b02d-4520-89b6-2e371f70c174 Discogs: 2886993 Modifica el valor a Wikidata

Roger Corman (Detroit, Michigan, 5 d'abril de 1926 - Santa Monica, Santa Monica, 9 de maig de 2024) fou un productor i director de cinema de culte estatunidenc conegut per les seves nombroses pel·lícules de baix pressupost. Sota la seva direcció van començar els seus primers passos en el cinema nombrosos directors ara famosos.[1]

Corman va utilitzar els ingressos que li va proporcionar el guió de Highway Dragnet que va dirigir Nathan Juran per produir el seu primer llargmetratge, una pel·lícula de ciència-ficció, Monster from the Ocean Floor de 1954, que va funcionar prou per poder produir una segona pel·lícula, The Fast And The Furious, que va vendre a American International Pictures.[2] La seva carrera com a director va començar amb una primera etapa de pel·lícules ràpides, amb alguns westerns com Cinc revòlvers a l'oest[3] o els seus inicis en el terror amb Swamp Women, a mitjans de la dècada de 1950. També va crear pel·lícules de ciència-ficció Day the World Ended.[4] A principis de la dècada de 1960 va fer amb el director artístic Daniel Haller, el guionista Richard Matheson i el director de fotografia Floyd Crosby, la seva sèrie de pel·lícules basades en històries d'Edgar Allan Poe produïdes per l'American International Pictures (A.I.P.), incloent La caiguda de la casa Usher (1960), El pou i el pèndol (1961), El Corb (1963) i La màscara de la mort vermella (1964) en les que en la majoria Vincent Price era l'actor protagonista i alguns papers secundaris van ser interpretats per actors joves i desconeguts llavors com Jack Nicholson (fill d'un dels creadors de la A.I.P., James H. Nicholson) o en hores de baixa popularitat com Boris Karloff.[4] La darrera etapa de Corman és la de les pel·lícules comercials experimentals. Es calcula que va produir més de 300 pel·lícules i dirigí prop de 50 d'elles.[4]

El seu treball com a productor amb la seva empresa New Horizon Films el va dur a visitar alguns països d'Amèrica llatina, com Mèxic i l'Argentina. En aquest últim va coproduir deu pel·lícules en la dècada del vuitanta, entre elles Barbarian Queen (1985).

Entre els directors ara famosos que van treballar a l'inici de les seves carreres amb Corman es conten Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Ron Howard, Peter Bogdanovich, Jonathan Demme, James Cameron i John Sayles. Molts reconeixen que Corman els va influenciar profundament en la seva manera de fer cinema. Actors importants que van començar la seva carrera en el cinema amb Corman són Jack Nicholson, Peter Fonda, Bruce Dern, Michael McDonald, Dennis Hopper i Robert De Niro. Ell mateix va fer cameos en una trentena de pel·lícules, entre elles el silenci dels anyells i El Padrí II.[4]

La seva autobiografia, publicada el 1990, es titula How I Made a Hundred Movies in Hollywood and Never Lost a Dime (Com vaig realitzar un centenar de pel·lícules a Hollywood i mai vaig perdre un cèntim),[5] i documenta la seva experiència en la indústria cinematogràfica. En 2009 va rebre l'Oscar honorífic.[6]

Vida familiar

[modifica]

Corman va estar casat amb Julie Halloran des de 1970 fins a la seva mort,[7] amb qui va tenir quatre fills. El 9 de maig de 2024, Corman va morir a la seva casa de Santa Monica, Califòrnia, als 98 anys.[8]

El 2009, Corman va ser demandat pels seus fills Roger and Brian, que van afirmar que havien estat acomiadats injustament del negoci familiar de producció després de plantejar preguntes sobre la confiança familiar. El 2018, Corman i la seva dona van ser demandats pels seus fills per la venda de la cinemateca de Corman, un cas es va resoldre el febrer de 2020.[9]

Filmografia (com a director)

[modifica]

Com a productor

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Melton, J. Gordon. The Vampire Book: The Encyclopedia of the Undead. Visible Ink Press, 1 de setembre de 2010, p. 152–153. ISBN 978-1-57859-348-4. 
  2. Emery, Robert J. The Directors Take Three (en anglès). Allworth Press, 2003, p. 120–121. 
  3. «Cinc revòlvers a l'oest». esadir. [Consulta: 12 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ronald Bergan. «El Padrí II». The Guardian, 12-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  5. «Roger Corman» (en castellà). Filmin. [Consulta: 28 juny 2024].
  6. «Roger Corman» (en anglès). Academy Awards Acceptance Speech Database. [Consulta: 28 juny 2024].
  7. «Roger Corman's Flicks May Be 'B' Shlock, but No One in Hollywood Has Nurtured More 'A' Talent» (en anglès). People.
  8. Gray, Richard Natale,Tim; Natale, Richard; Gray, Tim «Roger Corman, Pioneering Independent Producer and King of B Movies, Dies at 98» (en anglès). Variety [Consulta: 12 maig 2024].
  9. Perman, Stacy. «B-movie king Roger Corman and his sons settle long-running legal dispute» (en anglès). LA Times, 27-02-2020. [Consulta: 20 novembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]