Robert Fernández Bonillo

Robert Fernández Bonillo

Nom original	(es) Roberto Fernández Bonillo
Biografia
Naixement	5 juliol 1962 (62 anys) Betxí (la Plana Baixa)
Alçada	1,79 m
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1977 - 2001
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista (retirat)
Clubs juvenils Anys Equip 1976–1978 Vila-real CF Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1978–1979 1979–1981 1981–1986 1986–1990 1990–1995 1995–1999 1999–2001 Vila-real CF CE Castelló València CF FC Barcelona València CF Vila-real CF Córdoba CF 63 135 144 123 142 67 8 36 35 22 8 0 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1979–1980 1981 1980–1988 1982 1983 1982–1991 Espanya sub-18 Espanya sub-19 Espanya sub-21 Espanya sub-23 Espanya amateur Espanya 10 3 21 1 2 29 1 0 7 0 0 1 Equips entrenats 2004 2004 2006–2007 2008–2009 València B Córdoba CF Oriola CF UD Alzira
Participà en
1990	Mundial de Futbol 1990
juny 1984	Eurocopa 1984
Llista Trajectòria   Equip 1978–1979 Vila-real CF 1979–1981 CE Castelló 63 (8) 1981–1986 València CF 135 (36) 1986–1990 FC Barcelona 144 (35) 1990–1995 València CF 123 (22) 1995–1999 Vila-real CF 142 (8) 1999–2001 Córdoba CF 67 (0)   Selecció nacional 1979–1980   Espanya sub-18 10 (1) 1980–1988   Espanya sub-21 21 (7) 1981–1981   Espanya sub-19 3 (0) 1982–1982   Espanya sub-23 1 (0) 1983–1983   Espanya Amateur 2 (0) 1983–1983   Espanya

Robert Fernández Bonillo conegut com a Robert Fernández o simplement Robert o Roberto (Betxí, la Plana Baixa, 5 de juliol de 1962) és un exfutbolista professional valencià i posteriorment entrenador de futbol. També fou secretari tècnic del FC Barcelona, des de l'estiu de 2015 (posterior a la victòria electoral de la candidatura de Josep Maria Bartomeu) fins al juny del 2018.^[1][2]

Format al Vila-real CF, va ser fitxat pel CE Castelló quan era entrenat per Paquito. Amb només desset anys va fer el seu debut a la Segona divisió. Va ser l'1 de setembre de 1979 enfront de l'Elx CF a Castàlia, amb victoria local per 1-0. La seva joventut no va ser cap obstacle perquè Robert esdevinguera una peça clau en l'onze titular de Benet Joanet que aconseguí el tercer ascens a Primera divisió en la història del club albinegre.

Malgrat ascendir amb el CE Castelló, Robert marxà per a jugar al València CF, on va disputar un total de 10 temporades en dos períodes de quatre i sis anys, i al FC Barcelona, on va estar les quatre temporades que separen les seves etapes valencianistes. Amb la samarreta blaugrana, va jugar 196 partits oficials i va aconseguir tres títols: dues Copes del Rei i una Recopa d'Europa.^[2]

Robert era un migcampista, central o interior, de vocació ofensiva i d'incansable treball durant els noranta minuts dels partits. Encara que, amb el pas dels anys, la seva posició al camp es va retardar per tal de complir tasques més organitzadores. Era molt valorat pel seu potent xut, el que li permetia tenir una considerable capacitat golejadora.

Va ser 29 vegades internacional amb la selecció espanyola entre 1982 i 1991. El seu debut va produir-se el 27 d'octubre de 1982 a La Romareda, el mateix dia que Miguel Muñoz tornava a la banqueta espanyola després del fracàs d'Espanya '82. El rival era la selecció d'Islàndia, en el primer partit de la classificació per a l'Europa del 84. El primer gol de Robert com a internacional va haver d'esperar fins al 21 de desembre de 1988, on Robert tancà la golejada a Irlanda del Nord al Sánchez Pizjuán en un partit de la prèvia a Italia '90. Precisament aquest varen ser els dos grans tornejos que disputà Robert: l'Eurocopa del 84 (on Espanya arribà fins a la final) i el Mundial del 90. Prèviament es va coronar campió d'Europa sub-21 amb la selecció espanyola en derrotar a la italiana. Robert va marcar tant el partit de tornada a Valladolid com en la tanda de penals.

Com a entrenador es va formar en les categories inferiors del València CF. Després passà al filial valencianista, llavors en Tercera divisió. Malgrat quedar primer en la lliga, no aconseguir l'ascens en el play-off. La temporada següent fou cridat pel Córdoba CF, l'equip on es va retirar, per substituir Esteban Vigo. Els seus pèssims números (tres punts en cinc jornades) suposarien la seua destitució. Després d'un any en blanc, acceptà el càrrec de dirigir l'Oriola CF, també de Segona B. La primera temporada acabà en bona posició, però fou despatxat a mitjans de la posterior. L'estiu de 2008 fou contractat per la UD Alzira, un nouvingut a la categoria de bronze.

L'agost de 2015 fou presentat com a nou secretari tècnic del FC Barcelona,^[1] nomenat per la junta directiva acabada d'elegir, presidida per Josep Maria Bartomeu, fins al juny del 2018, quan Éric Abidal va ocupar el seu lloc.^[2] El seu llegat, juntament amb el de Pep Segura, ha estat qüestionat dins l'entorn barcelonista principalment pel fet que els fitxatges procedents de la venda de Neymar no oferiren els resultats esperats.^[3]

• Vila-real CF: 1977 - 1979 (3a Divisió)
• CE Castelló: 1979 - 1981 (2a Divisió)
• València CF: 1981 - 1986 (primera divisió)
• FC Barcelona: 1986 - 1990 (primera divisió)
• València CF: 1990 - 1995 (primera divisió)
• Vila-real CF: 1995 - 1999 (2a i primera divisió)
• Córdoba CF: 1999 - 2001 (2a Divisió B)

• Futbol base del València CF
• València CF Mestalla: 2004 - 2005 (3a Divisió)
• Córdoba CF: novembre - desembre de 2005 (2a Divisió B)
• Oriola CF: desembre de 2006 - desembre de 2007 (2a Divisió B)
• UE Alzira: 2008- (2a Divisió B)

• 2 Copes del Rei: 1988 i 1990 amb el FC Barcelona.^[2]
• 1 Recopa d'Europa: 1989 amb el FC Barcelona.^[2]
• 1 Eurocopa sub-21: 1984/86 amb Espanya

• 2 cops segon a la Primera divisió: 1986/87 i 1988/89 amb el FC Barcelona.
• 1 cop finalista de la Copa del rei: 1995 amb el València CF.
• 1 campionat de Segona divisió: 1980/81 amb el CE Castelló.
• 2 ascensos a Primera divisió: 1980/81 amb el CE Castelló i 1997/98 amb el Vila-real CF.

• 1 Lliga de Tercera divisió grup 6: 2004/05 amb el València Mestalla.