[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

R del Centaure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicR del Centaure
Tipusestrella variable de període llarg, Variable Mira, màser astrofísic i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M4-6e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−1,84 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,55 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,1082 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,692 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−9,077 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−19,8 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 16m 34.3193s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-60° 5' 10.7051''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

R del Centaure (R Centauri) és un estel variable a la constel·lació de Centaure, situat al sud de la mateixa prop d'Hadar (β Centauri).[5] De magnitud aparent mitjana de +7,18, es pot observar amb binocles. S'hi troba a una distància aproximada de 2.100 anys llum del sistema solar.

R del Centaure és un estel binari, la component principal del qual és una gegant vermella lluminosa de tipus espectral M4-6e amb un radi 274 vegades major que el radi solar. Està classificada com una variable de període llarg, concretament com a variable Mira amb una variació en la seva magnitud de +5,30 a +11,80 en un període de 546,2 dies.[6] No obstant això, la seva corba de llum mostra certes peculiaritats: alterna entre un mínim més profund i un altre menys profund (una característica que R Centauri comparteix amb pocs altres estels) mostrant l'aspecte d'un doble màxim, i el seu període i amplitud han anat decreixent contínuament al llarg dels últims 50 anys.[7]

Les variables Mira com R del Centaure es troben en una etapa de la seva evolució estel·lar en la qual té lloc la fusió d'hidrogen en una capa al voltant d'una capa d'heli inert resultat de la fusió prèvia. No obstant això, de forma irregular, la capa d'heli torna a encendre's quan aconsegueix una massa crítica produïda per la fusió de l'hidrogen en la capa immediatament superior.[8] L'encesa de l'heli es dona de forma bastant abrupta i es denomina «flaix de l'heli». Això produeix que la capa d'hidrogen s'expandisca i refrede interrompent la fusió d'aquest element, que era el que empenyia cap a fora les capes exteriors. Això genera una lleu caiguda en la lluminositat i una disminució de la grandària de l'estel, que es reflecteix en el seu període de pulsació. Quant menor és la grandària de l'estel, més curt és el seu període.[8]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, 11-1974, pàg. 271–307. DOI: 10.1086/190318.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «R+cen» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: R Centauri].
  6. «R Centauri» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 27 maig 2021].
  7. Hawkins, G.; Mattei, J.A.; & Foster, G. «R Centauri: An Unusual Mira Variable in a He‐Shell Flash». Publications of the Astronomical Society of the Pacific. pp. 501-506.[Enllaç no actiu]
  8. 8,0 8,1 R Centauri. Sud Astronòmic