Quartell

Quartell

Escut d'armes
Església de Santa Anna
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 44′ 15″ N, 0° 15′ 50″ O / 39.7374°N,0.264°O / 39.7374; -0.264
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Camp de Morvedre
Capital	Quartell
Població humana
Població	1.672 (2023) (522,5 hab./km²)
Gentilici	Quarteller, quartellera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	3,2 km²
Altitud	40 m
Limita amb	Almenara Quart de les Valls Faura Benavites Sagunt
Partit judicial	Sagunt
Dades històriques
Patrocini	àngel de la guarda
Festa patronal	Segona quinzena de juliol
Organització política
• Alcalde	Pere Campos Giménez (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46510
Codi INE	46103
Codi ARGOS de municipis	46103
Lloc web	quartell.es

Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86,3% del total del sòl; i la no productiva del 13,8%. Els últims contraforts de la Serra d'Espadà envolten la vall que on es troba la població, la qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrània.

La fundació del lloc és musulmana, per bé que es trobava dins del Terme General del Saguntum romà i s'hi han trobat dues inscripcions votives romanes. La primera menció escrita a la població, amb el nom Quarcel, es troba en el Llibre del Repartiment. Entre 1248 i 1300 va ser propietat de la Corona; en 1330 va passar a mans del senyor Guerau Fabra; entre 1340 i 1349 el senyoriu va ser propietat del porter reial, Bartomeu Fabra, fins que li va ser confiscat el lloc, que va ser comprat per Roderic Borja. En 1383 Francesc Munyós el va comprar a la Corona juntament amb Quart. Fins al moment de l'expulsió dels moriscs era un lloc bàsicament de moriscs, pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó: segons el Cens de Caracena (1609) a Quartell hi havia només 8 cases de cristians vells, concentrades al nucli de l'Alqueria Blanca, i 70 de moriscs. En 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roís de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindivisos de Quartell, donaren carta pobla al lloc, que estava quasi despoblat. Des d'aleshores fins al 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler. En 1844 José Juan Roig és el principal terratinent del terme de Quartell;^[1] en 1869 s'adherí a la causa carlista fins i tot amb una milícia armada composta pels veïns del poble.

Com a curiositat, en 2006 Quartell va saltar a les primeres planes de la premsa estatal per haver sigut triat com a poble pilot per a l'estudi antropomètric de les dones espanyoles per a la unificació de talles.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.348	1.356	1.361	1.374	1.366	1.369	1.369	1.395	1.410	1.431

L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als últims anys està prenent força el sector industrial amb la incorporació de diverses empreses al seu polígon industrial.

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Socialistes-Compromís Quartell (PSPV-Compromís), 3 del Partit Popular i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Quartell
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Socialistes-Compromís Quartell		Pere Campos Giménez	469	48,65%	5 (+1)
	Partit Popular		Esther Tortonda Garcia	350	36,31%	3 (-1)
	Esquerra Unida-Seguim Endavant		Lluís Molina Muñoz	134	13,90%	1 ()
	Vots en blanc			11	1,14%
Total vots vàlids i regidors				964	100 %	9
	Vots nuls			17	1,73%
Participació (vots vàlids més nuls)				981	72,45%**
Abstenció				373*	27,55%**
Total cens electoral				1.354*	100 %**
Alcalde: Pere Campos Giménez (PSPV-Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (per unanimitat, 9 vots[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Sagunt,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de Quartell és Pere Campos Giménez de la coalició electoral Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís)l.^[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Miguel Marqués Marqués	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Torrente Oller	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Huguet Queralt	PP	30/06/1987	--
1991–1995	Francisco Huguet Queralt	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Huguet Queralt	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Huguet Queralt	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Huguet Queralt	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Huguet Queralt	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Francisco Huguet Queralt	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Pere Campos Giménez	Socialistes-Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Pere Campos Giménez	Socialistes-Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

• Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall, però ha sigut molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà, seguint l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que servixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.

• 
  Campanar
• 
  Façana i campanar
• 
  Pica baptismal
• 
  Altar major
• 
  Capella de la comunió
• 
  Creuer
• 
  Cúpula creuer
• 
  Volta nau central
• 
  Cor

• Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seua organització s'hereta dels palaus del gòtic valencià amb un pati central al voltant del qual s'organitza tota l'edificació. La porta principal és de pedra i amb entrada suficient per als carruatges; dalt se situa el pis senyorial i, finalment, en l'andana, se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seua conservació, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de ruïna.

• 
• 
• 

• Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.

• 
  Façana
• 
  Maquinaria molí d'arrós
• 
  Maquinaria molí d'arrós
• 
  Instal·lacions molí d'arrós

• Safareig Municipal. Encara en ús.

• 
• 
• 

• L'Auditori. Reconstruït recentment és la seu de la Unión Musical de Quartell, la segona banda de música més antiga del País Valencià.

• 
  L'Auditori

• El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilòmetres de distància, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecològic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autòctona que alberga, sinó per la reserva nacional del samaruc (peix d'aigua dolça característic del País Valencià).
• Font de Quart. És un veritable paradís natural per als visitants, immers en les últimes estribaciones de la Serra d'Espadà.

Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament se celebren en el mes de juliol i és la segona vila després de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna.

Com és tradició en els municipis de la subcomarca de la Vall de Segó, la pilota valenciana també està arrelada en la població de Quartell. D'altra banda, l'Esportiu Quartell, nascut en 1967, és un dels clubs de bàsquet més coneguts i populars de la comarca.

Quartell té entre fills il·lustres Josep Polo de Bernabé i Borràs (polític i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaquín Rodrigo i Joaquín Soriano, fill adoptiu de Quartell i un reconegut pianista a escala internacional.

• Unió Musical Quartell

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Ajuntament de Quartell Arxivat 2006-10-13 a Wayback Machine.
• Mancomunitat de les Valls
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..