Quítxua I

Quítxua I
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	750.000
Estat	Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; quítxua
Codis
Glottolog	quec1386

Prova Wikipedia en Quítxua d'Ancaxh a Wikimedia Incubator.

Prova Wikipedia en Quítxua yaru-huánuco a Wikimedia Incubator.

Prova Wikipedia en Quítxua huanca a Wikimedia Incubator.

Prova Wikipedia en Quítxua yauyos a Wikimedia Incubator.

Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash,^[1] o Quítxua B,^[2] és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues. Està composta per una gran diversitat de varietats lingüístiques distribuïdes en la serra del centre del Perú, en els departaments de Áncash, Huánuco, Pasco, Junín i Lima.

Aquest Quítxua I es diferencia del Quítxua II per l'ús de vocals allargades i en diversos morfemes. Segons els lingüistes Torero i Carranza, són més antics que el Quítxua II.

Classificació

El quítxua de Pacaraos és la varietat més divergent del Quítxua I; en els primers treballs de Torero va ser considerada dins de la subbranca A del Quítxua II, el grup "de transició", però posteriors treballs d'Adelaar i Taylor la van permetre situar en la branca I.

El grup restant i majoritari, les llengües quítxues centrals en sentit estricte, conformen un continu dialectal amb isoglosses que no permeten dividir en àrees discretes. En el seu treball inicial, Torero (1964)^[3] va delinear vuit varietats dialectals:

Huaylas
Conchucos
Huayhuash occidental: estès per la conca alta del riu Pativilca
Huayhuash mitjà: estès per la conca alta del riu Huaura i la del riu Chaupihuaranga
Huayhuash oriental: Estès des del sud de la província d'Ambo fins a la província de Tarma, passant per l'altiplà de Bombó.
Vall del Mantaro
Huánuco-Marañón
Huánuco-Huallaga

Posteriorment (1974), Torero presenta dues maneres d'agrupar aquestes llengües. La primera, en relació a la seva proximitat als dialectes més extrems, el del Carreró de Huaylas i el huanca, de nominant a tots dos grups com Wáylay i Wánkay respectivament. Tots dos es diferenciarien en la pluralització dels verbs. Paral·lelament, presenta cinc zones amb base en la intercomunicació dels parlants:

Zona 1: Ancash-Conchucos (Wáylay)
Zona 2: Alt Marañón-Alt Huaura-Alt Huallaga (Intermedi entre Wáylay i Wánkay)
Zona 3: Yaru
Zona 4: Jauja-Huanca
Zona 5: Huangáscar-Toparà (eventualment sumida en el quítxua de Yauyos)

Comparació dels grups de clasificaciónde els quítxues centrals de Torero
Wáylay / Wánkay	Zona de intercomprensión	Dialectes en Torero 1964	Dialectes per codi ISO/DIS 639-3
Wáylay	Zona 1: Dialectes Huaylas-Conchucos	Huaylas	Huaylas (qwh)
		Conchucos	Corongo (qwa)
			Sihuas (qws)
			Conchucos nord (qxn)
			Conchucos sud (qxo)
			Huamalíes (qvh)
Wáylay/Wánkay	Zona 2: Dialectes Alt-Pativilca-Alt Marañón-Alt Huallaga	Huayhuash occidental	Chiquián (qxa)
		Huayhuash occidental	Cajatambo-Lima nord (qvl)
		Huánuco-Marañón	Margos-Yarowilca-Lauricocha (qvm)
Wánkay^{[nota 1]}		Huánuco-Huallaga	Huallaga (qub)
Wánkay^{[nota 1]}		Huánuco-Huallaga	Panao o Pachitea (qxh)
Wánkay	Zona 3: Dialectes Yaru	Huayhuash mig	Alt Huaura ^{[nota 2]}
			Chaupihuaranga (qur)
			Santa Ana de Tusi (qxt)
		Huayhuash oriental	Ambo o San Rafael-Huariaca (qva)
		Huayhuash oriental	Junín Nord (qvn)
	Zona 4: Dialectes Jauja-Huanca	Vall del Mantaro	Huaylla Wanka (qvw)
	Zona 4: Dialectes Jauja-Huanca		Jauja Wanka (qxw)
	Zona 5: Dialectes Huangáscar-Toparà		Yauyos (qux)^{[nota 3]}
	Zona 5: Dialectes Huangáscar-Toparà		Chincha (qxc)

↑ Amb trets regionals al marge del Wánkay i el Wáylay.
↑ Cap llengua enlistada en l'ISO 639 inclou el quítxua parlat en la conca alta del riu Huaura.
↑ SIL no considera una llengua única a aquest conjunt. Les varietats de Laraos i Linxa, que s'enllisten sota el codi qux, pertanyen al Quítxua II.

Intel·ligibilitat mútua

La gran diversitat d'isoglosses acumulades en aquesta zona produeix una gran complexitat entorn del grau de comprensió mútua entre els diversos lectos que la componen.

Segons els treballs de Torero anteriors a 1974, el conjunt de les zones 1, 2 i 3 és altament divergents amb les zona 4 així com amb la 5, per la qual cosa no podrien sumir-se en una sola llengua estàndard o en algun interlecte al conjunt waywash o almenys a les quatre primeres zones. Entre les zones 4 i 5 tampoc hi ha una bona intel·ligibilitat mútua.

Respecte al primer conjunt (1, 2, 3), la intercomprensió d'aquests sistemes és dels més complexos de la família quítxua.

Referències

↑ Alfredo Torero: El quechua. Historia Social Andina (reedición de 2007)
↑ Alberto Escobar (comp.) El reto del multilingüismo en el Perú (1972)
↑ «Los dialectos quechuas». Fabla [Lima], 2, 2003 [1964], pàg. 9-61.

[4] Amb trets regionals al marge del Wánkay i el Wáylay.

[5] Cap llengua enlistada en l'ISO 639 inclou el quítxua parlat en la conca alta del riu Huaura.

[6] SIL no considera una llengua única a aquest conjunt. Les varietats de Laraos i Linxa, que s'enllisten sota el codi qux, pertanyen al Quítxua II.

[1] Alfredo Torero: El quechua. Historia Social Andina (reedición de 2007)

[2] Alberto Escobar (comp.) El reto del multilingüismo en el Perú (1972)

[3] «Los dialectos quechuas». Fabla [Lima], 2, 2003 [1964], pàg. 9-61.

[1]

[2]

[3]

[nota 1]

[nota 2]

[nota 3]