[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Q'anjob'al

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaQ'anjob'al
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 139.830 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 8.529 (2010)[2]
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatHuehuetenango, Chiapas
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2kjb
ISO 639-3kjb Modifica el valor a Wikidata
Glottologqanj1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekjb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1826 Modifica el valor a Wikidata
IETFkjb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages652 Modifica el valor a Wikidata

El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal)[4] és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.

La comunitat lingüística q'anjob'al tenia uns 77.800 parlants segons estimacions de SIL el 1998, concentrats en tres municipis del departament de Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob), San Juan Ixcoy (Yich K’ox), San Pedro Soloma (Tz’uluma’) i Santa Cruz Barillas (Yal Motx).[5][6]

El q'anjob'al forma part de la branca q'anjob'al de les llengües maies. La família de llengües maies inclou 31 idiomes, dels quals 2 són extints. La branca q'anjob'al inclou també els idiomes chuj, akatek, jakaltek i tojolabal. Els idiomes q'anjob'alan són considerats com els més conservadors de les llengües maies, encara que tenen també innovacions interessants.[7]

Fonologia

[modifica]

El q'anjob'al consta de 26 sons consonàntics i 5 sons vocàlics. Les lletres de l'alfabet són les següents:

a, b', ch, ch', d, e, h, i, j, k, k', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', u, w, x, xh, y' (glotal).

La ' en ch', k', q', t', tx', i tz' representa una ejectiva o egressiva glotal, és a dir, la consonant s'acompanya d'una glopada d'aire de la glotis. La lletra r en q'anjob'al té una distribució limitada. S'utilitza sobretot en els préstecs, principalment en paraules prestades de l'espanyol com roxax, 'rosa', de l'espanyol rosa. També s'utilitza en paraules afectives i posicionals com k'arari 'soroll d'un motor vell o similar', jeran 'estar en una posició/forma trencada'. Les lletres tx i x representen consonants retroflexes pronunciades amb la llengua tancada enrere de la boca. Es creu que aquesta retroflexió en q'anjob'al és una influència del mam.[8]

Vocals
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a
Consonants
  Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Velar Uvular Glotal
  plana implosiva plana ejectiva plain ejectiva plana ejectiva plana ejectiva plana implosiva
Nasal m /m/ n /n/ n /ŋ/
Oclusiva p /pʰ/ b' /ɓ/ t /tʰ/ t' /tʼ/ k /kʰ/ k' /kʼ/ q /qʰ/ q' /ʠ/ ' /ʔ/
Africada tz /tsʰ/ tz' /tsʼ/ ch /tʃʰ/ ch' /tʃʼ/ tx /tʂʰ/ tx' /tʂʼ/
Fricativa s /sʰ/ xh /ʃʰ/ x /ʂ/ j /χ/
Aproximant w /v/ l /l/ y /j/ w /w/
Bategant r /ɾ/

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑ Atlas de los pueblos indígenas
  3. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 6 gener 2014].
  4. ↑ Altres variants del nom inclouen Kanjobal de Santa Eulalia, Kanhobal, Qanjobal, Conob, i Kanjobal oriental.
  5. ↑ «Comunidad Lingüística Q'anjob'al». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.[Enllaç no actiu]
  6. ↑ La majoria dels parlants radiquen al municipio de Santa Eulalia. Arran d'emigracions recents també hi ha comunitats de parlants de q'ankob'al a Mèxic i els EUA. Vegeu Gordon (2005).
  7. ↑ Robertson (1992), p.154.
  8. ↑ Robertson (1992), p.58.

Bibliografia

[modifica]
  • Comunidad Lingüística Q'anjob'al. Gramática descriptiva q’anjob’al = Yaq’b’anil stxolilal ti’ q’anjob’al. Guatemala City: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG), Comunidad Lingüística Q'anjob'al, 2005. OCLC 70631325.  (castellà)
  • Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ [OKMA]. Variación dialectal en q'anjob'al = Sk'exkixhtaqil yallay koq'anej. Guatemala City: Cholsamaj, 2000. ISBN 99922-53-08-8. OCLC 49332799.  (castellà)
  • Robertson, John S.. The History of Tense/Aspect/Mood/Voice in the Mayan Verbal Complex. Austin: University of Texas Press, 1992. ISBN 0-292-72075-0. OCLC 26160695. 
  • Mateo Pedro, Pedro (2010). The acquisition of verb inflection in Q'anjob'al Maya: a longitudinal study. Ph.D. dissertation, University of Kansas.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Q%27anjob%27al&oldid=32086830»