Pythium

Pythium

Oòspora de Pythium sulcatum
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Classe	Peronosporea
Ordre	Peronosporales
Família	Pythiaceae
Gènere	Pythium Pringsh., 1858

Pythium és un gènere d'Oomycetes paràsits. Com tots els oomicets, no es consideren fongs veritables (Eumycota).

Hifes

Pythium, com altres de la seva família Pythiaceae, normalment es caracteritzen per la producció d'hifes coenocítiques, hifes sense septum.

Oogònia

Generalment conté una única oospora

Anteridis

Conté un anteridi en forma de bastó.

Pythium forma els seus esporangis directament sobre hifes vegetatives, a les que es mantenen units, i el seu contingut surt per un tub de descàrrega, formant una vesícula esporangial dins de la qual maduren les zoòspores. Totes les espores són de tipus secundari, amb flagels laterals. La reproducció sexual es produeix per contacte entre diversos anteridis menuts i un oogoni, a l'interior del qual es forma només una oòspora. Després d'un període de repòs, aquesta germina, donant lloc a un zoosporangi.

Moltes espècies de Pythium, junt amb els seus parents propers, Phytophthora, són patògens de plantes d'importància econòmica en agricultura. Pythium ocasiona la podridura comuna de les arrels de les plantes. Aquesta és una malaltia molt comuna tant als camps com als hivernacles, on l'organisme ataca a la base de les arrels de les plàntules que són al planter (Jarvis, 1992). Aquesta malaltia generalment implica relacions complexes amb altres fongs, com Phytophthora i Rhizoctonia.

Les diferents espècies de Pythium tendeixen a ser inespecífiques i generalistes respecte als hostes que poden infectar. Mentre que cada espècie de Pythium pot parasitar a molts hostes diferents (Owen-Going, 2002), les espècies de Phytophthora són més específiques enfront d'aquest factor. Aquesta és la raó per la qual les espècies de Pythium són més devastadores, perquè la rotació de conreus sola sovint no erradica el problema. El guaret tampoc erradica aquest patogen, ja que Pythium també és sapròfit i pot sobreviure durant molt de temps a la matèria orgànica en descomposició.

Tanmateix, els danys ocasionats per Pythium es limiten a l'àrea de conreu. Això es deu a la baixa mobilitat de les zoòspores, que necessiten una superfície d'aigua per a traslladar-se, i a la capil·laritat del sòl, que tendeix a actuar com a filtre natural. Als sistemes hidropònics dels hivernacles, on les plantes de monocultiu es mantenen en una solució nutritiva (conté nitrogen, fosfat, potassi i micronutrients) que recircula constantment, Pythium pot causar una podridura estesa i intensa a les arrels (Jarvis, 1992; Owen-Going, 2002, Owen-Going et al., 2003). Aquesta podridura afecta a tot el conreu, arribant a desenes de milers de plantes en alguns casos, en un període de tan sols dos o quatre dies (Owen-Going, de 2002, Owen-Going et al., 2003).

Diverses espècies de Pythium incloent P. oligandrum, P. nunn, P. periplocum, i P. acanthicum són micoparàsits de fongs patògens de plantes i oomicets i tenen un potencial interès com agents de biocontrol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pythium

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• A. J. van der Plaats-Niterink «Monograph of the genus Pythium». Studies in Mycology, 21, 1981, pàg. 1–242.
• C. André Lévesque & Arthur W. M. de Cock «Molecular phylogeny and taxonomy of the genus Pythium». Mycological Research, 108, 12, 2004, pàg. 1363–1383. DOI: 10.1017/S0953756204001431.