Puigpedrós
|
Aquest article tracta sobre el Puigpedrós de Campcardós. Vegeu-ne altres significats a «Puig Pedrós (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | llista dels 100 cims de la FEEC, cim essencial | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Tossa Plana de Lles-Puigpedrós | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Meranges (Baixa Cerdanya), Porta (Alta Cerdanya), Ger (Baixa Cerdanya) i Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.915 m | |||
| Prominència | 644 m | |||
| Isolament | 16,7 km | |||
| Material | granodiorita | |||
El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915[1] metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.
És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la Baixa Cerdanya, seguit de la Tossa Plana de Lles, de 2.904,9 m.. Prop del cim es troba un vèrtex geodèsic amb la referència 279073001, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, amb una alçada de 2.913,06 i s'hi pot veure la Serra del Cadí i les muntanyes d'Andorra.
Toponímia
[modifica]El terme puig designa una muntanya amb el cim arrodonit. La major part de cims pirinencs reben el nom de puig, o bé de pic.
Segons Lluís Basseda,[2] el topònim Puigpedrós, predominant en el vessant sud dels Pirineus, rep el seu nom del nombre de roques que es concentren en la part superior del cim.
En canvi, a les comarques catalanes del nord de la serralada, la Catalunya del Nord, és denominat Puig de Campcardós, topònim que, a part del puig abans explicat, està format[2] pel topònim compost Campcardós. Camp per l'extens planell que envolta el cim d'aquesta muntanya, i cardós per la gran abundor de cards que cobreixen aquest planell a l'estiu.
Excursionisme
[modifica]Aquest cim està inclòs[3] en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta més habitual parteix[4][5] des del Refugi de Malniu, al terme de Meranges, amb unes 3 hores de camí. També s'hi accedeix des del Refugi de la Feixa[6] a Ger. També és un destí habitual per a raquetes de neu.
Referències
[modifica]- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 Basseda, 1990.
- ↑ «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 3 febrer 2018].
- ↑ La ruta des del Refugi de Malniu, a Rutes Pirineus
- ↑ Una ruta semblant a Wikiloc
- ↑ La ruta des del Refugi de la Feixa, a Wikiloc
Bibliografia
[modifica]- Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prades: Revista Terra Nostra, 1990.
- Becat, Joan. «- Porta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Figuera, Manel. Circuits d'alta muntanya pel Pirineu oriental català: 25 itineraris per carenes del Canigó al Pedraforca. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 66). ISBN 84-9791-077 - X.
- Figuera, Manel. Excursions escollides per a raquetes de neu: 20 itineraris pel Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 75). ISBN 84-9791-140-7.
- Gel, Carles. 30 ascensions a peu per la Catalunya Nord. Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Azimut, 64). ISBN 84-9791-055 - 9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Porta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Enllaços externs
[modifica]