Profecia de Sant Malaquies

Profecia de Sant Malaquies

Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	valor desconegut
Llengua	llatí eclesiàstic
Publicació	Venècia , 1595
Creació	dècada del 1590
Editor	Arnold de Wyon
Editorial	Giorgio Angelieri
Dades i xifres
Tema	papa
Gènere	profecia i Pseudo-epígraf
Sèrie
Part de	Prophecies of Saint Malachy (en)

La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del segle xvi.^[1] Cada lema correspon a un papa de Roma, des de Celestí II (1143-1144), fins a l'últim, que se sol interpretar com la fi del món.

La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins del llibre del benedictí Arnold Wion, Lignum Vitae, una obra amb biografies de benedictins famosos. Cap historiador contemporani accepta l'autoria de Malaquies.^[1][2] Es considera com una obra pseudoepígrafa, escrita devers l'any 1590 per influir en la rivalitat entre França i Espanya per controlar el papat per raons políques pròpies^[3] i promoure Girolamo Simoncelli, que finalment no va ser elegit.^[4] Els comentaris que acompanyen els lemes fins a Urbà VII (1590) podrien ser d'Alfonso Chacón (Ciacconius).^[5]

Segons la llegenda, Malaquies hauria confegit aquesta llista en el seu primer viatge a Roma el 1139 i l'hauria lliurat al papa llavors regnant, Innocenci II (1130-1143).^[4] El document va romandre inapercebut en els arxius vaticans fins que va ser publicat per primer cop el 1595 per l'historiador benedictí Arnold Wion, que el va incloure en el llibre Lignum Vitae en l'apartat sobre el benedictí i sant Malaquies.^[6] D'aquest llibre imprés, avui en dia només se'n coneixen tres exemplars: a la Biblioteca Nacional de França,^[7] a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Reial de Bèlgica.^[8]

Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la publicació i la popularitat que ha assolit la profecia, l'Església no se'n ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, de la seva validesa. Molts autors posen en dubte l'autoria real de Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del segle xvi, i n'és un dels més assenyalats Onofre Panvini (1529-1568), un altre historiador eclesiàstic i Alfonso Chacón.^[5] Segons J.M. Iguartua, el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595.^[9][10]

Conté 111 lemes de la profecia és de que es poden dividir in dues parts.

• Els 77 primers, que són papats anteriors a la publicació del llibre de Wion, per als quals ja dona una interpretació, deguda a Alfonso Chacón (†1601). Es tractaria de papats ben coneguts per l'autor si és que va ser efectivament composta en aquestes dates i en aquest sentit seria una profecia a posteriori.

• Els darrers, des del 78 fins al 111 descriurien els papes posteriors a 1595 i, per tant, són confegits sense cap dubte abans de conèixer-ne el futur, i serien les veres profecies. Les frases finals forsa enigmàtiques poden considerar com a lemes o no.

Núm.	Nom	Pontificat	Lema	Traducció
1	Celestí II	1143-1144	Ex castro Tiberis	Del castell del Tíber
2	Luci II	1144-1145	Inimicus expulsus	Enemic expulsat
3	Eugeni III	1145-1153	Ex magnitudine montis	De la grandesa de la muntanya, del mont Magne
4	Anastasi IV	1153-1154	Abbas surranus	L'abat de Suburra
5	Adrià IV	1154-1159	De rure albo	Del camp blanc
6	Víctor IV (antipapa)	1159-1164	Ex tetro carcere	De la presó tètrica (fosca, negra)
7	Pasqual III (antipapa)	1164-1168	Via trans-Tyberina	Camí a l'altre costat del Tíber
8	Calixt III (antipapa)	1170-1177	De Pannonia Tusciae	De Panònia (Hongria) a Túscul
9	Alexandre III	1159-1181	De Ansere custode	De l'ànec custodi (vigilant)
10	Luci III	1181-1185	Lux in ostio	Llum a la porta
11	Urbà III	1185-1187	Sus in cribo	El porc al garbell
12	Gregori VIII	1187 (55 dies)	Ensis Laurentii	L'espasa de Llorenç
13	Climent III	1187-1191	De schola exiet	Sortirà de l'escola
14	Celestí III	1191-1198	De rure bovensi	Del camp de bous (llaurable)
15	Innocenci III	1198-1216	Comes signatus	El comte de Segni o assenyalat
16	Honori III	1216-1227	Canonicus ex latere	Canonge de Laterà
17	Gregori IX	1227-1241	Avis ostiensis	L'au d'Ostia
18	Celestí IV	1241 (17 dies)	Leo sabinus	El lleó sabí
19	Innocenci IV	1243-1254	Comes laurentius	El comte de Llorenç o llorejat
20	Alexandre IV	1254-1261	Signum ostiense	El signe d'Ostia - Segni d'Ostia
21	Urbà IV	1261-1264	Hierusalem Campaniae	Jerusalem a la Campània
22	Climent IV	1265-1268	Draco depresus	El dragó abatut, capturat
23	Gregori X	1271-1276	Anguineus vir	L'home de la serp
24	Innocenci V	1276 (5 mesos)	Conciunator gallus	El predicador francès
25	Adrià V	1276 (38 dies)	Bonus comes	El bon comte
26	Joan XXI	1276-1277	Piscator tuscus	El pescador toscà
27	Nicolau III	1277-1280	Rosa composita	Rosa ordenada, ben arreglada
28	Martí IV	1281-1285	Ex telonio liliacei Martini	De l'administració de Martí, el dels lliris
29	Honori IV	1285-1287	Ex rosa leonina	De la rosa del lleó
30	Nicolau IV	1288-1292	Picus inter escas	Pica-soques entre aliments
31	Celestí V	1294 (5 mesos)	Ex eremo celsus	Enlairat des d'ermità
32	Bonifaci VIII	1294-1303	Ex undarum benedictione	Eixit de la benedicció de les ones
33	Benet XI	1303-1304	Concionator patareus	El predicador eloqüent (o de Pàtara)
34	Climent V	1305-1314	De fessis aquitanicis	De les feixes (terres cultivades) d'Aquitània
35	Joan XXII	1316-1334	De surore osseo	Del sabater (o sargidor) d'ossos
36	Nicolau V (antipapa)	1316-1333	Corvus schismaticus	Corb cismàtic
37	Benet XII	1334-1342	Abbas frigidus	L'abat fred
38	Climent VI	1342-1352	Ex rosa Atrebatensi	De la rosa d'Arràs
39	Innocent VI	1352-1362	De montibus Pammachii	De les muntanyes Pammaqui
40	Urbà V	1362-1370	Gallus vicecomes	Vescomte francès
41	Gregori XI	1370-1378	Novus de virgine forti	El nou (per obra de) la verge forta
42	Climent VII (antipapa)	1378-1394	De cruce apostolica	De la creu apostòlica (o dels apòstols)
43	Benet XIII (antipapa)	1394-1424	Luna cosmedina	Lluna de Cosmedin
44	Climent VIII (antipapa)	1424-1429	Schisma Barcinonum	El cisma de Barcelona
45	Urbà VI	1378-1389	De inferno praegnante	De l'infern prenyat
46	Bonifaci IX	1388-1404	Cubus de mixtione	Galleda de mescla
47	Innocenci VII	1404-1406	De meliore sidere	D'un astre millor
48	Gregori XII	1406-1415	Nauta de ponto nigro	Mariner de Negro-ponto (Mar Negre)
49	Alexandre V (antipapa)	1409-1410	Flagellum solis	El flagell del sol
50	Joan XXIII (antipapa)	1410-1419	Cervus sirenae	El cérvol de (o per a) la sirena
51	Martí V	1417-1431	Corona veli aurei	La corona del vel d'or
52	Eugeni IV	1431-1447	Lupa Coelestina	La lloba Celestina (celeste?)
53	Fèlix V (antipapa)	1439-1449	Amator crucis	L'amador de la creu
54	Nicolau V	1447-1455	De modicitate lunae	De la petitesa de la lluna
55	Calixt III	1455-1458	Bos pascens	El bou que pasta
56	Pius II	1458-1464	De capra et albergo	De la cabra i l'alberg
57	Pau II	1464-1471	De cervo et leone	Del cérvol i el lleó
58	Sixt IV	1471-1484	Piscator minorita	Pescador minorita (franciscà)
59	Innocenci VIII	1481-1492	Praecursor Siciliae	El precursor de Sicília
60	Alexandre VI	1492-1503	Bos Albanus in portu	El bou Albanus al port
61	Pius III	1503 (26 dies)	De parvo homine	De l'home petit
62	Juli II	1503-1513	Fructus Iovis iuvabit	El fruit de Júpiter agradarà
63	Lleó X	1513-1521	De craticula Politiana	De la graella de Politià
64	Adrià VI	1522-1523	Leo Florentius	El lleó de Florència (o de Florenci)
65	Climent VII	1523-1534	Flos pilei aegri	La flor de la llibertat malalta
66	Pau III	1534-1549	Hyacinthus medicorum	El jacint dels metges
67	Juli III	1550-1555	De corona montana	De la corona muntanyosa
68	Marcel II	1555 (22 dies)	Frumentum floccidum	Blat marcit
69	Pau IV	1555-1559	De fide Petri	De la fe de Pere
70	Pius IV	1559-1565	Aesculapii pharmacum	El fàrmac d'Esculapi
71	Pius V	1566-1572	Angelus nemorosus	Àngel dels boscos
72	Gregori XIII	1572-1585	Medium corpus pilarum	El cos enmig de les esferes
73	Sixt V	1585-1590	Axis in medietate signi	Eix enmig (en el centre) del signe
74	Urbà VII	1590 (13 dies)	De rore coeli	De la rosada del cel
75	Gregori XIV	1590-1591	Ex antiquitate urbis	De l'antiguitat de la ciutat
76	Innocenci IX	1591 (63 dies)	Pia civitas in bello	Ciutat piadosa en guerra
77	Climent VIII	1592-1605	Crux Romulea	La creu de Ròmul

Núm.	Nom	Pontificat	Lema	Traducció
78	Lleó XI	1605 (27 dies)	Undosus vir	Home ondulat, ondulós
79	Pau V	1605-1621	Gens perversa	Poble, gent perversa
80	Gregori XV	1621-1623	In tribulatione pacis	En la tribulació de la pau, pacífic
81	Urbà VIII	1623-1644	Lilium et rosa	Lliri i rosa
82	Innocenci X	1644-1655	Jucunditas crucis	Exaltació, alegria de la creu
83	Alexandre VII	1655-1667	Montium custos	Vigilant de les muntanyes
84	Climent IX	1667-1669	Sidus olorum	Astre, estrella dels cignes
85	Climent X	1670 -1676	De fulmine magno	Del gran riu
86	Innocenci XI	1676-1689	Bellua insatiabilis	Bèstia insaciable
87	Alexandre VIII	1689-1691	Poenitentia gloriosa	Penitència gloriosa
88	Innocenci XII	1691-1700	Rastrum in porta	Rastell en la porta
89	Climent XI	1700-1721	Flores circumdati	Flors en cercle (corona)
90	Innocenci XIII	1721-1724	De bona religion	De la bona religió
91	Benet XIII	1724-1730	Miles in bello	Soldat en guerra
92	Climent XII	1730-1740	Column excelsa	Columna excelsa
93	Benet XIV	1740-1758	Animal rurale	Animal rural
94	Climent XIII	1758-1769	Rosa Umbriae	Rosa d'Umbria
95	Climent XIV	1769-1774	Ursus velox	Ós veloç
96	Pius VI	1775-1799	Peregrinus apostolicus	Pelegrí apostòlic
97	Pius VII	1800-1823	Aquila rapax	Àguila rapaç
98	Lleó XII	1823-1829	Canis et coluber	Gos i colobra
99	Pius VIII	1829-1830	Vir religiosus	Home religiós
100	Gregori XVI	1831-1846	De balnes Etruriae	Dels banys d'Etrúria
101	Pius IX	1846-1878	Crux de cruce	Creu de la creu
102	Lleó XIII	1878-1903	Lumen in caelo	Llum al cel
103	Pius X	1903-1914	Ignis ardens	Foc ardent
104	Benet XV	1914-1922	Religio despopulata	Religió despoblada
105	Pius XI	1922-1939	Fides intrepida	Fe intrèpida
106	Pius XII	1939-1958	Pastor angelicus	Pastor angèlic
107	Joan XXIII	1958-1963	Pastor et nauta	Pastor i navegant
108	Pau VI	1963-1978	Flos florum	Flor de flors
109	Joan Pau I	1978 (31 dies)	De medietate lunae	De la meitat de la lluna
110	Joan Pau II	1978-2005	De labore solis	Del treball del sol
111	Benet XVI	2005-2013	Gloria olivae	La glòria de l'olivera
112 (?)	Francesc	2013
113 (?)	Pere II[11]	?

En la reproducció d'aquesta darrera part del text cal ser curosos, perquè la majoria de les versions que circulen no es corresponen amb el text de Wion de 1695 que, és l'únic que se'n conserva.^[12]

Observacions tipogràfiques:

1. El text queda compost en línies molt curtes perquè en l'edició original va columnat amb els lemes anteriors, que estan disposats sobre la pàgina en tres columnes.

2. La "p" de Psecutione (3a línia) porta una ratlla horitzontal que talla el pal, cosa que indica abreviatura, normalment "per".

3. La segona "e" de tremēdus (penúltima línia) porta una ratlla al damunt que indica, segons les normes de l'època, que s'ha de llegir "en".

Aquestes precisions són importants perquè, segons com es transcrigui el text, pot quedar totalment alterat no sols el sentit (i per tant la traducció), sinó les possibles interpretacions. El primer que cal veure és que tot això clarament NO és un sol paràgraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sinó dos: una de les dues primeres línies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...). També es pot interrogar sobre si això són dos lemes corresponents a dos papes més, dos paràgrafs finals a tall de comentari o conclusió, o bé un lema i una conclusió; d'aquí que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113.

Intentem ara algunes traduccions possibles del primer paràgraf: com es veu, la paraula psecutione és una abreviatura, normalment cal entendre (i així ho fan la majoria de tractadistes) que la p amb una ratlla horitzontal que en talla el pal equival a per (persecutione), però també es podria entendre que equival a pro (prosecutione). D'altra banda, les sigles SRE poden equivaldre a Sancta Romana Ecclesia (en cas nominatiu) o bé a Sanctae Romanae Ecclesiae (en cas genitiu), que és la interpretació més habitual. Tot això dona lloc a almenys tres possibles traduccions, de significat òbviament ben diferent:

[Aquest papa] "regnarà en la darrera persecució de la Santa Església romana"

o bé:

"En la persecució final, la Santa Església romana regnarà"

o bé:

"En la continuació, regnarà la Santa Església romana extrema" (final?)

Pel que fa al segon paràgraf, la traducció ofereix menys dubtes:

"Pere el Romà, que pasturarà les ovelles entre moltes tribulacions, passades les quals la ciutat dels set turons [Roma] serà destruïda, i el jutge tremend jutjarà el seu poble. Fi.

Hi ha pràcticament unanimitat a creure que la paraula fi no correspon al text original sinó que va ser afegida per Wion per indicar la fi de la cita.

El mateix Wion dona les interpretacions per als lemes 1-74, que són papes anteriors a la publicació del seu llibre. La majoria dels autors consideren el text com un frau.^{[3][5][11][4]} Els que creuen que sigui una veritable profecia, prenen per prova la interpretació a posteriori dels papes recents.^{[cal citació]} Tot i això, ningú va poder determinar a priori el resultat dels conclaves recents, basant-se en el text de Wion, el que hauria hagut poder fer si fos una vertiable profecia.

107: Pastor et nauta (Joan XXIII)

La paraula nauta apareix dos cops en la llista, al núm. 48 i aquí; i tots dos papes són relacionats amb Venècia: Gregori XIII hi era nascut, i Joan XXIII n'era patriarca en ser elegit (tanmateix, el recíproc no és cert: hi ha altres pontífexs relacionats amb Venècia sense que la paraula nauta aparegui en el lema; per exemple, Joan Pau I era també patriarca de Venècia en ser elegit). La figura de Joan XXIII com a pastor és una de les descripcions que més sovint s'han utilitzat, i de fet ell mateix va dir en més d'una ocasió que la seva inspiració era la figura del bon pastor. També s'ha proposat com a nauta el fet que donés un cop de timó a l'Església amb la convocatòria del concili Vaticà II.^{[cal citació]}

108: Flos florum (Pau VI)

Aquest és un cas singular dins la llista que dona lloc a moltes argumentacions diverses. Molts autors l'expliquen per l'escut pontifici, que tenia tres flors de lis, la flor heràldica per excel·lència. Alguns han suggerit el seu interès en la col·legialitat dels bisbes: el papa seria el bisbe dels bisbes, la flor de les flors.^{[cal citació]}

Un papa escul el seu escut pontifici un cop elegit. És una decisió personal, per tant; i és segur que tant el cardenal Montini com tots els altres cardenals que el van elegir al conclave de l'any 1963 coneixien la llista i sabien que el lema del qui anaven a elegir era precisament flos florum. Podria ser una profecia autocomplerta i alguns hi veuen una manera oficiosa de donar validesa a la llista.^{[cal citació]}

109: De medietate lunae (Joan Pau I)

Malgrat que es tracta d'un dels pontificats més curts de la història, el nombre de circumstàncies que s'ha adduït per a acomplir aquest lema és realment important: el seu nom, Albino Luciani, remet directament la «blanca llum» de la lluna, era nascut en un poble de la diòcesi de Belluno (paraula d'origen cèltic que vol dir «fortalesa lluent») i el seu pontificat va durar exactament un mes, és a dir una lluna.

Però el més impressionant és que en les dates del seu naixement (17/10/1912), de la seva ordenació sacerdotal (7/7/1935), de la seva elecció com a bisbe del Vèneto (15/12/1958) i de la seva elecció com a patriarca de Venècia -l'últim càrrec abans de ser elegit papa- (15/12/1969), en totes aquestes dates la lluna es trobava en quart creixent. En canvi, en la data de la seva elecció com a papa (26/8/1978) i de la seva mort (28/9/1978) es trobava en quart minvant, amb la particularitat que en el moment de l'elecció s'havia produït el quart exacte unes poques hores abans.^{[cal citació]}

110: De labore solis (Joan Pau II)

Una observació òbvia és l'oposició lluna-sol en dos lemes seguits, un cas únic en la llista, que podria suggerir alguna mena d'oposició o complementarietat entre aquests dos pontificats. Van triar el mateix nom, elegit el primer com a homenatge als seus dos immediats predecessors, i el segon per donar continuïtat a la mateixa idea.

Però també oposició: estem davant d'un dels papats més curts de la història i un dels més llargs; davant de dues personalitats absolutament diferents, afable i pacífic l'un, enèrgic, ultraconservador i actiu l'altre. Doctrinalment, han estat dos papes molt diferents, ja que mentre un era partidari de l'aggiornamento, concepte posat en circulació per Joan XXIII, Joan Pau II era molt conservador. També pel que fa a la mobilitat: l'un no va arribar a sortir del Vaticà, mentre l'altre ha estat el papa més viatger de la història, i ha fet diverses vegades la volta al món. No hi ha dubte que Joan Pau II ha treballat molt, tal com el sol treballa per donar vida a la Terra.^{[cal citació]}

111: Gloria olivae (Benet XVI)

Alguns^[Qui?] han relacionat el nom elegit amb l'orde dels benedictins també anomenats olivatenses, és a dir, relacionats amb l'olivera. També s'ha suggerit que atès que segons la llista aquest serà un dels darrers papes si no el darrer, és possible que el lema indiqui un pontificat gloriós, fent un paral·lelisme amb al triomf de Jesucrist el Diumenge de Rams just abans de la seva passió i mort.

En tot cas, sembla que l'elecció de Benet XVI és encara massa recent per poder donar una interpretació adequada del lema, si aquest ha de tenir una interpretació històrica, és a dir, relacionada amb fets rellevants del seu pontificat, i no una interpretació en clau personal.^{[Cal actualitzar]} Una altra interpretació seria que en el moment de ser elegit papa, hi havia eleccions regionals a Itàlia, on el partit L'Olivera va aconseguir el control polític de moltes regions.^{[cal citació]}

I el que queda...?

Estem completament en el terreny de la hipòtesi, i per tant cal ser molt prudent a l'hora de fer pronòstics sobre el significat real dels lemes que queden pendents.

1. En el text de Wion de 1595, després de Benet XVI hi ha dos paràgrafs i no un, com erròniament indiquen la majoria de les reproduccions posteriors; per tant, podrien ser fins a dos papes.^{[cal citació]}

2. El lema "in psecutione" no té una lectura clara; segons això, la seva interpretació pot ser extremament diferent, i fins i tot alguns^[Qui?] han suggerit que podria indicar un període de sede vacante.

3. El darrer paràgraf "Petrus Romanus", si és un lema, és força especial, tant per la llargada com per la concreció del que diu; s'ha suggerit^[Qui?] que no es tracta d'un lema pròpiament dit (i, per tant, no correspon a cap papa) sinó d'un paràgraf descriptiu del que ha de passar.

4. «Petrus Romanus» s'ha interpretat habitualment com que el darrer papa portarà el nom de Pere II, però també podria ser simplement una apel·lació genèrica a tots els papes que, en tant que successors de Pere, són Petrus Romanus.^{[cal citació]}

5. El darrer paràgraf ha estat considerat com l'anunci de la fi del món, o almenys de la humanitat. No obstant això, acabada la guerra freda i, per tant, passat el risc d'una guerra nuclear generalitzada, es pot llegir d'altres maneres menys terribles. Cal observar que el text diu que el Jutge Tremend jutjarà «el seu poble», la qual cosa podria no indicar tota la humanitat, sinó només una part (els catòlics?); si és així, cal suposar que el que s'està profetitzant no és la fi del món, sinó de l'Església catòlica o de la institució del papat tal com la coneixem.

6. El suggeriment que alguns han fet que entre Gloria Olivae i la fi de la llista de papes n'hi faltin alguns no sembla que tingui sentit, ja que aquesta és justament l'única dada de la profecia que és clara. D'altra banda, si acceptem la interpretació donada del lema 73 les dates són força coincidents.^{[cal citació]}

7. En qualsevol cas, si aquesta profecia té algun valor, sembla que indica que la llista de papes s'està acabant, i en resten un o dos més, i després (a final del 2031?) s'acaba… alguna cosa. Des d'aquest punt de vista, el fet que els lemes tinguin una notable capacitat d'interpretació, però només a posteriori i no a priori, seria una manera d'indicar que la finalitat de la llista no és dir qui serà el proper papa, sinó avisar de quants en queden; per tant, la generació actual en seríem els principals destinataris.^{[cal citació]}

La qüestió crítica és: aquesta profecia: és veritable o és un frau? Descartades les posicions que demanen una petició de principi, l'única posició racional és veure si funciona, és a dir, si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat històrica d'interès només per als historiadors de l'Església i els erudits en documents antics; per contra, si funciona, s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat les dues postures.^{[cal citació]}

Per tal d'examinar la qüestió, només es prenen en consideració els lemes del 78 en endavant, ja que són els únics dels quals es pot afirmar amb tota seguretat que eren futurs en el moment de la seva redacció.

En la defensa de la posició favorable es considera que si la profecia existeix és perquè algú volia comunicar alguna cosa. S'ha simplificat aquesta qüestió prenent Déu com a inspirador del document, malgrat no ser una premissa científica o racional.^{[cal citació]}

Tots els lemes s'han interpretat a posteriori

Si sempre ha estat possible interpretar el lema que corresponia a cada papa sense fer canvis d'ordre en la llista, és que la llista és vertadera. Si fos un frau, és molt improbable que mai no s'hagi donat el cas que no s'hagués pogut encaixar el lema en el papa corresponent.

Aquest argument és contrarestat per altres que es discuteixen en la secció posterior: els lemes sempre s'han interpretat a posteriori, i les interpretacions són sovint més o menys discutibles.

Els papes estan ordenats

Abunda en la raó anterior, ja que certament mai ha calgut suposar canvis arbitraris d'ordre per poder quadrar els lemes. Només pot ser discutible l'ordre en què apareixen els antipapes, cosa que és deguda al fet que no és possible representar bé en una llista lineal el que de fet és una ramificació; tanmateix, també s'hi pot trobar una regla: tots els successors d'una mateixa línia cismàtica van seguits i immediatament abans o després del papa contemporani amb el primer de la sèrie, segons si l'antipapa va ser elegit abans o després d'aquest.

La contraargumentació és la mateixa: no cal forçar l'ordre, perquè els lemes permeten una amplitud tan gran d'interpretació que és suficient per fer-los encaixar.

Les coincidències no poden ser fruit de l'atzar

No hi ha dubte que hi ha coincidències impressionants, com per exemple anomenar Ós veloç (n. 95) Climent XIV, el qual pertanyia a la família Ganganelli, que té en el seu escut un os corrent. Més encara, aquest escut figurava en pedra a la porta de la casa on va néixer el papa.

Situacions com aquestes són relativament freqüents en la llista, tot i que la seva quantificació dependrà molt del nivell d'exigència amb què es miri la llista. El que no es pot negar és que fets així n'hi ha, encara que la seva interpretació pugui ser discutible. Es pot argumentar que es tracta de meres casualitats, de profecies autocomplertes, etc.

L'Església no s'ha pronunciat sobre aquest text

Es podria defensar que el fet que l'Església no el condemni no vol dir que l'accepti, i que en tot cas caldria que l'aprovés expressament per poder aportar el seu testimoni a favor. Si bé és cert que mai no hi ha hagut una condemna explícita, tampoc no hi ha hagut mai una aprovació explícita i sí que hi ha hagut al llarg dels segles nombroses condemnes genèriques sobre el pretès do de profecia de molts que se l'atribueixen.

Un eix central en la profecia?

Una troballa interessant, tot i que discutible, fa referència al lema número 73, axis in medietate signi («l'eix enmig del signe'), que correspon a Sixt V.

La interpretació que Wion atribueix a Chacón, i que s'ha mantingut durant quatre segles, fa referència que en el seu escut hi ha una faixa que el travessa en diagonal, la qual s'interpreta com l'eix del lema. Diversos autors^[Qui?] objecten aquesta interpretació dient que una banda diagonal difícilment es pot considerar un eix: seria un més dels lemes a què s'atorga una interpretació en clau personal, més o menys discutible. Però Igartua en proposa una altra més sorprenent.

Sixt V va ser escollit el dia 24 d'abril de 1585 i va morir el 27 d'agost del 1590; el punt central del seu pontificat, doncs, és exactament el dia de Nadal de l'any 1587. Celestí II, el primer papa de la llista, va ser elegit (no coneixem la data amb més precisió) a final de l'any 1143, és a dir, exactament 444 anys abans. I si hi sumem uns altres 444 anys, arribem al Nadal del 2031. Amb la informació actualment disponible, tant si es considera que després de Benet XVI hi ha d'haver encara un o dos pontífexs més, no sembla agosarat pensar que el final de la llista, sigui el que sigui, arribi precisament a final del 2031, que seria exactament dos mil anys després de la crucifixió de Crist. D'altra banda, el valor de les lletres en grec del nom de Jesús sumen precisament 888. Segons això, doncs, el pontificat de Sixt V seria l'eix, el punt central cronològic de la llista, que tindria una durada equivalent al valor del nom del fundador de l'Església.^{[cal citació]}

Naturalment, es pot objectar amb raó que tot això no deixen de ser càlculs fets de forma més o menys arbitrària, fàcilment qualificables de jocs de mans matemàtics; a més, el pontificat de Sixt V és anterior a la publicació de Wion, de manera que si creiem que la llista ha estat feta a finals del segle xvi, es pot argumentar que les dades dels pontificats de Celestí II i Sixt V ja eren conegudes aleshores.

Però també hi ha altres dades que cal tenir en compte, començant pel fet que les dades del pontificat de Sixt V i que el seu centre sigui justament el dia de Nadal de 444 anys després de l'inici del pontificat de Celestí II no és pas res manipulable, sinó una dada històrica, i en tot cas una casualitat.

Evidentment, l'autor de la llista al segle xvi podia conèixer aquesta casualitat i aprofitar-la per fer la llista amb un final convenient. Això presenta un problema: des de l'inici de la llista fins a Sixt V hi ha 73 lemes, mentre que de Sixt V al final n'hi ha de 38 o 40, segons com es considerin els paràgrafs finals. Això vol dir que els pontificats posteriors a Sixt V haurien de ser de mitjana molt més llargs, gairebé el doble, que els anteriors; avui en dia aquesta consideració no ens sorprèn, atesos els impressionants avenços de la medecina moderna, però... és creïble aquest raonament en una persona del segle XVI? No seria més lògic que un suposat autor falsari hagués fet acabar la llista per exemple en el lema 144 (dotze vegades dotze)?^{[cal citació]}

L'argument parteix del fet que la ciència no coneix cap via per la qual hauria de ser possible conèixer esdeveniments del futur, i per tant no és possible científicament redigir una llista com aquesta.

Aquest argument, aparentment científic, no és cert del tot.^{[cal citació]} Sens dubte, la ciència no coneix cap via per la qual sigui possible el coneixement del futur, però això està lluny de ser una demostració d'impossibilitat: el fet que la ciència no pugui explicar un fenomen només vol dir que si arribés a passar no sabríem com explicar-ho. Per tant, primer cal saber si el fenomen succeix realment.^{[cal citació]} Certament no se sap si podria ser, i encara menys com podria ser, però cap científic solvent gosaria afirmar avui que això no és possible de cap manera.^{[cal citació]}

Tot i que és molt probable, no és del tot segur que sigui del segle xvi, i la història del document amagat a la Biblioteca Vaticana durant quatre segles podria acabar sent certa. Però encara que fos així, què impedeix que sigui profètic en la seva part posterior? Com diria santa Teresa,^{[cal citació]} de vegades Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè no s'ha de valer Déu d'un falsari per donar a conèixer un missatge?^{[cal citació]}

Aquesta és una objecció seriosa a l'autenticitat profètica: el fet que només sigui possible interpretar els lemes a posteriori, quan ja es disposa de tota la informació sobre el pontífex a qui correspon cada lema permet disposar d'una gran quantitat de dades, entre les quals no és difícil trobar d'una o altra manera una combinació que, degudament manipulada i disfressada per donar-li un valor simbòlic o poètic, permet confegir una explicació ad hoc per fer quadrar el lema i la persona.

Per analitzar aquesta objecció cal veure d'on surten les fonts d'informació que es fan servir per intrepretar els lemes, i sobretot si el seu ús és uniforme o no al llarg de la llista. Segons Igartua (1976),^[13] hi ha només sis fonts d'interpretació personal per als lemes: el nom personal, el cognom familiar, el lloc de naixement, l'escut familiar o papal, el títol cardenalici i una funció eclesiàstica que hagi acomplert abans de ser cardenal. No tots els lemes s'interpreten, però, de forma personal, i en alguns casos són també susceptibles d'una intrepretació en funció de fets històrics ocorreguts durant el seu regnat. Cal reconèixer que el cabal de dades que resulta de tot plegat (i les seves combinacions) és notable i permet per tant una gran capacitat creativa. Davant d'aquesta objecció, Iguartua confronta l'ús de les sis fonts en la interpretació dels lemes coneguts per Wion (1-69) i els posteriors al seu llibre coneguts fins al moment que ho escriu Igartua^[14], amb els resultats següents (els percentatges no sumen 100 perquè els lemes fan referència sovint a més d'una característica):

Font d'interpretació	1 a 69	78 a 108
Nom personal	7 (10,1%)	2 (6,5%)
Cognom familiar	21 (30,4%)	7 (22,6%)
Lloc de naixement	14 (20,3%)	5 (16,1%)
Escut	29 (42,0%)	10 (32,3%)
Títol cardenalici	19 (27,5%)	7 (22,6%)
Funció eclesiàstica	16 (23,2%)	4 (12,9%)
Lemes no personals	20 (29,0%)	6 (19,4%)

Es pot observar un notable paral·lelisme entre els percentatges de les dues sèries: de fet, la prova de Xi-quadrat aplicada a aquest cas dona una probabilitat de 99,91% que corresponguin a la mateixa distribució. Això és difícilment explicable només per atzar, tenint en compte que un hipotètic autor del segle xvi tenia a la vista tota la llista de la primera part i ho desconeixia absolutament tot de la segona.

D'altra banda, si aquests percentatges fossin el resultat natural d'una llista feta només a l'atzar, aleshores caldria provar que efectivament la primera redacció és del segle xii.

És difícil argumentar en contra d'aquesta objecció, perquè no disposem de cap forma objectiva de mesurar aquesta generalitat del lema; tanmateix, hi ha almenys uns quants lemes als quals sembla bastant improbable aplicar això: per exemple, el núm. 95 (ursus velox) o el 109 (de medietate lunae), i també en d'altres com ara el pelegrí apostòlic (Pius VI, núm. 96), el fet més destacat del qual fou que va ser el primer papa en tres segles a viatjar fora de Roma per raons apostòliques: concretament va anar a Viena a parlar amb l'emperador per impedir un cisma en l'Església; o l'àguila rapaç (Pius VII, núm. 97), que va ser desposseït dels Estats pontificis per Napoleó –el símbol del qual era una àguila– o, finalment, la religió devastada (Benet XV núm. 104), que coincideix amb les carnisseries de la I Guerra mundial i les primeres persecucions de cristians del comunisme naixent.

Sempre que s'ha intentat endevinar coses sobre el nou papa a partir de la llista el resultat ha estat llastimós i les prediccions fetes, vistes a posteriori, més aviat fan riure. Aleshores, de què serveix una profecia que no sabem llegir fins que han passat els fets?

Segons aquest raonament, la finalitat de la profecia no és indicar qui són els papes, sinó avisar del seu final, i la nostra generació en seria el destinatari principal: el final de la llista és a prop (potser a final del 2031?), i pot significar la fi de la humanitat, la fi de l'Església catòlica o simplement la fi de la institució del papat tal com el coneixem. D'altra banda, és impossible amb uns lemes tan poc concrets esbrinar a priori quines persones podrien complir-los i com.

Aquest és un fenomen ben conegut per tots els estudiosos de qualsevol tècnica de prospecció del futur (no sols profecies, també des del punt de vista científic: prospectiva, econometria, anàlisi estadística, etc.). Essencialment, es tracta de profecies (o prediccions) que es compleixen perquè algú les expressat abans i no s'haurien complert sense aquesta premissa. En aquest sentit, és ben interessant el cas de Pau VI (núm. 108).

Segurament el fenomen es dona, però fora de Pau VI, són comptats els casos en què això es pot afirmar i sovint amb dubtes.^{[cal citació]} Seria més o menys aplicable als lemes basats en decisions preses un cop elegit, com ara el nom triat o l'escut pontifici (casos de Benet XVI o de Pau VI). En els lemes basats en aspectes anteriors a l'elecció, implicaria que es va escollir la persona precisament perquè complia la profecia, cosa força dubtosa (seria el cas n. 95, os veloç). Que hi hagi uns quants casos en què això pugui ser cert, no invalida la llista general, amb almenys 34 casos.

Rere aquesta objecció, s'hi apunta el raonament que si realment ha estat inspirada profèticament, com és que s'hi inclouen els antipapes, per definició contraris a l'Església catòlica? Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Déu, Déu fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim per què compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismàtcs, però pastors, d'almenys una part important dels creients.

Això es pot considerar cert o no, segons què entenguem per antipapa. És cert que en temps moderns hi ha hagut personatges que s'han autotitulat papes al marge de la línia oficial vaticana, com per exemple un Pius XIII (que viu als Estats Units i reclama per a ell el lema de Pastor et nauta) o Climent XV del Palmar de Troya mort el 2005. Però són comparables aquests antipapes amb els que figuren a la llista? Què tenen a veure aquests moviments absolutament minoritaris amb els del gran cisma d'Occident o els papes d'Avinyó? Per tant, l'objecció és literalment certa, però usa el concepte d'antipapa de manera probablement abusiva; no n'hi ha prou que algú es proclami papa per ser un autèntic antipapa, encara que tinguin alguns seguidors (quants antipapes hi deu haver hagut segons aquest criteri al llarg dels segles?). Cal que el cisma tingui una certa transcendència per poder-lo considerar com a tal; i amb aquestes condicions no n'hi ha hagut cap des del darrer que figura a la llista.^{[cal citació]}

• Dehin, V. «Un document passionnant sur l'histoire de l'Eglise» (en francès). La Meuse-La Lanterne, 30-03-1971.
• Igartua, Juan Manuel. El enigma de la Profecia de san Malaquías sobre los Papas (en castellà). Barcelona: Ediciones Acervo, 1976. ISBN 84-7002-202-4. 
• Igartua, Juan Manuel. Quién escribió la Profecia de San Malaquias? (en castellà). Barcelona: Acervo, 1978. ISBN 84-7002-258-X. 
• Larrayoz, Javier. Los Papas y el fin del mundo. Madrid: Studium, 1964. 
• Serra i Barceló, Jaume «Dues profecies del temps de Carles II: Sant Malaquies i els Reis d'Espanya i les atribuïdes a Francisco Monteron». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, 49, 1993, pàg. 307–326. ISSN: 0212-7458.
• Thurston, Herbert. «The socalled Prophecy of St. Malachy». A: The war and the Prophets: Notes on Certain Popular Predictions Current in This Latter Age (en anglès). nova edició 2015, 1915. ISBN 978-1517386771. 

• http://www.argemto.com.ar/malaquias.htm Arxivat 2005-04-29 a Wayback Machine.