Plastidi

«Plast» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Plast (Rússia)».

Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal. Es caracteritzen per desenvolupar-se al voltat d'una doble membrana lipídica. Al seu interior es desenvolupen rutes metabòliques específiques no produïdes a la resta del citosol. La teoria endosimbiòtica suposa que els plastidis han estat originats de cianobacteris, per endosimbiosi. Divergirien en tres llinatges: cloroplasts, rodoplasts i cianeles. Els plastidis difereixen en pigmentació i estructura.

Els proplastidis (indiferenciats) poden diferenciar-se d'acord amb la seva funció biològica en els següents tipus:

• Amiloplasts: per a l'acumulació de midó
• Cloroplasts: per a la fotosíntesi
• Etioplasts: cloroplasts que no estan exposats a la llum
• Elaioplast: per acumulació de greixos
• Cromoplasts: per a la síntesi de pigments
• Leucoplasts: per a la síntesi de monoterpè

En les algues s'utilitza el terme de leucoplast per a referir-se a plastidis sense pigmentació. La seva funció en les algues difereix de la funció en les plantes. Els etioplasts, els amiloplasts i els cromoplasts són específics de les plantes i no es troben en les algues. Els plastidis algals difereixen dels plastidis vegetals pel fet que poden tenir pirenoides.

• Feoplast: plast de les feofícies, ric en ficoxantina.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plastidi

• Plastídeos e Cloroplasto Arxivat 2007-09-20 a Wayback Machine. (portuguès)

Aquest article conté una o més imatges SVG amb text que pot ser traduït al català. (ajuda)