Pilar González i Duarte

Pilar González i Duarte

Biografia
Naixement	1945 (78/79 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	professora d'universitat, química
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona
Membre de	Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2004–)
Família
Germans	Roser Gonzàlez i Duarte
Premis
(2004)  distinció Jaume Vicens Vives

Pilar González i Duarte (Barcelona, 1945) és una química catalana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

D'adolescent formà part del moviment escolta. Més endavant va estudiar ciències químiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1967 amb un Premi Extraordinari de Llicenciatura. Va fer un màster en Química a la Universitat de Michigan i es va doctorar a la UAB amb Enric Casassas i Simó, on també obtindria un premi extraordinari de Doctorat. El 1990 va esdevenir catedràtica de la mateixa Universitat, on ha tingut diversos càrrecs de responsabilitat. Va centrar les seves recerques inicials en els compostos tiolats metàl·lics, utilitzant mercaptoamines alifàtiques, amb resultats que han sigut d'interés per processos industrials d'hidrodessulfuració del petroli i en el camp de la bioinorgànica, camp on també ha efectuat diverses recerques. Ha col·laborat amb l'editorial Pergamon, del Regne Unit i ha exercit la docència. Entre 1995 i 2002 fou presidenta de la Societat Catalana de Química, des d'on va promoure una nova versió actualitzada de la Taula periòdica dels elements en català. L'any 2000 va comissariar una exposició itinerant inaugurada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, amb el títol «Tot és química».^[1][2] Des de l'any 2004 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.^[3]