Pierre Rosanvallon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1948 (76 anys) Blois (França) |
President La République des idées (fr)  | |
| 2002 – | |
| Dades personals | |
| Formació | École des hautes études en sciences sociales - ciència històrica (–1985) Universitat París-Dauphine - teoria de l'administració pública (–1981) HEC Paris |
| Director de tesi | Claude Lefort i Henri Tézenas du Montcel |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, sindicalista, polític, economista, catedràtic, politòleg |
| Ocupador | École des hautes études en sciences sociales Collège de France, catedràtic |
| Partit | Partit Socialista de França Partit Socialista Unificat |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Laurent Bouvet, Christine Guionnet (en) , François Miquet-Marty, Daniel Béland, Anne Verjus, Thierry Chopin, Laurent Bouvet, Gian Luca Fruci (en) , Silyane Larcher (en) i Émilie Frenkiel (en) |
| Premis | |
 | |
Pierre Rosanvallon (Blois, 1 de gener de 1948) és un historiador francès, titular de la càtedra d'història política moderna i contemporània del Collège de France, des de 2001.[1]
Els seus temes de recerca són la democràcia, la desigualtat i la representació política. La seva tesi principal és que, a les societats occidentals contemporànies, les fractures socials han quedat tan poc clares que els models actuals de representació política són incapaços de reflectir-les. Tot i que no nega que el món contemporani està marcat per profundes desigualtats, creu que aquestes ja no estructuren el conflicte social.[2]
Pierre Rosanvallon va ser el creador, l'any 2002, de La République des Idées, un grup intel·lectual conservador que difon les seves idees a través de la publicació d'articles i llibres.
Es va graduar a HEC Paris, a la Universitat París-Dauphine i a l'EHESS.[3]