[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Pi Serpentis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicPi Serpentis
Tipusestel, font d'infrarojos, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra53,49 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,27 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.580.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,12 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,817 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,5 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.300 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,695 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)23,359 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)4,5 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar128 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−28,2 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 2m 17.6915s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 48' 16.0291''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,3[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat27 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada320 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Pi Serpentis (π Ser / 44 Serpentis) és un estel a la constel·lació del Serpent, situat en el cap de la serp, Serpens Caput.[8] S'hi troba, d'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 179 anys llum del sistema solar.

π Serpentis és un estel de la seqüència principal de tipus espectral A3V amb una temperatura efectiva de 8.830 K[9] i una lluminositat 38 vegades superior a la lluminositat solar.[10] Amb un diàmetre entre 2,0 i 2,3 vegades més gran que el diàmetre solar, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 128 km/s, unes 64 vegades major que la del Sol.[11][12][13] Té una massa 2,1 vegades major que la massa solar i una edat estimada de 300 milions d'anys.[12]

Igual que en altres estels semblants com β Pictoris, Denebola (β Leonis) o δ Cassiopeiae, π Serpentis està envoltada per un disc circumestel·lar de pols, detectat per l'observatori espacial IRAS. La temperatura de la pols és de 45 K, i el radi del disc —considerant que els grans de pols es comporten com un Cos negre— és de 211 ua.[12]

π Serpentis presenta una metal·licitat considerablement més alta que la solar ([Fe/H] = +0,38).[9] De 18 elements avaluats, només el zirconi és menys abundant que en el Sol ([Zr/H] = -0,70), i són la resta sobreabundants en relació als nivells solars. Entre tots ells destaquen l'itri i el sodi, els continguts dels quals són, respectivament, 11 i 28 vegades més elevats que els solars.[14]

Referències

[modifica]
  1. Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  4. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  5. 5,0 5,1 5,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
  6. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. «44 Ser -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 19 maig 2021].
  9. 9,0 9,1 Soubiran, C.; Le Campion, J.-F.; Cayrel de Strobel, G.; Caillo, A. «The PASTEL catalogue of stellar parameters». Astronomy and Astrophysics. A111.
  10. van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series. pp. 276-292.
  11. Pi Serpentis (CADARS)
  12. 12,0 12,1 12,2 Rhee, Joseph H.; Song, Inseok; Zuckerman, B.; McElwain, Michael «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs». The Astrophysical Journal. pp. 1556-1571.
  13. Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». Astronomy and Astrophysics. pp. 671-682.
  14. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics. pp. 1121-1135.