Pere Fouché
Nom original | (fr) Pierre Fouché |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 febrer 1891 Illa (Rosselló) |
Mort | 11 agost 1967 (76 anys) Illa (Rosselló) |
Activitat | |
Camp de treball | Lingüística, filologia i fonètica |
Ocupació | professor d'universitat, lingüista, romanista, filòleg |
Ocupador | Universitat de París Universitat de Grenoble Alps |
Membre de |
Pere Fouché (Illa, 8 de febrer del 1891-11 d'agost del 1967), més conegut a l'àmbit universitari com a Pierre Fouché, va ser un dels lingüistes més valuosos de la Catalunya del Nord.
Biografia
[modifica]Doctor en lletres, fou professor a les universitats de Grenoble (fonètica), Estrasburg (història del francès) i París. Dedicà una part dels seus treballs al català rossellonès amb la seva tesi doctoral Phonétique et morphologie historique du roussillonnais (publicada el 1924), dirigida pel lingüista occità i catedràtic de la Universitat de Tolosa Josèp Anglada.
L'any 1932 va esdevenir director de l'Institut de Phonétique i del Musée de la Parole i du Geste a la Universitat de París (actualment l'Institut de linguistique et phonétique générales et appliquées), com a successor d'Hubert Pernot.
Esdevingué membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1946.[1]
També se'l coneix pels seus estudis de fonètica general i francesa. Fou director de la Revue Internationale d'Onomastique i de la revista de lingüística Le français moderne.[2]
Efectuà diverses missions a l'estranger: representant de la Universitat de París al Congrés internacional de fonètica de Gand el 1938, conferències a la Universitat de Londres, a Iugoslàvia, a la Universitat de Copenhague (1951) i Edimburg. El 1961 va organitzar els estudis de filologia romana i de lingüística a la Universitat de Costa Rica.
A partir de 1945 va ser director de l'Escola de preparació de professors francesos a l'estranger fins que es va jubilar l'any 1962, en qualitat de professor honorari.[3]
L'escola d'educació secundària de la seva vila natal (Illa) porta el seu nom.[4]
Obres
[modifica]Sobre el català
[modifica]- Phonétique historique du Roussillonnais (1924).
- Morphologie historique du Roussillonnais (1924).
Fonètica general
[modifica]- Etudes de phonétique générale: syllabe, diphtongaison, consonnes additionnelles (1927).
Sobre el francès
[modifica]- Le verbe français, étude morphologique (1931).
- Phonétique historique du français (3 volums, 1952-1961).
- Traité de prononciation française (1956).
Altres
[modifica]- Le Roussillon et la Cerdagne française (1936).
- A propos de l'origine du basque (1943).[5]
Bibliografia
[modifica]- Article nécrologique de P. Fouché par G. Antoine, FrMod 26, octobre 1967.
- Mélanges de linguistique et de philologie romanes dédiés à la mémoire de Pierre Fouché (1891-1967), Paris (Klincksieck) 1970.
- Pierre Fouché: philologue et professeur à la Sorbonne. Article de Jean Rifa publicat a La Semaine du Roussillon (5-11 setembre 2002).
- Pierre Fouché le catalaniste. Article de Miquel Adroher publicat a Cahiers des Amis du vieil Ille (desembre 2017).
- Hommage à Pierre Fouché: article de Cahiers des Amis du vieil Ille (març 2018).[6]
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Pere Fouché». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Historique» (en francès). [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ Charle, Christophe «36. Fouché (Pierre)». Publications de l'Institut national de recherche pédagogique, 2, 2, 1986, pàg. 82–84.
- ↑ «Collège Pierre Fouché - Ille sur Tet | 2 rue du collège - 66130 ILLE Sur TET». Arxivat de l'original el 2021-02-26. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Pierre Fouché (1891-1967)». [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Résultats de la recherche» (en francès). [Consulta: 9 novembre 2020].[Enllaç no actiu]