[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Peramola

Plantilla:Infotaula geografia políticaPeramola
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 03′ 28″ N, 1° 16′ 02″ E / 42.057801°N,1.267353°E / 42.057801; 1.267353
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalPeramola Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població345 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6,14 hab./km²)
Llars44 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPeramolí, peramolina Modifica el valor a Wikidata
MalnomTalibants
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície56,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud566 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSolsona
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Puig Bellido (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25790 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25165 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251654 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webperamola.cat Modifica el valor a Wikidata

Peramola és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell, a la Província de Lleida. El 2023, l'alcalde és Joan Puig Bellido.[1]

La vila de Peramola[2]

[modifica]

La vila de Peramola està situada a 566 m d'altitud, a l'esquerra del barranc de Peramola, que separa les dues serres: Sant Honorat i Sant Marc. Els carrers més destacats de la vila són el carrer Nou, el del Raval, el de l'Església, el Major, el Carreró i el carrer de la Poca Farina, on hi ha la capella de Sant Joan.

Camí d'Oliana amb el poble de Peramola al fons (1890)

L'església parroquial és dedicada a Sant Miquel i, avui en dia és la capella del cementiri vell. Aquesta capella és d'estil romànic. Davant de l'església, al cementiri vell, hi ha dues esteles en forma de disc i amb creus gregues.

Actualment, encara es conserven algunes de les restes de l'antic castell de Peramola, que es troben sota Cal Racó i sota el Casino, als baixos del qual hi ha un bell conjunt de voltes de canó que sostenen l'edificació.

Altres indrets del terme: Nuncarca, Tragó de Segre, Cortiuda, Castell-Llebre, Sant Honorat, Sant Salvador del Corb, els ponts de Peramola de la Mala Muller, les masies, la torre dels Moros, el roc de Rumbau[3] i les restes arqueològiques.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Peramola (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal es troba al sud de la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca de la Noguera a l'oest a través del municipi de la Baronia de Rialb, on topa als contraforts de la serra de Sant Marc. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Coll de Nargó i la immensa serra d'Aubenç, a l'est amb Oliana i al sud amb Bassella. Al mig del terme es troba l'emblemàtica muntanya de Sant Honorat.

Entitats de població de Peramola

Història

[modifica]

Al segle xi, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l'actual municipi.

Carrer típic

Posteriorment, a mitjan gener del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, la vila fou cremada.[4]

A mitjan gener del 1714, el regiment borbònic de Guipúscoa, del coronel Carlos de Areizaga, estava bloquejat a Oliana per companyies de miquelets que li havien capturat un comboi d'avituallament. La formació de Carlos de Areizaga va quedar reclosa a la vila durant nou dies i només va poder subsistir gràcies als queviures que tenia la població.[5]

El brigadier borbònic José Vallejo, assabentat de l'estat del regiment de Guipúscoa, va acudir a la vall del Segre per auxiliar-lo. El 24 de gener, el seu destacament va arribar a Oliana i, juntament amb els efectius de Carlos de Areizaga, va abandonar la població obrint-se pas i lluitant contra els miquelets que en tancaven els accessos. En la retirada cap a Solsona, efectuada el 25 de gener, les tropes borbòniques van acudir a Peramola, localitat que s'havia significat en el bloqueig d'Oliana. El brigadier José Vallejo va fer penjar els combatents que resistien al poble i, posteriorment, va incendiar Peramola.[5]

Política local[6]

[modifica]
Resultats electorals - Peramola, 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Units pel municipi - Compromís Municipal Joan Puig i Bellido 158 6 77,07
Compromís x Peramola - Candidatura de Progrés Antoni Mas i Buchaca 39 1 19,02
Vot nul 19 8,48
Vot en blanc 8 3,90
Total 224 7 85,17
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Modest Bonet i Planes
Logotip d'UCDUCD
20/04/1979 --
1983–1987 Modest Bonet i Planes
Logotip de CiUCiU
23/05/1983 --
1987–1991 Modest Bonet i Planes
Logotip de CiUCiU
30/06/1987 --
1991–1995 Modest Bonet i Planes
Logotip de CiUCiU
15/06/1991 --
1995–1999 Emili Segon i Baró
Logotip de CiUCiU
17/06/1995 --
1999–2003 Fermín Tordesillas i Casals
Logotip del PSCPSOE
03/07/1999 --
2003–2007 Fermín Tordesillas i Casals
Logotip del PSCPSC-PM
14/06/2003 --
2007–2011 Joan Pallarès i Oliva
Logotip de CiUCiU
16/06/2007 --
2011–2015 Joan Pallarès i Oliva
Logotip de CiUCiU
11/06/2011 --
2015–2019 Gemma Orrit i Capdevila
Logotip d'ERCVP-AM
13/06/2015 --
2019-2023 Gemma Orrit i Capdevila
Logotip d'ERCVP-AM
15/06/2019 --
Des de 2023 Joan Puig i Bellido
Logotip de JuntsUnits pel municipi
17/06/2023 --


Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants
Castell-llebre 3
Cortiuda 9
Nuncarga 28
Peramola 246
Tragó de Segre 62
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
35 50 44 397 475 942 847 835 713 725

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
704 688 656 649 573 517 450 399 395 395

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
375 379 394 385 382 377 374
387
369
349

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
344
353
347
348 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Cultura i societat

[modifica]

Festes i tradicions

[modifica]
  • Carnaval: el dimarts de Carnaval es fa un gran àpat a la plaça de la vila.
  • Aplec de Sant Marc a Castell-llebre: se celebra el diumenge més proper a la festivitat del sant (25 d'abril).
  • Caramelles a Tragó i Peramola: cantada el diumenge de Pasqua.
  • Festa Major de Tragó: el segon cap de setmana d'agost.
  • Festa Major de Peramola: el penúltim cap de setmana d'agost.
  • Festa Major de Nuncarga: el segon cap de setmana de setembre.
  • Festa Major de Sant Miquel: el dia 29 de setembre, a Peramola.
  • Nit del Carro: la vigília de Nadal es fa una foguera a la plaça.
  • Pessebre vivent: s'hi representa pels carrers de la població durant les festes nadalenques.
  • Tradició bastonera: el jovent del poble es reuneixen per ballar al ritme de les cançons del seu repertori amb el nom de "Bastoners de Peramola."

Referències

[modifica]
  1. «Composició del consistori.». Ajuntament de Peramola, 17-06-2023. [Consulta: 26 setembre 2023].
  2. «Peramola».
  3. Díez-Coronel y Montull, Luís «Descubrimiento de pintures rupestres en Peramola (Lérida)». Ilerda, núm. XXXII, 1971, pàg. 311-319.
  4. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  5. 5,0 5,1 «Rutes 1714. Viles cremades». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].
  6. «Historial d'alcaldes de Peramola(cal fer la cerca al web)». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2022].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]