Petita Gavatxeria
Aquest article tracta sobre la Petita Gavatxeria o la Gavatxeria de Montsegur. Si cerqueu Gran Gavatxeria, vegeu «País Gavai». |
Tipus | regió natural de França | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
Entitat territorial administrativa | Entre dos Mars (França) | ||
La petita Gavatxeria o Gavatxeria de Montsegur era una antiga àrea lingüística situada a la vall del Dròt, al voltant del poble de Montsegur, al sud-est de l'Entre dos mars, al departament de la Gironda, a la regió de Nova Aquitània. Es tractava d'un enclavament en una regió de tradició lingüística gascona, poblada a partir del segle XV per colons de parlar saintongès, coneguts localment com a «gavaches» o «marots». Aquesta àrea va desaparèixer durant la segona meitat del segle XX sota la influència primer del gascó i després del francès.
Localització
[modifica]Bénédicte i Jean-Jacques Fénié esmenten els següents municipis on s’utilitzava la llengua saintongesa: Castèlmauron, Corts de Montsegur, Coturas, Diulivòl, Forcet e Balaissac, Landerroet, Lo Pui, Mesterriu, Nauhonts, Rimons, Sent Martin de l'Èrm, Sent Martin deu Pot, Sent Miquèu de la Pujada, Sent Sulpici de Guilheragas, Sent Bibian de Montsegur, Senta Gèma i Talhacavat, al voltant del poble de Montsegur, i Sant Giraud, al país de Duràs. Aquests municipis van ser identificats l'any 1895 per Édouard Bourciez en el seu Recueil des idiomes de la région gasconne, formant el cor de la petita Gavatxeria.[1]
Etimologia
[modifica]L'origen del nom de la regió, "petita Gavatxeria" o "Gavatxeria de Montsegur", és idèntic al del "país Gavai" o "gran Gavatxeria", el terme "gavatx" designant, segons el Diccionari occità-francès d'acord amb els parlars llenguadocians de Loís Alibèrt, "el llenguatge estranger, el patuès" en un sentit pejoratiu.[1] No obstant això, per als colons de llengua saintongesa de la vall del Dròt a l'Entre dos mars, el patuès és el gascó que parlaven els autòctons, i els immigrants s'autoanomenaven amb el terme de "marot" o "marotin".[2]
Història
[modifica]Una primera ona d'immigració de poblacions originàries de la Santonja fou organitzada per a proporcionar el repoblament de les terres senyorials locals, com les de l'Abadia de Sent Fèrmer, manquants de mans a causa de la pesta que va devastar la regió al segle XV.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fénié, Bénédicte et Jean-Jacques. Dictionnaire des pays et provinces de France. Bordeus: Éditions Sud-Ouest, 2000, p. 163. ISBN 978-2-87901-367-1.
- ↑ Freddy Bossy, Anthologie gabaye et gavache (llegir en línia)
Bibliografia
[modifica]- Fénié, Bénédicte et Jean-Jacques. Dictionnaire des pays et provinces de France. Bordeus: Éditions Sud-Ouest, 2000, p. 349. ISBN 978-2-87901-367-1.
- Boutruche, Robert. «Annales d'histoire économique et sociale». A: Les courants de peuplement dans l'Entre-deux-Mers — Étude sur le brassage de la population rurale — Deuxième partie : du XVe au XXe siècle. 7. París: Armand Colin, 1935, p. 124.
- Édouard Bourciez, « La conjugaison dans le Gavache du Sud » dans Revue des universités du Midi : nouvelle série des Annales de la Faculté des lettres de Bordeaux, tom 2, 1896, p. 142 (llegir en línia) de la BnF
- Édouard Bourciez, « Le démonstratif dans la petite Gavacherie » a l'apartat Mélanges de philologie romane et d'histoire littéraire, 1896, Éditions Slatkine (reedic.), p. 57 (llegir extractes en línia) a la Web de Google Llibres