[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Palio (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPalio
Fitxa
DireccióAlessandro Blasetti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticAndrea Busiri-Vici Modifica el valor a Wikidata
GuióAlessandro Blasetti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFelice Lattuada Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAnchise Brizzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIgnazio Ferronetti Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCines Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1932 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0023315 FilmAffinity: 989986 Letterboxd: palio TMDB.org: 161023 Modifica el valor a Wikidata

Palio és una pel·lícula italiana dirigida per Alessandro Blasetti el 1932 ambientada durant el Palio de Siena. A més d'alguns plans destacats del camp sienès i de la vida dels butteri, la pel·lícula destaca pel seu debut com a protagonista de l'actor Guido Celano, en la part del genet Zarre, juntament amb l'actriu Leda Gloria, també en la seva primera part important (la contradaiola Fiora).[1]

A la banda sonora de la pel·lícula hi ha la cançó Oh!... fa la donna, escrita per Herbert Jonas i Ennio Neri, i interpretada per Anacleto Rossi amb Los Hidalgos.[2]

Argument

[modifica]

El genet de la Lupa Zarre està enamorat d'una contradaiola, Fiora. Gelós després de veure-la cortejada pel Capitano de la Civetta, marxa a un cafè-concert. Aquí s'enamora de la cantant, Liliana, que després d'haver fet un acord amb el genet della Civetta, "Bachicche", acostuma a fer-li un parany a Zarre; visitant-la el vespre abans del Palio, després d'haver trencat la relació amb la Fiora, és víctima d'una emboscada i els cops rebuts sembla que li impedeixen poder participar a la cursa. Però l'endemà al vespre, escoltant el so de Sunto, la campana de la Torre del Mangia, Zarre corre cap a la Piazza del Campo i, tot i que malferit, corre cap a la Lupa guanyant el Palio. A l'alegria de la victòria se sumarà la d'haver tornat a trobar la Fiora.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Web de la pel·lícula
  2. Palio a Rivista Il Cinematografo

Bibliografia

[modifica]
  • Paola Micheli. Un Palio per il cinematografo. Edizioni Il Leccio, Siena, 1997. ISBN 9788886507226
  • Bondanella, Peter. A History of Italian Cinema. Bloomsbury Publishing, 2009.

Enllaços externs

[modifica]