Pavia
Tipus | municipi d'Itàlia | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||||||
| |||||||||
País | Itàlia | ||||||||
Regió | Llombardia | ||||||||
Província | província de Pavia | ||||||||
Capital de | província de Pavia (1859–) | ||||||||
Població humana | |||||||||
Població | 70.636 (2023) (1.116,95 hab./km²) | ||||||||
Geografia | |||||||||
Superfície | 63,24 km² | ||||||||
Banyat per | Ticino | ||||||||
Altitud | 77 m | ||||||||
Limita amb | |||||||||
Dades històriques | |||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
Patrocini | Syrus of Pavia (en) | ||||||||
Identificador descriptiu | |||||||||
Codi postal | 27100 | ||||||||
Fus horari | |||||||||
Prefix telefònic | 0382 | ||||||||
Identificador ISTAT | 018110 | ||||||||
Codi del cadastre d'Itàlia | G388 | ||||||||
Altres | |||||||||
Agermanament amb | |||||||||
Lloc web | comune.pv.it |
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, [paˈvia]) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà. És la capital de la província homònima (provincia di Pavia en italià). El 2022, tenia 71.159 habitants[1] El riu Ticino creua la ciutat abans de confluir amb el riu Po.
Pavia és la capital d'una província fèrtil que conforma part de la plana padana o Vall del Po, i se centra essencialment en la viticultura i la producció d'arròs, cereals i productes lactis. És considerada la «capital de l'arròs» italiana, atès que la seva província els arrossars ocupen unes 90.000 hectàrees.[2] Les indústries estan principalment ubicades als afores de la ciutat.
A Pavia es troba una de les universitats europees més antigues. La Universitat de Pavia, establerta el 1361 com a Studium Generale, tenia el precedent d'una escola de retòrica per a notaris i jutges, que havia estat fundada l'any 825, i és membre fundador del Grup Coïmbra, una xarxa universitària de la qual formen part, entre d'altres, les universitats més antigues d'Europa.[3]
Pavia era coneguda com «la ciutat de les 100 torres», per les nombroses torres de guaita medievals afegides a les cases o palauets de famílies nobles o benestants i que competien en alçada (moltes assolint els 50 o 60 metres) i servien com a símbol de la riquesa i el poder del propietari. Amb el pas del temps, moltes van ser enderrocades i d'altres van ser rebaixades en altura i integrades a altres edificis, Únicament se'n conserven sis íntegres: la torre de Belcreda, de 51,60 m d'alçada i la de Sant Dalmaci, d'uns 41 m d'alçada.[4] La caiguda el 1989 de la Torre Cívica de Pavia (del segle xi) va motivar la recollida dels fons necessaris perquè a la Torre de Pisa no li passés el mateix.
Un dels monuments més famosos de Pavia es troba fora de la ciutat, a uns 8 quilòmetres; és la Cartoixa de Pavia, de la qual Gian Galeàs Visconti va posar la primera pedra el 27 d'agost de 1396 per complir el desig de la seva esposa i amb la intenció de fer-ne un mausoleu familiar.[4] Altres monuments són els edificis antics de la universitat, alguns palaus i una sèrie de belles esglésies, principalment romàniques, però també hi és present l'estil gòtic i el renaixentista, etc., a més de la reconstrucció del pont cobert del segle xiv, destruït durant la Segona Guerra Mundial.
Curiositat
[modifica]En dialecte pavès, el nom de la ciutat es pronuncia exactament com en català. En pavès: AFI: /Pə'viə/.
Fills il·lustres
[modifica]- Caterina Alessandra (1570-1622) compositora musical i monja.
- Giacomo Rho (1592-1638) jesuïta, matemàtic, missioner a la Xina.
- Felice Casorati (1835-1890), matemàtic
- Luigi Cremona (1830-1903), matemàtic i polític
- Guido Farina (1903-1999), compositor musical.
- Gaetano Fraschini (1816-1887), cantant d'òpera (tenor).
- Angelo Bovio (1824-1909), arpista i compositor.
- Luigi Brusotti (1877-1959), matemàtic.
Ciutats agermanades
[modifica]- Vílnius, Lituània
- Hildesheim, Alemanya
- Besançon, França
- Hermel, Líban
- Zàkinthos, Grècia
Referències
[modifica]- ↑ «Comuni della Provincia di Pavia per popolazione» (en italià). Tuttitalia. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ Redi i Monti, 2013, p. 37.
- ↑ Redi i Monti, 2013, p. 139.
- ↑ 4,0 4,1 Zaldini, Mara. Guida pratica di Pavia e Certosa (en italià). Pavia: Assessorato al Turismo - Provincia di Pavia [Consulta: 13 agost 2022].
Bibliografia
[modifica]Redi, Carlo Alberto; Monti, Manuela. Pavia a spasso nella città della scienza. Guida cientifica alla città di Pavia (en italià). Como-Pavia: Ibis, 2013. ISBN 978-88-7164-429-5 [Consulta: 13 agost 2022].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Web oficial de la ciutat Arxivat 2009-08-19 a Wayback Machine. (italià)