Paul de Man

Paul de Man

Biografia
Naixement	6 desembre 1919 Anvers (Bèlgica)
Mort	21 desembre 1983 (64 anys) New Haven (Connecticut)
Causa de mort	càncer
Formació	Universitat Harvard Universitat Lliure de Brussel·les
Activitat
Ocupació	filòsof, crític literari, professor d'universitat, periodista
Ocupador	Universitat Johns Hopkins Universitat Cornell Universitat de Zúric Universitat Yale
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Desconstrucció
Influències	Jacques Derrida
Premis
(1981)  Beca Guggenheim (1970)  Beca Guggenheim  Sterling Professor

Paul de Man (Anvers, Bèlgica, 6 de desembre de 1919 - New Haven, Estats Units, 21 de desembre de 1983) va ser un important crític literari belga. Era el nebot de l'influent polític socialista i col·laboracionista belga Hendrik de Man (1885-1953).^[1]

Va desenvolupar la seva activitat com a professor als Estats Units. Va renovar la crítica textual a diverses universitats i va recolzar activament Jacques Derrida en la seva trajectòria americana. De jove va escriure en diaris belgues. Va emigrar i va ensenyar al Bard College. Es va doctorar a més en Filosofia a la Universitat Harvard a finals dels anys 1950. Va ensenyar a la Universitat Cornell, a la Universitat Johns Hopkins, i a la Universitat de Zúric, abans d'acabar finalment com a professor de la Universitat Yale, on va ser considerat membre de l'anomenada "escola deconstructiva de Yale". Va ser una figura molt coneguda en els mitjans universitaris dels EUA. A Baltimore i també en el seu últim treball de Yale va convidar Jacques Derrida i va aconseguir que aquest tingués ressonància la seva reflexió en llengua anglesa als anys setanta del segle passat.

A finals dels anys 1980, va arribar la revelació pòstuma que De Man havia havia escrit articles antisemites al diari belga Le Soir,^[2] que durant la guerra va ser ocupat i transformat en eina de propaganda pels nazis i al diari de propaganda en neerlandès Het Vlaamsche Land.^[3]

• Allegories of Reading: Figural Language in Rousseau, Nietzsche, Rilke, and Proust, 1979. ISBN 0-300-02845-8. 

Alegorías de la lectura (en castellà, traduït de l'anglès). Barcelona: Lumen, 1990. ISBN 978-84-264-2359-7. 

• Blindness and Insight: Essays in the Rhetoric of Contemporary Criticism, 1983. ISBN 0-8166-1135-1. 

Visión y ceguera (en castellà, traduït de l'anglès), 1991. ISBN 0-8477-3614-8. 

• The Rhetoric of Romanticism, 1984. ISBN 0-231-05527-7. 

Retórica del Romanticismo (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Akal. 

• The Resistance to Theory, 1986. ISBN 0-8166-1294-3. 

La resistencia a la teoría (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Machado, 1990. ISBN 978-84-7774-704-8. 

• Wartime Journalism, 1934–1943. ISBN 0-8032-1684-X.  Escrits polèmics a la premsa belga.
• Critical Writings: 1953-1978, 1989. ISBN 0-8166-1695-7. 

Ensayos críticos: 1953-1978 (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Machado, 1996. ISBN 978-84-7774-721-5. 

• Romanticism and Contemporary Criticism: The Gauss Seminar and Other Papers, 1993. ISBN 0-8166-1695-7. 
• ed. Andrzej Warminski. Aesthetic Ideology, 1996. ISBN 0-8166-2204-3. 

• Donogue, Dennis «The Strange Case of Paul de Man» (en anglès). The New York Review of Books, 29-06-1989.
• Dotzauer, Gregor «Größenwahnsinn und Methode» (en alemany). Der Tagesspiegel, 31-03-2014. «War er ein Krimineller oder schlicht ein Hasardeur? Über die abenteuerliche Vergangenheit des Literaturwissenschaftlers Paul de Man. (Era un criminal o només un jugador? Sobre el passat aventurós del filòleg Paul de Man»