[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Paul Revere

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaul Revere

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1735 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 1818 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGranary Burying Ground (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPaul Revere House (en) Tradueix (1770–1800) Modifica el valor a Wikidata
FormacióWestford Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióargenter, emprenedor, Minutemen (en) Tradueix, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'Independència dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRachel Walker
Sarah Orne Modifica el valor a Wikidata
FillsPaul Revere, Jr.
 () Paul Revere
Joseph Warren Revere
 () Paul RevereRachel Walker Modifica el valor a Wikidata
ParesApollos Rivoire Modifica el valor a Wikidata  i Deborah Hitchbourn Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih,
The Nuttall Encyclopædia >>>:Revere, Paul
Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 1778390 Find a Grave: 865 Modifica els identificadors a Wikidata
Paul Revere

Paul Revere (Boston, Estats Units; 1 de gener de 1735ídem; 10 de maig de 1818) va ser un orfebre nord-americà, destacat per oficiar de missatger durant les batalles de Lexington i Concord.

Revere és recordat com un dels patriotes de la guerra d'independència dels Estats Units, i les seves "recorregudes nocturnes" són considerades un símbol de patriotisme. A més de ser missatger de batalla, va col·laborar en l'organització de la xarxa d'intel·ligència establerta a Boston per controlar els moviments de les forces britàniques. És considerat per alguns historiadors com el prototip d'un nord-americà industrial, per haver reconegut el potencial dels productes derivats del metall per a la producció en massa.