Pícea de Sèrbia
Picea omorika  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 30313 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Picea |
| Espècie | Picea omorika Purk., 1877 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pinus omorika |
La pícea de Sèrbia (Picea omorika)[1] (en serbi: панчићева оморика, pančićeva omorika) és una espècie de conífera de la família Pinaceae. És un endemisme de la vall del riu Drina a l'oest de Sèrbia i l'est de Bòsnia i Hercegovina prop de Višegrad. Ocupa una àrea total de només 60 ha, entre els 800 i els 1.600 m d'altitud.
Aquesta pícea va ser descoberta prop de la vila de Zaovine en la muntanya Tara el 1875, i va rebre el nom per part del botànic serbi Josif Pančić;[2][3][4] L'epítet omorika és el nom serbi per a designar aquest arbre.
Característiques
[modifica]
Arbre de fulla persistent que arriba a fer de 20 a 35 m d'alt, de vegades 40 m. Les fulles són aciculars de 10 a 20 mm de llarg, aplanades en secció transversal, blau blanquinós a sota.[2][3][4]
Cultiu i usos
[modifica]És de gran importància en jardineria com a arbre ornamental, pot créixer en un marge ampli de sòls fins i tot en els alcalins o els àcids. També es planta per a obtenir fusta i paper.[2][3]
Abans de l'edat de gel del Plistocè aquesta Pícea ocupava una àrea molt més extensa ocupant gran part d'Europa.[2]
Referències i enllaços externs
[modifica]- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 8 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X
- ↑ 4,0 4,1 Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9
