Pàredre
Un pàredre[1] o paredre (en grec antic: πάρεδρος, pàredros, llatí: părĕdros[2]) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple. Es tracta d'un terme que prové del grec i que significa, literalment, 'que està assegut al costat'.[3][4]
En la mitologia egípcia, s'anomenaven pàredres unes divinitats que eren acollides en temples d'altres divinitats. No obstant això, l'ús general tendeix a anomenar pàredre o pàredra el consort d'una deïtat que pot ser d'igual rang o complementària a aquesta. En els temples egipcis, succeïa moltes vegades que una divinitat principal donava acollida en el seu temple a altres divinitats, que formaven la seva cort i rebien el culte dels fidels, malgrat que la seva presència no implicava cap idea de sistema.
Pàredres egipcians
[modifica]Les relacions més conegudes entre els diferents déus egipcis propis de les diferents cosmogonies són:
- Shu/Tefnut, pares de Geb/Nut, els quals van engendrar Osiris/Isis i Seth/Neftis (en la cosmogonia heliopolitana).
- Nun/Nunet, Heh/Hehet, Kek/Keket, Amon/Amemet (en la cosmogonia hermopolitana).
I les relacions locals:
- Amon/Mut (en la tríada de Tebes).
- Ptah/Sekhmet (en la tríada de Memfis).
- Menthu/Raettaui (en la tríada de Medamud).
Altres exemples de pàredres
[modifica]
- Atis és el pàredre de Cíbele, com Juno de Júpiter.
- Sarasvatí és la pàredra de Brahma.
- Kali, Durga, Pàrvati són les pàredres de Shiva, els seus xactis.
- Samantabhadra i Samantabhadri són els dos aspectes de la natura de Buda, la compassió i la saviesa.
- Tanit és la pàredra de Ba'al Hammon, o Saturn africà.[5]
- Antu o Antum és la pàredra d'An, el déu principal del panteó sumeri.
- Vanth és la pàredra del daemon psicopomp etrusc Charun.
- Borvo i Damona, déus de les aigües termals en la mitologia celta.
- Njörðr i Hertha, déu i dea de la gran família dels Vanir en la mitologia nòrdica, i són germà i germana.
- Freyr i Freyja, fill i filla de la parella anterior.
- Aixerà i YHWH en l'estela de Kuntillet Ajrud.
Pàredres en la política
[modifica]Traduït com a «assessor»,[3] en l'antiga cultura grega representava la funció d'ajudant en una institució política:[6]
- A Atenes, entre el segle v aC i el segle iv aC, van ser nomenats arconts epònims i arconts basileus suplents. La seva posició era de caràcter oficial, ja que estaven subjectes a la docimàsia. Cada un dels deu interventors (eúthynoi) de la Bulé que hi havia al segle iv aC tenia dos assessors; el treball començava després que fossin presentades les denúncies. A partir del 418/417 aC, eren 10 els assessors dels hel·lenotamis (tresorers pagats per l'erari públic.[7]
- A Esparta, van ser els èfors els pàredres dels reis per als assumptes legals.[7]
- En l'Egipte hel·lenístic, els pàredres actuaven com a consellers consultius de cada un dels jutges, com a membres dels tribunals. Van existir entre el segle i aC i el segle iii.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Vegeu els criteris d'adaptació del grec al català.
- ↑ «paredros - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Diccionari etimològic. (anglès)
- ↑ Redondo Sánchez, 2011, p. 54.
- ↑ Guerrero Ayuso, 1985.
- ↑ Kapparis, 1999, p. 322.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Kapparis, 1998, p. 383–393.
Bibliografia
[modifica]- Guerrero Ayuso, Víctor M. Indigenisme i colonització púnica a Mallorca. Ajuntament de Ses Salines, 1985. ISBN 978-8-460-03776-7.
- Harding, Phillip. From the end of the Peloponnesian War to the battle of Ipsus (en anglès). Cambridge University Press, 1985, p. 181. ISBN 978-0-521-29949-7.
- Kapparis, K. A.. Assessors of magistrates (Paredroi) in Classical Athens (en anglès). 47(4), 1998. issn 0018-2311
- Kapparis, K. A.. Against Neaira: D. 59 (en anglès). Ed. Walter de Gruyter, 1999. ISBN 978-3-110-16390-X.
- Redondo Sánchez, Jordi. Introducció a la religió i la mitologia gregues. Universitat de València, 2011. ISBN 978-8-437-08688-0.
- Toorn, K. van der. The image and the book: iconic cults, aniconism, and the rise of book religion in Israel and the ancient Near East (en anglès). Peeters Publishers, 1997, p. 151. ISBN 978-9-068-31983-3.