[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Sinoïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSinoïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSi₂N₂O
Epònimcomposició química, silici, oxigen i nitrogen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMeteorit Jajh deh Kot Lalu, Sindh, Pakistan
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.DB.10
Nickel-Strunz 9a ed.1.DB.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.3.9.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,84Å; b = 5,47Å; c = 4,83Å;
Colorincolor
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,740 nβ = 1,855 nγ = 1,855
Birefringènciaδ = 0,115
Dispersió òpticar > v moderada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1964
SímbolSno Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sinoïta és un mineral de la classe dels elements natius. El seu nom reflecteix la seva composició de silici (Si), nitrogen (N) i oxigen (O).[1]

Classificació

[modifica]

La sinoïta es troba classificada en el grup 1.DB.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; D per a Carburs i nitrurs no metàl·lics i B per a Nitrurs no metàl·lics; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.9.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi-metalls i no metalls; 9 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Estructura cristal·lina de la sinoïta. Àtoms: vermell-O, blau-N, gris-Si[2]

Característiques

[modifica]

La sinoïta és un mineral de fórmula química Si₂N₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És incolor i la seva lluïsor és vítria.[1]

Formació i jaciments

[modifica]

S'ha descrit en Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sinonite (anglès)
  2. Ohashi, Masayoshi; etal «Solid Solubility of Aluminum in O'-SiAlON». J. Am. Ceram. Soc., 76, 8, 1993, pàg. 2112–2114. DOI: 10.1111/j.1151-2916.1993.tb08343.x.

Bibliografia

[modifica]
  • Andersen, C.A., Keil, K., and Mason, B. (1964) Sinoite oxynitride: A meteoritic mineral. Science: 146: 256-257.
  • Idrestedt, I. and Brosset, C. (1964) Structure of Si₂N₂O. Acta Chemica Scandinavica: 18: 1879-1886.
  • Brosset, C. and Idrestedt I. (1964) Structure of silicon oxynitride, Si2N2O. Nature: 201: 1211.
  • American Mineralogist (1965): 50: 521.
  • Keil, K. and Andersen, C.A. (1965a) Occurrences of sinoite, Si₂N₂O, in meteorites. Nature: 207: 745.
  • Keil, K. and Andersen, C.A. (1965b) Electron microprobe study of the Jajh deh Kot enstatite chondrite. Geochimica et Cosmochimica Acta: 29: 621-632.
  • Srinivasa, S.R., Cratz, L., Jorgensen, J.D., Worlton, T.G., Beyerlein, R.A., and Billy, M. (1977) High-pressure neutron diffraction study of Si₂N₂O. Journal of Applied Crystallography: 10: 167-171.
  • Khodakovsky, I.L. and Petaev, M.I. (1981) Thermodinamicheskie svoict va I usloviya obrazovaniya osbornita, sinoita i karlsbergita v meteoritakh. Geokhimiya: 3: 329-340.
  • Mirgorodsky, A.P., Baraton, M.I., and Quintard, P. (1989) Lattice dynamics of silicon oxynitride, Si₂N₂O: vibrational spectrum, elastic and piezoelectric properties. Journal of Physics: Condensed Matter: 1: 10053-10066.
  • Sjberg, J., Helgesson, G., and Idrestedt, I. (1991) Refinement of the structure of Si₂N₂O. Acta Crystallographica: C 47: 2438-2441.
  • Li, Y.L., Zheng, F., Liang, Y., Ma, X.F., Cui, S.J., and Ishigaki, T. (2001) Reaction and formation of crystalline silicon oxynitride in Si-O-N systems under solid high pressure. Journal of American Ceramic Society: 84: 875-877.
  • Kroll, P. and Milko, M. (2003) Theoretical investigation of the solid state reaction of silicon nitride and silicon dioxide forming silicon oxynitride (SiN₂O) under pressure. Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie: 629: 1737-1750.
  • Sekine, T., He, H., Kobayashi, T., and Shibata, K. (2006) Sinoite (Si₂N₂O) shocked at pressures of 28 to 64 GPa. American Mineralogist: 91: 463-466.