Sexe casual

El sexe casual,^[2] sexe ocasional o sexe esporàdic és tot acte sexual practicat amb freqüència irregular, sense compromís i desemmarcat de l'amor romàntic.^[3][4]

Aquest terme paraigua engloba pràctiques com el cruising,^[5] el sexe d'una nit,^[6] el sexe anònim,^[7] l'activitat en cambres fosques i en saunes gais.^[8] Alguns també en consideren la prostitució.^[9] Malgrat que l'intercanvi de parelles és percebut com a sexe casual, els que en prenen part sovint fan palesa responsabilitat afectiva i formen lligams que van més enllà del pla sexual amb els coparticipants.^[10] Se sol diferenciar de la promiscuïtat: la mena de sexe que es porta a terme no n'implica l'excés.^[9]

Aquest tipus de trobada presenta un gran desavantatge: fa augmentar el risc de contraure infeccions de transmissió sexual.^[11] És per això que es recomana de tenir especial cura a l'hora de practicar aquest tipus de trobades reforçant la seguretat sexual mitjançant tècniques com l'ús d'un preservatiu o d'un dic dental. Hom també prescriu revisions mèdiques periòdiques, comunicació efectiva amb el company sexual i la vaccinació adient contra les malalties de transmissió sexual vaccinables, com ara el virus del papil·loma, l'hepatitis A i l'hepatitis B.^[12]

Per a efectuar sexe ocasional hom contacta interessats per mitjà d'aplicacions mòbils. Les més populars són Tinder, que se centra en l'aparellament, i Grindr, d'hòmens que tenen sexe amb hòmens i que va inspirar l'abans esmentada.^[13][14]

El sexe casual pot ser exercit per persones de qualsevol gènere, edat i orientació sexual, tot i que històricament ha estat vinculat als hòmens i mal vist en les dones.^[15]

Segons la divulgadora LalalaLetMeExplain, les dones que tenen sexe amb hòmens tendeixen a ser més reticents al sexe casual perquè agreuja els problemes del sexe compromès que els concerneixen.^[6] Per exemple, les dones experimenten l'orgasme rarament en comparació amb els hòmens, cosa que un estudi publicat per Springer Nature el 2018 atribueix en gran part al coitocentrisme i el fal·locentrisme, en poques paraules, el focus en el plaer masculí i la deixadesa entorn del femení.^[16]

La parella d'autors d'Allan Pease i Barbara Pease va determinar en l'assaig Per què els homes volen sexe i les dones necessiten amor: La veritat simple i plana (2009) van establir una diferència pel que fa als desigs de cada gènere: per als hòmens no és imperativa una implicació emocional, mentre que per a les dones sí.^[17]

Una enquesta conduïda el 2022 per la Universitat Jaume I va corroborar aquestes dissimilituds, en tant que la immensa majoria de persones insatisfetes amb aquesta modalitat de sexe eren dones.^[18] Estima que «pot anar lligat a la socialització diferencial i als rols de gènere, els quals provoquen una externalització del locus de control en les relacions sexuals i, per tant, una reducció del benestar i la satisfacció».^[19] Amb tot, convé que en tots dos gèneres no contrasta la necessitat de vinculació, sinó en els requisits per a mantenir relacions sexuals i en l'experiència emocional posterior.^[18]