Scaramouche (Dagoll Dagom)
Tipus | obra literària |
---|---|
Compositor | Albert Guinovart |
Lletra de | Joan Lluís Bozzo, David Pintó Codinasaltas i Joan Vives |
Llibretista | Joan Lluís Bozzo |
Basada en | l'obra homònima de Rafael Sabatini |
Premis | Millor musical (Premi de la Crítica) |
Versió | |
Barcelona (2016-17) |
Scaramouche és un musical de Dagoll Dagom, amb llibret de Joan Lluís Bozzo, lletres de Joan Lluís Bozzo i David Pintó i Joan Vives i música d'Albert Guinovart.
Està basat en la novel·la homònima de Rafael Sabatini i en la pel·lícula també homònima de 1952. Al seu desenvolupament inclou elements de la comèdia dels errors i de la commedia dell'arte.
Es va estrenar el 29 de setembre de 2016 i va tancar el 9 d'abril de 2017, amb més de 130.000 espectadors. Hi van assistir 35.000 alumnes en 38 funcions escolars.[1]
Argument
[modifica]L'any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi.
La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.
René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de'llArte i és l'amant de Camila, una jove actriu d'una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l'Echalonne i que és un intel·lectual que s'encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d'Olympia (que és la promesa del Marquès).
Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.
En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s'enfrontarà amb l'aristocràcia donant esperança a tothom.
Repartiment
[modifica]- Scaramouche: Toni Viñals
- Olympia: Ana San Martín
- Camilla: Mireia Mambo
- Marquès de l'Echalonne: Ivan Labanda
- Don Bàrtolo: Jordi Coromina
- Fanny: Clara Moraleda
- Philippe – Brighella: Albert Mora
- Coullardin – Marquès 2: Frank Capdet
- De la Rose: Pitu Manubens
- Madame de Méricourt: Anna Alborch
- Dégeon - Armand - Puccinella: Josep Ferrer
- Benoît - Enamorat: Jan Forrellat
- Monsieur de Babineaux – doble de Scaramouche, René/Louis - Bastian: Eduard Mauri
- Charlotte – Enamorada – Mademoiselle de Lafontaine: Lucía Torres
- Albertine – Madame de Pompignan: Cristina Murillo
- Madelon – Madame Gifflet: Mireia Dolç
- Jeanne – Madame de la Harpe: Neus Pàmies
- Coullardin 2: Marcel Clement
- Neus Pàmies substitueix a Lucía Torres en el paper d'Enamorada.
Premis
[modifica]Any | Premi | Categoria | Resultat | |
---|---|---|---|---|
2017 | Premis de la Crítica[2] | Millor musical | ||
Millor vestuari | Montse Amenós | |||
Millor espai sonor | Roc Mateu |
Referències
[modifica]- ↑ ciatre. «ÚLTIMA FUNCIÓ DE L'ESPECTACLE 'SCARAMOUCHE' DE DAGOLL DAGOM», 27-04-2017. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «'Davant la jubilació' i 'Scaramouche', destacats als Premis de la Crítica». www.elnacional.cat, 27-03-2017.