Sant Vicenç de la Llaguna

Sant Vicenç de la Llaguna
L'església i el seu campanar vist des de l'oest
Dades
Tipus	Església parroquial
Part de	Castell de la Llaguna
Construcció	segle xii
Ús	església
Característiques
Estil arquitectònic	Art romànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Llaguna (Conflent)
42° 31′ 35″ N, 2° 07′ 18″ E / 42.5265°N,2.1217°E / 42.5265; 2.1217
Monument històric inventariat
Data	15 març 2010
Identificador	PA66000019
Activitat
Diòcesi	bisbat de Perpinyà i Elna  (parròquia de la Cerdanya i el Capcir)
Religió	catolicisme

Sant Vicenç de la Llaguna (en francès: Église Saint-Vincent de La Llagonne) és l'Església parroquial romànica del poble de la Llaguna, de la comuna homònima, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

L'església de Sant Vicenç és esmentada ja l'any 942, en l'acta de donació del lloc de la Llaguna feta pel comte Sunifred II de Cerdanya - Besalú al monestir de Sant Miquel de Cuixà: ecclesiam Sancti Vimcentii qui ibidem est.^[1] L'any 950 la donació era confirmada pel papa Agapit II i el 958 pel rei Lotari. Encara hi ha altres butlles papals posteriors que en confirmen la possessió de Cuixà. L'església continuà sota les mans del monestir de Cuixà fins a la fi de l'Antic Règim.

Al costat de l'església hi ha^[2] vestigis del Castell de la Llaguna, del qual es manté sencera una torre circular, anomenada del Capil. L'església fou bastida al segle xii, substituint-ne una d'anterior del 942, a l'antic emplaçament de la Llaguna, situat aproximadament a un quilòmetre a ponent del poble actual, al costat de l'estany que donà nom al lloc. Fou reconstruïda al segle xiii com a conseqüència de la destrucció causada per la guerra entre el comte de Foix i el vescomte de Castellbò.

És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, en el qual l'absis semicircular fou suprimit el 1740, substituït per un paret plana que li confereix una estructura quadrada. Del temple romànic conserva el mur meridional, amb el portal. La nau té un bon aparell de pedra tallada, hi romanen elements de fortificació del castell. A la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls cobert amb una teulada de dos vessants.

Es conserva un retaule barroc del 1743 dedicat a Sant Vicenç,^[3] i elements d'un baldaquí (1200).^[4][5][6]

La peça més destacada és una talla d'un Crist en majestat romànic de gran bellesa i colorit i amb una testa delicada i ben precisa, amb trets de realisme, podria datar, segons Maties Delcor, del segle XII. Fou Rafel Bastardes qui després d’un minuciós estudi, l’atribueix al taller de Ripoll, amb onze més que detalla, explicant que a la creu hi ha una capa de pasta preparatòria de la policromia actualment visible, que fa pensar d’una restauració feta al segle xiii, substituint la creu antiga per l’actual.^[7]

També cal destacar un frontal d'altar de tradició romànica (1300), amb una Maiestas Domini al centre i escenes de la vida i sacrifici del sant, a ambdues bandes. Atribuïda per Ainaud de Lasarte al Mestre de Soriguerola.^{[1] [8][9]} Es va restaurar el 1968.

• Becat, Joan. «78 - La Llaguna». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «La Llaguna». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
• Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa; Adell i Gisbert, Joan-Albert; Bolòs i Masclans, Jordi. «La Llaguna: Sant Vicenç de la Llaguna». A: Vallespir, Capcir. Donasà, Fenolleda i Perapertusés. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum XXV). ISBN 84-412-2514-I. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç de la Llaguna