Sant Esteve (Castellciutat)
Església de Sant Esteve del Pont | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Partida rural | |||
Construcció | XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | la Seu d'Urgell (Alt Urgell) | |||
Localització | Camí de Sant Esteve. La Seu d'Urgell (Alt Urgell) | |||
| ||||
IPA | ||||
Identificador | IPAC: 15781 | |||
Sant Esteve és una partida de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell, situada a la riba esquerra del riu Valira. L'indret havia format part del municipi de Castellciutat fins al 1971 quan va ser annexat al de la Seu.[1]
En destaca la Torre de Solsona, l'església de Sant Esteve del Pont,[2] la Borda de Sant Esteve, la Casa Navarro i una zona industrial. Travessada pel torrent dels Cortals d'oest a est i el camí de Sant Esteve del Pont a la riba del Valira, antic camí ral d'Andorra que havia estat una via romana.[3] També hi ha les Cases Roges.[4] El consell regulador de la IGP Vedella dels Pirineus Catalans es troba a la partida.[5]
Església de Sant Esteve del Pont
[modifica]Caseria i església. L'església romànica en ruïnes en resta l'absis i els murs de migida,[6][7] lloc ja esmentat al segle ix.[8] El 1999 se'n va fer una intervenció arqueològica, coordinada per Josep Farras i Albert Villaro.[9]
L'edifici religiós actualment en total ruïna, era d'una nau amb absis rodó, coberta amb volta de canó esfondrada i finestra de doble esqueixada a l'absis.[10][6]
Casa Navarro
[modifica]- Sant Esteve, 5. És una finca de la partida de Sant Esteve qualificada de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader i anterior a l'any 1956.[11]
Està formada per dos edificis, el primer destinat a habitatge, en desús, i el segon és un antic paller reformat actualment destinat a habitatge. L'habitatge en desús data del 1930 i el paller del 1988. Ambdós són construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i l'habitatge amb forjats de bigues i empostat de fusta i el paller amb forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[12]
Nom | Coordenades | Raons per la preservació |
---|---|---|
Casa Navarro | 42° 21′ 47″ N, 1° 27′ 07″ E / 42.362931°N,1.451941°E | històriques |
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Esteve (Castellciutat)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rutas a pie Calvinyà». Càmping Gran Sol. [Consulta: 18 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ruta Calvinyà». Parc del Segre. [Consulta: 18 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Sant Esteve (Castellciutat)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carne de ternera de los Pirineos Catalanes». Viarural.com. Arxivat de l'original el 2012-07-12. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ 6,0 6,1 «Fotos relacionades amb el document: la Seu d'Urgell 159 imatges trobades». GGCC. L'Enciclopèdia. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ Buron, Vicenç. Esglésies romàniques catalanes: guia. Artestudi, 1977 (Vòlum 1 Col·lecció de materials).
- ↑ Corts i Blay, Ramon; Galtés i Pujol, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Volum 1. 1998: Generalitat de Catalunya. ISBN 8439346131.
- ↑ «Excavacions arqueologiques a Sant Esteve del Pont». Vilaweb, 28-09-1999. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ «Església de Sant Esteve del Pont». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2012].
- ↑ «Edicte de 21 de setembre de 2011, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi de la Seu d'Urgell.». DOGC 6004. Generalitat de Catalunya, 14-11-2011. [Consulta: 16 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Partida Sant Esteve, pàg. 1-6.
Bibliografia
[modifica]- «Pla Especial del Catalàleg de masies i cases rurals de la Seu d'Urgell: Partida Sant Esteve». Ajuntament de la Seu d'Urgell, 2011. [Consulta: 18 maig 2012].[Enllaç no actiu]