Sanderita
 Sanderita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MgSO₄·2H₂O |
| Epònim | Bruno Sander |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.07 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.01 |
| Heys | 25.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,8932(1) Å; b = 8,4881(1) Å; c = 12,4402(2) Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Densitat | 2,21 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1952 |
| Símbol | Sdr |
| Referències | [1] |
La sanderita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Hermann Max Bruno Sander (1884-1979), petròleg estructural especialitzat en la geologia dels Alps Centrals, professor de mineralogia al'Institut Geològic Austríac, a Viena.
Característiques
[modifica]La sanderita és un sulfat de fórmula química MgSO₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sanderita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta als treballs de potassa de Niedersachsen, a la localitat de Wathlingen, a la Baixa Saxònia (Alemanya). També ha estat descrita en altres tres indrets: Calingasta, a San Juan (Argentina); al volcà Mutnovsky, a l'óblast de Kamtxatka (Rússia), i a les muntanyes de Colúmbia (Columbia Hills), en concret al Cràter Gússev, a l'Aeolis quadrangle, al planeta Mart.
Referències
[modifica]