Àdhuc comptant amb vestigis anteriors, l'entrada de San Martín de Valdeiglesias en la història comença en el segle xiii, quan es va formar un petit llogaret al voltant d'una ermita sota l'advocació de Sant Martí de Tours. Tot això, d'acord amb els interessos del monestir de Santa María de Valdeiglesias (Pelayos de la Presa), que fou el veritable impulsor i aglutinador de la colonització de tots els monjos li van donar el títol de vila, amb fur i privilegis.
En 1430 es va produir una revolta camperola contra els monjos, el que va ser aprofitat per Álvaro de Luna y Jarana, privat de Joan II i Conestable de Castella, per a finalment posar San Martín de Valdeiglesias sota el seu senyoriu (1434), amb el que es van ampliar les propietats que ja posseïa a la comarca (Escalona o Cadalso). El seu castell de la Coracera és del segle xv, sent una mica posterior al moment de possessió de San Martín de Valdeiglesias per part d'Álvaro de Luna. La seva denominació prové d'un dels seus propietaris, Juan Antonio Corcuera. Va ser una errata en un fulletó publicitari dels anys setanta la qual va donar origen a la seva actual denominació.
