[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Sabirni centar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSabirni centar
Fitxa
DireccióGoran Marković Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAleksandar Stojanović Modifica el valor a Wikidata
GuióDušan Kovačević i Goran Marković Modifica el valor a Wikidata
MúsicaZoran Simjanović Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTomislav Pinter Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenIugoslàvia i República Federal Socialista de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalserbocroat Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIugoslàvia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0122234 FilmAffinity: 310380 Letterboxd: meeting-place Allmovie: v226830 TCM: 505597 TMDB.org: 196892 Modifica el valor a Wikidata

Sabirni centar (en serbocroat punt de trobada) és una pel·lícula fantàstica de comèdia dramàtica iugoslava del 1989 dirigida per Goran Marković i protagonitzada per Rade Marković, Bogdan Diklić, Dragan Nikolić, Mirjana Karanović i Anica Dobra. Es basa en l'obra homònima de Dušan Kovačević.[1][2]

Argument

[modifica]

Un equip d'arqueologia, excavant en un poble remot i dirigit per un ancià professor, descobreix un antic artefacte romà, una làpida que porta algunes inscripcions misterioses. Després d'adonar-se que han topat amb alguna cosa preciós, el professor pateix un atac de cor. Aparentment mort per a la gent que l'envolta, es troba en una mena d'estat de més enllà i s'adona que la pedra va marcar un pas a l'inframón clàssic, així que comença a barrejar-se amb els antics esperits dels morts. Els propis esperits semblen tan ximples i mesquins com els pagesos del poble que hi ha a sobre d'ells, i en el seu desig de veure què va passar amb els seus descendents, es troben sorpresos pel món modern dels vius.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Algunes escenes foren' rodades a Gamzigrad, i alguns actors van anar a Tunísia on van filmar escenes del desert i les ruïnes d'una ciutat romana Dougga. Les catacumbes de Laberint es fan en un estudi de Košutnjak.

Premis

[modifica]

Al Festival de Cinema de Pula de 1989 (la versió iugoslava dels Premis Oscar), la pel·lícula va guanyar els premis Big Golden Arena a la millor pel·lícula, Millor guió (Dušan Kovačević) i Millor actriu secundària (Radmila Živković).

A la X edició de la Mostra de València va compartir la Palmera d'Or amb Sis de Zülfü Livaneli.[3][4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]