[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Sauvignon blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Varietats viníferesSauvignon blanc
Modifica el valor a Wikidata
Color de la pellblanc Modifica el valor a Wikidata
OrigenFrança Modifica el valor a Wikidata
Número VIVC10790 Modifica el valor a Wikidata

El sauvignon blanc és una varietat de cep blanca. El raïm de cep sauvignon blanc és menut, cilíndric i de maduració primerenca. El gra és mitjà, rodó i de color groc verdós. La pellofa és gruixuda. La polpa és consistent, dolça i aromàtica. El cep és conreat tradicionalment a la regió francesa de la Vall del Loira, i és resistent al fred.[1]

El vi varietal de sauvignon blanc és d'una bona acidesa fruital, de complexitat aromàtica herbàcia i alt contingut alcohòlic. S'utilitza també, en cupatge amb altres varietats, per produir un vi dolç natural.

També s'anomena simplement sauvignon, encara que existeix una varietat de sauvigon gris, i és l'origen del cabernet sauvignon. És una varietat originària de les regions franceses de la vall del Loira i de Bordeus. El seu cultiu s'ha estès a Califòrnia, Nova Zelanda, Sud-amèrica i Sud-àfrica. A Catalunya s'utilitza com a varietat millorant en els cupatges de vi blanc. És una varietat autoritzada a les DO Alella, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre,[2] DO Penedès[3] i DO Tarragona, i també a la DO Utiel-Requena i DOC Alguer.

Història

[modifica]

El raïm Sauvignon blanc té els seus orígens a l'oest de França a les regions de la vall del Loira i Bordeus. Les investigacions en curs suggereixen que es pot haver originat a partir de la varietat Savagnin, un raïm blanc que es cultiva a la vinya del Jura, principalment a la regió francesa del Jura, on es converteix també en els famosos vi jaune i vi de pases.

També s'ha relacionat amb la família Carmenere. En algun moment del segle xviii, la vinya es va maridar amb Cabernet Franc per cultivar la vinya Cabernet Sauvignon a Bordeus.[4]Al segle xix, les plantacions a Bordeus es van intercalar sovint amb Sauvignon vert (a Xile, conegut com a Sauvignonasse) fins a arribar a la mutació rosa Sauvignon blanc i Sauvignon gris.[5] Abans de l'epidèmia de fil·loxera, la plaga d'insectes que va devastar les vinyes franceses al segle xix, aquests esqueixos intercalats eren transportats a Xile, on les mescles de camp encara són habituals avui dia. Malgrat la similitud dels noms, el Sauvignon blanc no té cap relació coneguda amb la mutació Sauvignon rosé que es troba a la Vall del Loira de França.[6]

Els primers esqueixos de Sauvignon blanc van ser portats a Califòrnia per Charles Wetmore, fundador de Cresta Blanca Winery, a la dècada de 1880.[7] Aquests esqueixos provenien de les vinyes Sauternes de Château d'Yquem. Les plantacions es van produir bé a la vall de Livermore. Finalment, el vi va adquirir l'àlies de "Fumé Blanc" a Califòrnia per la promoció de Robert Mondavi el 1968. El raïm es va introduir per primera vegada a Nova Zelanda als anys 70 com a plantació experimental que es barrejava amb Müller-Thurgau.[8]

Referències

[modifica]
  1. «sauvignon blanc [sauvignon: fr]». Terminologia de Vitivincultura - Termcat. [Consulta: 10 desembre 2022].
  2. «Sauvignon Blanc». D.O.Costers del Segre. Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 17 març 2014].
  3. «Sauvignon Blanc». D.O.Penedès. Arxivat de l'original el 2015-04-16. [Consulta: 17 març 2014].
  4. Crosby, Ellen. The Sauvignon Secret: A Wine Country Mystery (en anglès). Simon and Schuster, 2012-07-31, p. 343. ISBN 978-1-4516-6940-4. 
  5. Robinson, Jancis; Harding, Julia. The Oxford Companion to Wine (en anglès). Oxford University Press, 2015-09-17, p. 172. ISBN 978-0-19-101607-3. 
  6. Clarke, Oz. Oz Clarke's encyclopedia of grapes. New York : Harcourt, 2001, p. 221. ISBN 978-0-15-100714-1. 
  7. Sullivan, Charles L. A Companion to California Wine: An Encyclopedia of Wine and Winemaking from the Mission Period to the Present (en anglès). University of California Press, 1998-10-01, p. 317. ISBN 978-0-520-92087-3. 
  8. Clarke, Oz. Oz Clarke's encyclopedia of grapes. New York : Harcourt, 2001, p. 225. ISBN 978-0-15-100714-1.