Nimfeals
Nymphaeales  | |
|---|---|
 Victoria amazonica | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Nymphaeales Bercht. i J.Presl, 1820 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Hydropeltidales Barclayales Euryalales
|
| Exautor | Salisb. |
Les nimfeals (Nymphaeales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les angiospermes basals i s'hi inclouen tres famílies[1][2] amb unes 110 espècies agrupades en 8 gèneres. Són entre les angiospermes més antigues, se n'han trobat fòssils de fins al Cretaci inferior. La seva distribució és cosmopolita.[3]
Descripció
[modifica]Són plantes aquàtiques, segons les espècies les fulles i les flors poden surar sobre l'aigua, estar submergides o restar fora de l'aigua. Les fulles es disposen generalment en espiral, el fruit madura sota l'aigua, fins i tot en els casos d'espècies amb flors aèries, i les llavors són operculades i la dispersió és fa per hidrocòria.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849). [5]
Famílies
[modifica]A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les nimfeals hi ha les tres famílies següents:[1]
Filogènia
[modifica]Aquest cladograma es basa en l'APG IV, mostra la situació basal de les nimfeals:[6][7]
| angiosperms |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història taxonòmica
[modifica]Sistema APG
[modifica]La primera versió del sistema de classificació APG (1998) no va reconèixer l'ordre de les nimfeals, va deixar les famílies de les Nymphaeaceae, que incloia Cabombaceae, sense adscripció a cap ordre.[8] A la segona versió, APG II (2003) es va mantenir la mateixa situació.[9] La tercera versió, APG III (2009), va reconèixer l'ordre de les nimfeals format per 3 famílies, Nymphaeaceae, Cabombaceae que es va separar de l'anterior, i Hydatellaceae, que abans era a les poals.[10] A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les nimfeals.[11]
Altres sistemes
[modifica]Cronquist
[modifica]El sistema Cronquist de 1981 reconeixia aquest ordre però amb una cinrcumscripció de cinc famílies:[12]
- Barclayaceae
- Cabombaceae
- Ceratophyllaceae
- Nelumbonaceae
- Nymphaeaceae
Takhtajan
[modifica]Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les nimfeals contenia tres famílies, i era dins del superordre Nymphaeanae que formava part de la subclasse Nymphaeidae:[13]
- Nupharaceae
- Nymphaeaceae
- Barclayaceae
Usos
[modifica]Algunes espècies de la família de les nimfeàcies tenen rizomes i llavors comestibles.[14] Altres, especialment dins els gèneres Nuphar, Nymphaea i Victoria tenen usos com a ornamentals per les seves fulles i flors.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Byng et alii., 2016, p. 14.
- ↑ Shen et alii, 2023, p. 2.
- ↑ 3,0 3,1 «NYMPHAEALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Nymphaeales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ «Nymphaeales Salisb. ex Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3,14.
- ↑ Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 538.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 416.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 107.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XIII.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 11.
- ↑ Simpson, 2019, p. 195.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Shen, Zhiguo; Ding, Xin; Cheng, Jianming; Wu, Fangfang; Yin, Hengfu; Wang, Minyan «Phylogenetic studies of magnoliids: Advances and perspectives» (en anglès). Frontiers in Plant Science, 1-2023, pàg. 132-333. DOI: 10.3389/fpls.2022.1100302.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
- Simpson, Michael G. Plant Systematics (en anglès). 3a. ed.. Academic Press, 2019. ISBN 978-0-12-812628-8.