Ndyuka
| Aukan | |
|---|---|
 Ndyuka escrit en alfabet afaka  | |
| Tipus | llengua criolla |
| Ús | |
| Parlants | 34.000 (2011) [1] |
| Parlants nadius | 30.000 |
| Autòcton de | ndjukes |
| Estat | Guaiana Francesa Surinam |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana pidgins i criolls llengua criolla criolls basats en l'anglès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura afaka i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | djk |
| Glottolog | ndyu1242 |
| Linguist List | djk-auk |
| IETF | djk-ndyuka |
Ndyuka ᵊnˈdʒuːkə, també anomenat Aukan, Okanisi, Ndyuka tongo, Aukaans, Businenge Tongo (considerat per alguns com a pejoratiu), Crioll marró oriental, o Nenge és una llengua criolla de Surinam, parlada pels ndyukes. Els parlants són un dels sis pobles cimarrons (antigament anomenats "negres del bosc") a la República de Suriname i un dels pobles cimarrons de la Guaiana Francesa. La majoria dels 25 a 30 mil parlants que viuen a l'interior del país, cobert de selva tropical. A les llistes d'Ethnologue apareixen dues llengües llistades sota el nom de Ndyuka.
Fonologia
[modifica]El ndyuka és basat en un vocabulari anglès, amb influència de llengües africanes en la seva gramàtica i sons. Per exemple, la diferència entre na ("és") i ná ("no és") és to; les paraules poden començar amb les consonants com mb i ng, i alguns oradors utilitzar les consonants kp i gb. (Per a altres parlants ndyuka, aquestes es pronuncien kw i gw, respectivament. Per exemple, la paraula "sortir" és Gwé o gbé, de l'anglès "desaparèixer") també hi ha influències del portuguès i altres idiomes.
Orthografia
[modifica]L'ortografia moderna difereix de l'antiga base d'ortografia del neerlandès en substituir u per oe i y per j. Els dígrafs ty i dy es pronuncien com l'anglès ch i j, respectivament. El to s'escriu amb molt poca freqüència, però es requereix de paraules com ara ná ("no és"). L'alfabet afaka sil·làbic va ser ideat per als ndyuka en 1908.
Dialectes
[modifica]El ndyuka té tres dialectes: el Ndyuka (o Okanisi), aluku, i paramaccan, que són ètnicament diferents. El kwinti és prou diferent lingüísticament per ser considerat com una llengua independent, però de vegades s'inclou també sota el nom de ndyuka. Ndyuka va ser també una base del pidgin Ndyuka-Tiriyó.
Exemple
[modifica]Aquí està un exemple de text ndyuka, i la seva traducció en anglès (mostrant les semblances, així com l'evolució lèxica), adaptat de Languages of the Guianas (SIL Publications):
| « | En so den be abaa na a líba, dísi wi kai Kawína Líba. Di den abaa de, den abaa teke gwe na opu fu Kawína. En so den be waka langa langa gwe te na Mama Ndyuka ede, pe wi kai Mama Ndyuka. | » |
| « | And so they crossed the river, which we call "Kawina [Commewijne] River". Having crossed it, they went way upstream along the Commewijne. Thus they walked a long, long way, clear to the upper Tapanahony, the place we call "Mama Ndyuka". | » |
Referències
[modifica]- ↑ Ndyuka referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
Enllaços externs
[modifica]- Aukan-English Language Learning Library
- (francès)
PDF Les langues en Guyane
- (francès) Article de Jean-Yves Parris sur les Ndjukas
- (anglès) Writing in ndyukatongo Arxivat 2005-11-03 a Wayback Machine.
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües regionals | |
| Llengües indígenes | |
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües indígenes | |
| Llengües de signes | |
